POESIES, ASSAJOS I MÉS

blancs ulls i ennegrits crits de grills grillats,
preses personals per la presa última esclava,
de la llum i de l’ombra, a la penombra rius,
disparen bales d’aigua molla les puces tristes,
a l’objectiu de la cambra i la càmera hi ets tu,
només tu que segueixes fent les cròniques,
tu que ets la negre esclava i la presa fàcil,
tu que et distreus a qualsevol preu inútil,
tu que fas fum i te’n en rius, sense plorar,
tu que passes pàgina ràpidament cercant faltes,
errates errades per errar raons que no ens valen,
fàcils preses com som de les persianes de gats perses,
de cordills umbilicals de la germanor dels gèrmens,
germans de gens i de casc antic, de vers concís endins,
de proves científiques i pífies cremant oxigen i plàncton,
palíndroms arrossegats pels felins feliços i felicitat nova,
no anaven massa bé i exhaurien els diners en promoció,
ara que tornen a girar la truita són paelles d’un sol mot,
tomàquets rogents de closques trencades i lligaments,
els residus a les cases són tresors a esguardar, canyes,
canyeries plenes per no rebentar si totes no es tallen,
tallanassos a pantans que ensumen política de fracció,
de ficció, cosins llunyans que cusen curses corses,
cor a cor els rocs es corden els cordills als cabdills,
lligats i relligats com fures mil•lenàries i mil•lèsimes…
…amb un mateix, amb ells mateixos, lluny de la gent…
serem el ser i l’ésser oblidat, serem els gats i les gates,
serem un sol reducte per la condemna mai engendrada,
serem el cau de la sirena per veure-la sense escames,
el botí del vell pirata amb el nou diari cremant a mar,
amb la caducitat de les empremtes espanyolitzadores,
dels seus símbols de passat proper, de les senyeres…
…com llacets de conversió i unió ficció… sense cor…
resistents l’estrella guia i l’estel mai tindrà un preu,
les caixes són com barques que ballen mortes arreu,
des dels estrets als amples mars, teniu les àncores,
fondegeu i claveu-hi el peu molt més endins, fins…
universos inabastables, estables de estadística fregida,
de catalanoparlants alliberats en un món internacional,
intermitències de drets i deures, d’esquer i d’esquerres,
amunt i cap al final del passadís, ni plantant cara,
ni de debò, ni per sistema, ni roig, ni verd, fatal,
us cridarem fins que no sigui necessària la veu,
donarem ofrenes com fulls mecanografiats, ara,
ara que naixem entre les branques i voleu ulls,
ulls cablejats que no podem allunyar més enllà,
persecució a tot arreu i a tota hora, enllaç llaçat,
cadàvers exquisits i dadaisme per començar-te,
al trobar-te les blanquinoses formes són fanals,
i les pintades són parets ennegrides i llum frontal

urpes i dents, llibertat animal

`    ´