POESIES, ASSAJOS I MÉS

estats de consciència

alterats i ensumats, sumes de les restes,
rastrejant els rastres de les enciclopèdies,
fumats i perfumats pel perfum i el fum,
ferum de morts a guerrilles quotidianes,
a guerres provocades pel consum de masses,
amb cinc-centes estrelles abans no diguem res,
serem les serres que serren esteles i estels,
els canons retallats pels retalls amenaçadors,
per no dir no diré ni el nom del porc o la porca,
del garrí i la garrina, les terrines són de vainilla,
si l’estiu que ve no tenim la llengua als cartrons,
als embolats de diagonals eternes espanyolistes,
potser serà que encara tenen la placa generalista,
una llengua tant parlada i comercialitzada arreu…
potser no entén el demanar les notes o les cartes,
les de peu de carrer, el camell de la cama…
estima com és germana amb llengua suau,
desfà tots els pols i les polaroids, fa i desfà,
al ritme frenètic dels frens de ma i de cuixa,
el tarannà del ter i les desembocadures,
els afluents i les muntanyes subterrànies,
terra roent i cremat pels usurpadors d’ibèrics,
les àrees que guisen emmudeixen davant l’estel,
el de negre intens, el de roig crepuscular,
per no necessitar homes i dones, esclavitzen,
fins que no passi qui passi sense preu a donar
seguiré donant pistes d’aterratge per qui aterri,
seguiré donant pistes per helicòpters xarrupadors,
ara que és més fresca la nit vindré a tu al llit,
la calor de les suors faran samarretes mullades,
l’aspersor du aigua gelada als pits de la lluna,
la seva breu cintura escull el ball frenètic,
es despulla davant els ulls dels presidents,
sense una felicitat, i doncs, és un ham més,
per fer caure i desfer tot el gel, una miradeta,
només una i de reüll, ull amb ull, cos a cos,
la imaginació només té un nom, el teu, dolça,
sucarem el tomàquet amb les escales més altes,
les parelles seran hores per les nostres trampes,
trampejarem sense mànigues per veure més asos,
guarirem les roses amb les flors més belles,
acabarà com el rosari de les aurores, lliures,
deslliurats de bogeria si encara ens volen sans,
sorgint del membre i el sexe, excitant la tempesta,
plugim de gotes salades i dolces, dona donada,
fada als ulls de les floretes, flor enorme i oberta,
centre crepuscular de tonalitats eternes i roents,
estat present, vol volàtil de bales enceses,
tendresa dins les finestres de les teves albades,
fills i filles dels fils prims que premien premisses,
mar i terra, foc i electricitat de cossos molls i negres,
escenificació d’escenes obscenes i obstacles inútils,
resistència de abstinència i delinqüència, ben amunt,
estrelles durades per les madrilenyes dolces fades,
comunitats autònomes i autòctones, aturant la llum,
foscor i negror del destí que cadascú escull i vol,
aquestes peuades només poden ser de les teves,
segueix el teu camí que tu em fas aturar aquí
………… sempre uns punts i seguit …………..
………………… mai perseguits……………………
……………..visquin les vivències ………………
………………….morin les morts………………….
…….morin els vius i visquin els morts………
estats de consciència alterat i dolç embruix
—————————————————
—————————————————
—————————————————
—————————————————