POESIES, ASSAJOS I MÉS

Doncs això, treballem-nos-les, presos i preses ja ho som tots,
no trencar mai la blava esfera implica tornar a repicar? Picar?
Convé seguir mirant-nos i plorar-nos per després ferides llepar?
Als animals els hi posàrem ànimes i a ells de res els hi val,
vivint als ravals els gats negres son vistos com bon auguri,
els blancs també, res no diferencia un dels altres, llum lluminosa,
mel melindrosa per qui torna amb llet i mel, pel primer vers i bel,
de res no ens val el que varem escriure ahir, de res, enlloc, cony!
El fet de no tenir prejudicis implica acceptar-ho tot de l’espiral,
al final el didal fa la didàctica a la mesura justa de cada astúcia,
i ni serem mai prínceps ni princeses i la veritat és que tant se val,
la nostre sang ja du totes les fragàncies i ferides, entrellaçats.
Les nostres energies son enormes enllà endins, fons fons, infinit,
al•literant-nos i alterar-nos abans res no pugui ser tornat a dir,
torn de neguits a les tempestes psicòtiques i nocturnes, diürnes,
ara que res torna a ser dit tenim un lloc al més fons dels oceans,
els restes ens reclamen per tornar a sentir-nos pirates animals,
la poltrona no necessita bufons ni comediants, tampoc li calen diamants,
un dia darrere l’altre i anar tirant, menjant i fumant, beure i volar,
lluny d’aquí i del demà, allà dalt tenim totes les estrelles desitjades,
ens desitgen d’unes maneres que mai, mai podrem ser-hi com abans,
ara que la liquidació líquida torna als camps i plou lluny de tot,
ara que res restà al ras i els núvols duen tot el que s’ha sembrat,
ara que la lleva i la llavor, ara que, després de tot, serem el ser.
Elles esperen la desesperació com jo, com tu, com tothom, som,
mai mossos de res ni serres per les selves ni les memòries,
ara que ja no escolta més que el riu i els boscos, els animals,
les persones que diem, la carpa i el diem, la morena enorme,
el peix ratlla, el serrà, el pit roig, cadascú amb els seus tresors,
tres més per sumar, rumiaré on deixarem l’últim dels tresors,
on s’amaga la maga i el mag, ara ja sabem que som tots presos,
ara ja sabem com tot ens ha tornat a la mateixa cara, al mateix lloc,
tot puja i baixa, és un fet, tenim de tot i ja mai més serà el mateix.