asterix | General | Friday 27 July 2007

La Cara Contrària

******************

fotografia-16.JPG

********®*********

Contra espionatge l’espionatge va ser espia d’espines i parts contràries i d’àries on les àries anunciaven el vol i el punt central, la i al punt i l’ala, totes les dièresis sobre les us i les hacs encerclades com as a les places, aterratge forçós per qui ultratja la terra i aterra una vegada més amb tot. Els Països Catalans Aeronàutics tenim el valor afegit a la portada, la part contrària és el revers tenebrós de tenebres d’aigua i desèrtics fars, on la tercera dimensió dibuixa llums i ombres dins la gran esfera llumínica de mines d’or i plata. Els rius vessats mentre els Infinits Volàtils eren parits van aconseguir ventades i ciclons, l’huracà nen i l’huracà nena, el cometa Halley allà entre allí i l’aïllí va posar-se a escriure dins les pintades tapades i els mocadors als colls, l’illa d’allí és infinita com les personatges principals i els principals personatges, llatins i no llatins, que s’enumeren contra la llengua més predominant arreu del món, després de l’anglosaxona, mai hi ha hagut llengua espanyola i el castellà m’empeny a empunyar lletres i símbols, nombres i dades, una vegada més, codis xifrats i encriptació de criptes i críptics secrets del cor que mai seran desvetllats i rebel·lats, els rebels tenim totes les causes i sense elles és millor no accelerar, les pedres i els pedrots, com una picada de pebrots i mongetes bullides, bomba fètida enorme i picant, amb picadures dures, entre portada i contraportada, porta a porta, terra a terra, terra avall. Rius de lava corren sols esperant el rubí major a les portes de totes les cases i casernes del món tapiat. Sota les tanques i darrere d’elles varem firmar amb lletres d’or major, majoritàriament la major de les illes es registra i el ca és gos amb cadenes titàniques per les pintures que acabaran amb totes els càbales i premonicions hagudes i per haver. Les agulles agudes són ràpidament pillades amb l’arpó que tot ho lliga i els cabells que fan la resta, enllaços perfectes de carreteres i premis cap dalt, el cabdal no és captiu de cabdills ni illes, les quatre barres i l’estrella és litrona d’hidromassatge i missatges i mestissatge, com un pont transparent entre la barca motora, el zodíac i les àries. L’aràbica forma sandinista i saudí és una dona ceutina i un coronel ceutí, per qui no volia diners és un vers més, volàtil i trencat, cremat, mullat i tornat a tronar, tronarem i tremolarem amb la gran explosió nuclear a anys llum d’aquesta terra desolada, un cop tothom tenim els nostres planetes i constel·lacions els satèl·lits moriran, lluna a lluna i sol a sol. Aquesta és la part contrària de la meva biografia avui. El meu nom ha tornat a canviar pels “monnòmics” cercats, per les tanques russes i les noies bielorusses, pels llaurers i l’augurarà demà, em dic adéu per no veure’m ni déu ni màrtir en cap situació ni sota cap pressió, nou nom, nou mot, fotografia més que engendrada per la pròpia càmera a la cambra comercial, aquest llibre serà octubre un cop més, dissabte sagnant i ira encesa protestant i catòlica, el pòquer de dames són figues al centre i al mig, amb suavitat extrema em desfilo de tots els fils i fileres i filo el fòrum filatèlic pels missatges etílics i pels comes estimats, per la renaixença i l’encefalograma del cel i les connexions privades, aquest és el nou pseudònim

(Afer Biogràfic)

Wydzial Nauk o Zywieniu Czlowieka i Konsumpcji ®

asterix | General | Thursday 26 July 2007

…la volta als països catalans per eh…

arranobeltza.png

 

la volta esfèrica amb les esferes més lluents de pedals llatins i bascs
entonen les basques trobades de revenedores i revenedors del revers,
del revés i amb la part contrària a la contraportada dels planells d’ell
les llimes són d’or i d’acer i les contrasenyes més assenyades el seny,
lluirà la falç un cop més i tremolaran les moles i els moliners, tot molí,
els reis s’estacaran i la farem tombar i tombar i tombar, poder-la petar,
petards i nards amb samfaina i amanides avinagrades per avingudes,
i si vinc o si véns sempre ens quedarà el vent restant de la suma màgica,
quin és aquest, quin és l’altre, aquesta és la realitat fantàstica, no una rifa,
aquí no toquen bitllets i tots suem calavera i ossos, una senyal d’auxili,
i asfixia i socarrim de totes els símbols feixistes de curs legal i en vigor,
les bases dels americans i el complex otan i els nou nats som el terror,
aterrats per aterrar sense terra més enllà que la lliure i revolucionaria,
a tot preu i a tot drap, a tot còctel i a tota bombeta, amb paper barrejat,
marejades els maresmes de cales properes i estranyes, vaig a pescar,
crancs i tortugues i corals esnifats, l’esnif pel ploraner que vol papajar,
mai cap església fou seu segura i tota dona ho sap, tot hom, no domats,
mai, sense déus ni deesses més que les més tendres i dolces estrelles,
l’àguila negre dels pobles bascs reunificats augura la seva alliberació,
l’impost aplicable a la revolució és la part proporcional d’esferes cristall,
lletres i llacs lingüístics i guerra de corredors de foc i aigua a les cases,
diables i diablesses, diablesses poetesses i poètics ètics i estètics infinits,
el carregar-me de rimes i carregar-me els missatges en paper de llaurar,
és posar més planer el terreny per on mai ningú va trepitjar ni ho farà,
pots estar ben segur que l’estat de consciència alterat du a la capacitat,
la telepàtica i la de la televisió lliure que veiem a l’horitzó, prou mercat,
prou comercials i comerciants de grans superfícies, espanyols o francesos,
rics de riqueses que veieu la terra lliure i verge i torneu amb els capitals,
de capitals en capitals les lletres són altes i negres, circulen i són eternes,
les sirenes i el seu cau, el seu cant mai seran companys de revolucions,
són xiscles i xisclets de morts prematures i de transfusió de sang gelada,
transfusió de teixits i òrgans, qui toca les tecles de les notes i les dones,
de les noies i les nenes, dels nens i els caps grossos d’espermatozous,
els infinits, aquells que escriuen i mecanografiem sense càmeres a l’ull,
sense ulleres de secrets o secretismes, de secretariats anats de les llengües,
seran llengües tallades perquè ningú té cap dret a no respectar les nostres,
tres són les llengües que mai no moriran, tres arriben a totes les finals,
són tres pedres tan grosses i tan ben posades que són pilars fonamentals,
les piles piloses de pilones d’urani i neptú són saturns als ulls dels focs,
les galeries dels gals són sales de tortures dels gòtics, les galeres preparades,
començo amb el rem i els manillars, cada vegada més deslliurats de cadenes,
de sorgir i sortir, revertir i reinventar, revolució i reactivació, reacció, acció,
sense claquetes ni càmeres, sense vídeos de porretes de porres sagnants,
més vídeos de la col•locació extrema a selves salvatges de maries amarades,
marinades de mares i mèrits per les metes i les rieretes de gronxadors d’or,
de pell de cuir i perfil de navalla, allà i aquí, al barri del cas i el casal a sac,
dels crits i dels punts, de les dièresis i els sistemàtics torturadors demòcrates,
majoria rifada per concursos falsos i monedes de món i viles, illes de passió,
roja és l’estrella i la raó, el gran cabró sempre serà traïdor als ulls estatals,
aquí no n’hi ha cap i amb una vegada n’hi ha més que suficient, més sang…
…més anàlisi als nostres joves, nans i nanes…. més contribució residual…
…més reciclatge i més cura de la terra, sembla que torna a morir, viva…
…tornem a néixer i tornem a fumar, tornem a formar i fer ferum…fum…
..món terrorista i arlequinat, rubí necessita explicacions i els fons allà van..
…………………………………………………………………………………………………………
……………………………………………………………………………………….
……………………………………………………………………………………….
…………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………
. . . . . . . . . . . .
———————-11 del 11 de 2011——————–
. . . . . . . . . . . .
………………………………………..

els contenidors de flors i floretes

asterix | General | Tuesday 24 July 2007
    1.                            es02ei15.jpg                       bitllet500.jpg
    • catalitzadors de mirades acrobàtiques i aromàtiques,
    • teràpies de terrats on el terra és germinat a les mines,
    • cimeres pel canvi climàtic se’n van a pastar pantans,
    • l’electricitat encunya amb força els designis signants,
    • les papallones ara són boges fades de colors intensos,
    • l’intens del blau i les fulles dels tancats són panoràmiques,
    • panorama cromàtic de romanes i gregues formes de besar,
    • aire i llum a les fisonomies retrobades de trobadores ones,
    • fredor d’escalfor d’estiu a un viu paisatge de poble antic,
    • canten els cantaires de cants, veus i aires, instrument de foc,
    • cos a cos la dragona no vol sants ni prínceps, herois o salvadors,
    • les selvàtiques selves son tranquil·les i dolços reculls de somnis,
    • els pervertits pervertidors de perversions i versions són erràtics,
    • visions de visionaris ulls interlocutant la interlocució i la lliçó,
    • eriçons del diàmetre d’infinits caps a l’espiral eterna i el món,
    • llocs de colls i colles dansaires on els nois són falcons i homes,
    • llinatge d’eternes tavernes de coves i dolços cossos per les ales,
    • el cel espera anticiclons i ciclons on l’empordà fa boja l’aigua,
    • les fonts sense nom ni fanalet són fanalers de fanals formosos,
    • olorant les salives i el sexe més velat, la força de les mans amunt,
    • la súplica en el llenguatge de la vida dolça i la dolçaina de morera,
    • fusta i tocaments de ments i cossos bruns, blanqueig de passatgers,
    • tatuatge amb mirallets i miralls emmirallats i ratllats pels talls durs,
    • duresa i tendresa dels matolls i els talls de plantes hermètiques, vés,
    • la seva i la terra tova i nova té totes ombres sense cap obligatorietat,
    • la notaria nota dels notaris fan bases per participants mai emancipats,
    • els concurso són nens forestals i joves versàtil·ls on la moneda mana,
    • l’anna té mandarines i taronges i paguin i a paguin, gran ni, ni plora,
    • olora i ensuma el suc el capital i capitalitza barres de codis catalans,
    • catalunya és país i els valencians valents lluiten en front comú, sí,
    • i som gent de turons on les torres s’alcen amb himnes sorgit a sorts,
    • un tros de sortilegi és natació per les sirenes suaus, elles ens duen llum,
    • mullen les molles dels pans i fan rics els interessos castellans, espanya
    • amenaçada de mort plora desconsolada, agafem les instruccions consulars,
    • preguntem per la delegació dels països catalans a un altre planeta crepuscular,
    • ens diuen que no calen perquè el neozelandès i el britànic tenen americanes,
    • els smòkings són filtrats des de la santa coloma al sant colomí de papers,
    • les begudes refrescants són ampolles i tubs frescos, cossos cremant,
    • morts i vius en solemne aquelarre de cabrons i cabrits, de cabrons ferits,
    • de negre nit i sol negre ferit, de cossos vius i alegres damunt dels dits,
    • de psicosi al cos i les costures, d’estones clavades pel ciment i la cima,
    • els països sense estat som agrupats per les agrupacions i totes les accions,
    • accionem l’anem amb els rems i remem ben amunt, vall enllà del boscar,
    • els arbres psicoanalitzats i els contenidors de colors cridaners són llums,
    • son reciclatge de compostos tenyits de tenyides colorades, olor de fills,
    • olor de filles i filloles de lligams lligats als amarradors d’amarres amades,
    • després de totes les branques poètiques, els trobadors som trobats, sempre,
    • eterna és l’espera de l’espelma solemne que secciona disseccions,
    • discurs de deixebles de l’haixix i l’ésser vessant a holandes nanes,
    • bri de telefonia encesa, el peloponesi és el vèrtex de les empremtes,
    • les impressions de color i olor a pressió fan pàgines amb marianes,
    • i de l’alba vessada a l’andrea mullada hi ha aigües dolces i salades,
    • les alades formes de les marineres eres són éssers savis sense cadena,
    • queden candents les càbales sense cabòries pels caps sense cap ni pèl,
    • els més vells de les comarques gironines amb les tarragonines fan fum,
    • els més nans tarragonins fan pergamins amb els alacantins i els fadrins,
    • sabadell és d’ells i elles per les parelles de nans i nanes de bressol dolç,
    • escatimen material els obrers per fer desfets entre pols i cops certers,
    • carters de cartes blanques tenen logos de privatització exacte, trombó,
    • es reparteixen just al moment de baixar les guàrdies i els guardians,
    • que esguarden les màgies i les màgiques bruixes a parcs encantats,
    • l’encant de les alacantines formes i les cantines dels castellons son foc,
    • boques i queixals encesos per tots els transversos socials i espirituals,
    • per cada grandiloqüència de delinqüència pel gran atracament global,
    • pam a pam i mapa a mapa, serem tants els rics i plens que no hi ha treball,
    • que no baixem ni baixarem, la vaga internacional és generalitzada, segons,
    • tres i quatre, un instant, un moment, descans de tot el personal i bona tarda,
    • sí, hi descansem sota la tendresa del tàctil tacte del cap sense cap, transport,
    • estaria pensant en una altre cosa quan algú em va dir que si podia o no venir,
    • hi vaig anar amb la mar com ha penyora i un sol d’hivern als braços, escut,
    • els giravolts dels vuit súbdits del gran home cec seguien fent i fent diners,
    • era estrany veure’l o veure’ls, eren enlloc i arreu ens els rifàvem a rems,
    • poms de flors per la lluita d’or i argent, la gent està de camuflatge, flotem,
    • mentre les flors s’omplen d’olors les margarides són aguardades dels fums,
    • somniant amb somniar que somniem anem i venim, minem i vestim, sortim,
    • mira l’or, mira la flama, mira l’aigua i el reflex de les figures estimades, viu.

    ___________________marinada i albada_________________

    asterix | General | Tuesday 24 July 2007

    detalls retallats de tallers i ratlles a espatlles segellades llegien en llatí,
    ítaca atacava amb velers ballarins, allà les illes deformades arrodonien,
    no només donaven escalfor els ulls de la marina plàcida, ruboritzàvem,
    el rubí als llavis i les galtes eren foc intens, era glaçat pel color i el vi,
    perfectament enllaçats, les selves selvàtiques tenien el segat i la ceguesa,
    mut i cec, viu i mort, el vell anarquista guiava per guies i vies antigues,
    el romà acomiadat dels paradisos, benvingudes i avingudes dels terrenys,
    terraquis i marítims el mar duia brunes danses de culminacions màgiques,
    el rasclar i el rasclet rasuraven les sureres de súria a núria passant per vic,
    el vol de les libèl•lules desafiaven els vents i les cales, les calmes enceses,
    encens la vela amb una mirada de mirona i jo de miró, les rastes són sumes,
    multiplicació de déus a afrocubans de mitologia i numerologia exacte i feta,
    a l’acte de l’enyor i la tendresa el lleu posat de postures i màscares és donat,
    les dotacions i les accions són premonicions i predeterminacions minades,
    minvades les possibilitats de possibles vols la pista s’omple de ritmes i foc,
    cos a cos la costa és oberta i els reconeixements deserts, desèrtics, buidors,
    voltors de l’èxit a les sortides programades no són reclam ni clam, passat,
    les passes i les presses no entenen de presos ni presons, maduixots i bruixots,
    les maduixetes del bosc són bri de llum al grill majestuós que mira de front,
    que aliena els adéus a les romanes formes dels batallons i les campanyes blaves,
    les camperes són records on els elefants no canten ni bufen, fets memorials,
    i als anals de les històries de frescor i calor, de primavera de suors intenses
    les més belles de les estrelles sorgiran com esculls joves i radiants per assolir
    entre el sòl i el subsòl, entre els subterranis i els subterraquis, qualsevol sufragi,
    matèria amb matèria som com anxanetes ferides d’orgull i paciència, senyades,
    la ciència i la misèria de veure mísers els misantrops i les tropes de trombons,
    són senyals que quan la trompa fa or de les angunies i les angoixes no sóc tu,
    tu no ets jo i no podem comparar-nos amb ningú, ho som tot, i totes viuen,
    vivències de castells humans antics i de càntirs, de menhirs, serem els panys,
    oberts de bat a bat els plecs i plegaries de mesquites i compatriotes patronals,
    els treballadors amb ple dret a decidir pels poble i les comunitats i joc acabat,
    sense més favors ni favoritismes a ritmes transoceànics, transfiguren teleacció,
    transmutació i transcripció de xifrats a distàncies de passió i tendresa, és clar,
    nítid i transparent el concert de música bella anuncia la professora dels balls,
    comptadora de foses als ulls del seu cos valent de vent i mar, marí íntim de tu,
    de les teves passes per assolir sols i lleons, amb groc verds i rojos, illa de nou,
    dels plataners a les plantes de maria verge i fruitosa, flor de lli de llinatge suau,
    anirem on els vells no són folls i els nans tenen el món a les seves mans, druides,
    durarem el que dura un sol d’acer i de foc, on les partícules són elements de ments,
    de mentalitat oberta i d’ànima encesa, sense mort ni estalvis, sense caixes ni faixes,
    el penjats als jutjats són l’espina de l’espiralització dels detalls revelats arreu,
    rellevants són els relleus d’hereus i pubilles, púbers illencs de salines i mines,
    mineralització perfecte de perfecció i acció, teledistàncies i transportació de zel,
    moviment sinuós de niu i noia, de passió extrema i desig ferotge, de fera atent,
    escric els versos més estranys per estrenyem l’estret i ample camí d’aquí a allí,
    les ales semblen segellades per segells de precioses mirades, pinyes i pinyons,
    atac de mel a ibers volàtils, projectils minúsculs i bosc com carinyós emboscall,
    com embolcall d’all i lletania eterna, de bes als llavis del coneixement, de pau,
    i les cuixes seran servils per les viles sense vil•lans, masses corones i anades,
    masses vingudes malavingudes, masses plaques a carrers i a plaques, danses,
    onatge d’onades acotades a costes pesqueres i a penya-segats suïcidats,
    ratlles i creus, talls i tallades, cremats i cremades, cremes humanes,
    de nans, de nanes, de grans, de petits, per tot, arreu, animals ferits,
    fàrmacs de naturalesa pura, les estacions de les fronteres encara duren,
    buscarem un codi per desxifrar les xifres més xifrades, serem lúcids,
    transparents als ulls de la transparència i la ciència oberta i certa,
    serem el mes i el més encara, l’eterna alarma, l’all i el llamp, el bes,
    serem projectils de mel i melmelada, postissos timbres de timbalers,
    trombons de mort sense fi i vida sense començament ni desenllaços,
    carretera i mantes d’argila a cales calmades per les animades mirades,
    donarem el dot i la dona a l’ona de la terra lleona, de la terra ferotge,
    farem perfum amb fums de fumatoris i velatoris per el consum obsolet,
    les riqueses tant repartides són recurs en curs legal i estable, amables,
    les estimades bales d’alerons i taurons són sang fresca pel mar marí,
    el medi estable dels estables són perill per les ovelles agrupades,
    el llop té la gana quan el gust pressiona per la passió de cardar la llana,
    anells d’estris i tiralínies estirades per rapejar amb el calamar,
    romandrà a roma l’adéu i la cera bona, relliscant papats i mames,
    sortilegis de sorts transcrites on les fades són de carn i no de vidre,
    on tots els especuladors són cera encesa i fosa, on els polítics són polls,
    banquers de banques i banquetes internacionalitzada parlen de parlar,
    no és res nou i el vuit ja no s’espanta, el set dona ales monetàries,
    és la victòria i tots els triomfs, el temps que queda per trescentar,
    tantes bales fèrries no podran pas oblidar, serem el rem i el timó,
    tres mil raons per dir que no, mai una altre agressió tecnològica,
    sense sentit ni patró, sense colonitzadors, sense estratègies de morts,
    sense estadístiques d’assassins i homicides, el que sembla és fet,
    tantes terres tàntriques tortes tenien tarrons tristos a les terrasses,
    i així passava del fred a la calor, de la passió al clot i als sots,
    de sopar a dinar, de veure a fumar, de passar i picar, a volar,
    tots els camins hem duen a les més belles estrelles de mató,
    de llet ensucrada i calci pels ossets durats, de les barres al garrot,
    del pell a pell i el pam a pam, del mapa a les desaparicions,
    dels fusells astrals als invents astronòmics, pista de marcians,
    de mart a la lluna passant pel teu somriures de lluna i ploma,
    de vol preciós a la tendresa del tendre cadell i la llet calenta,
    del cal i canto a la sorra i la cal, de no poder i resistir, no patir,
    i sí patir, no tenir la paciència ni cercar cap ciència, malèvola,
    malmès ultratge a la meva ànima fervent i donada als vents,
    despietada per despit al delit i la fragància, emborratxant-me,
    preciosos retalls de detalls i alls sencers, passions acumulades,
    desitjos al límit de la nit i de la lluna amb mirada de mirallet,
    amb l’ull de reüll per ser despullada d’estores i nua d’ulls,
    tota per tu i tota per ella, allà on la vivesa és el somriure etern,

    allà on el cel es un degradat de liles i rojos, de blaus i blancs,

    núvol a núvol, cel enorme i radiant, foscor que m’agafa,
    que em gira i em trasbalsa, com tendre mirada i neta fragància,
    i aquí mai no acaba, mai tindrà un final, serem infinits i finits,
    finesa de fines filatèliques missives de besos a oïdes, infinites

    el magnesi i el sí del sinó o si anem cap a la neu

    asterix | General | Monday 23 July 2007

    joker.jpg

    el magnesi i les idees de fracàs per l’èxit de les sortides,

    de les anades d’olles i porcions partides per pantans buits,

    i les ires i els airosos asos i assajos de mort culminant i plena,

    pallegen palles pels pallers i posen ponts a les grues d’astres,

    serem les cerimònies de cera a foc candent i tràgics llampecs,

    els ocells per les vies fèrries es queden curts davant el feixisme,

    disposats a morir amb una guspira a l’ajuntament s’hi alcen calces,

    calçant les calçades amb passamuntanyes i bragues roges alades,

    estrelles negres i fosques mosques a televisions a horitzons tous,

    a horitzons durs, a cada marge de les ciutats, als pobles congelats,

    ara que les mosques es guanyen a fosques amb rosses bosses,

    com abans, res a canviat, tot va quedar ben igual, ensumant diners,

    portar-los a rubí amb l’or en petites porcions i grans camions fèrrics,

    illencs i fantasiosos com som per la calor i el gel del fred i l’aigua,

    comentaris anònims per les tres i les déu, menjar-ho tot abans,

    ulls que ja juguen amb pilotes petites sense aire i grans combustibles,

    de mel i gel, de fermesa i calentor, de foscor als ulls de les galeries,

    galeres plenes de gàl·liques galeres i graelles a les paelles per tu,

    pel mar i l’onatge unes vacances intermitents i raons per girar-ho tot,

    un pas en fals i totes les paraules esdevindran ventades i vendavals,

    ventres i bosses de modes passades i mai més anunciades, falses,

    falç a falç polirem cada rem de fusta o dic de roques, cada escull,

    ull a ull, de front a front entren totes les estrelles i els estels molls,

    somniarem a cops de vent i ventades alades amb mans i peus pergamins,

    pecaminosos mossens, ara que la tendresa està submisa per les misses,

    pels misògins i els nins entre objectius de gelateries estatals i comarcals,

    comerços nacionalistes i catalanistes es fan l’agost amb espanyolades,

    pinyolades que es llencen al buit amb pinyes acrobàtiques, bèl·liques,

    pals de glaçats de fruits i arbres analfabets pels avets sense nom ni origen,

    originaris dels geranis i els germànics germans sense mans ni manillars,

    llinars de lianes roques de les santes i les verges cornises als castells,

    colles joves i velles, amunt, a baix, a les eternes terres terrícoles,

    esperant la suor del regne per desertitzar els deserts de morts curts,

    de morts llargs, de llargues promeses de promíscues nanes i nanos,

    de llibres i llibretes, de cartes i claus, de focs i cendrers, de copes,

    de esnifades de jocs i joguines, de motores soles a les supèrflues molles,

    de vegades les coses més senzilles son les darreres, són les últimes,

    els penúltims, just abans que la terra se’n vagi a norris, de morros,

    trencarem tots els papers per fer papereries als qui li manquen els números,

    les dades, les imatges, les lletres molles són el son dels millors somnis i els pitjors malsons,

    ja els papers són mullats, en un segon ja no hi haurà victoriós o perdedor, òptims i eterns,

    etrenament, amb l’espiral sorgint del sol i de la calor, més enllà de totes les planetes,

    més enllà de tots els judicis militars, civils, locals, municipals, nacionals,

    més enllà dels judicis de qualsevol continent o contingut, més enllà de tot embut,

    més enllà de les cerimònies i els cendrers, més enllà del vent i la ventada,

    més enllà de mi i de les hores perdudes o guanyades, totes ho som totes,

    or sense horaris ni honoraris, persones deshumanitzades sense cabòries pels destins dels camins i pergamins,

    antics corredors a fons perdut i aromàtiques herbes dolces, sense romanticismes, per l’amor i les romanes,

    sense escenari ni escenografia, sense cal·ligrafies ni portes ferrades, segellades,

    ni a cal ni a canto, ni canvi de moneda, sempre acabant pagant amb la mateixa,

    sense palaus emmirallats ni mussols per el bressol del sol i la lluna

    tranquil·litat de trencadissos i trencaclosques, closca lluent i nova,

    on l’onada anava, cap a l’andana dels sota firmants, els lletristes minúsculs

    …faran riures de les ones vives, potser ningú treurà conclusió…

    …potser ningú serà víctima ni botxí de les exclusions…

    …farem cançons i excursions amb les lletres assonants…

    …números, nombres i numerologia fraterna i paterna…

    …mòbils de càmeres enceses on les cambres són fetes…

    …excitació de l’erotisme salvatge de selves autòctones…

    …d’animals invertebrats i vertebrats pels pirates cecs…

    …ulls arreu i ulls ignorats pels ignorants de gràcies…

    …dels tirs i els franctiradors de fratricides escrúpols…

    …de bandolers de muntanyes cremant i foc al cel…

    …anestesiats per l’anestèsia i l’amnistia als bars…

    … el bar i la raja, estiuejant per les cantines….

    …el vent i la tempesta és temps perdut…

    …masses morts que porteu a les creus…

    …massa paraula de déu i de jueus…

    …massa mentides podrides a la fi…

    …massa repicadors i picadores…

    …massa campanes i campanars…

    si fos tots cert no deixarien de sonar

    si de veritat estimessin la vida moririen

    com mores de sang i mores de fred gelat

    seria la contundència i la redundància

    l’abundància d’ambulàncies i sang vessada

    el lligam de les pistes i els piconadores

    els camins dels camions carregats de gel

    les gelateries de fàbriques invasores

    les forces de l’ocupació sense raó ni lloc

    el coll de la tarda i les tardes de glaçons

    la calor i el regadiu, el noi i el niu, el fet

    el terrible motor de les idees i el foc fet

    la miltarització i la conseqüent arribada de les campanyes

    …donem-ne una miqueta més que no n’hi ha prou…

    després als iraquians els hi remodelarem les façanes

    …faran fanalets de llum amb la passió trobada…

    …més val no rebre preguntes ni fer cap comentari…

    …més val sentir la tendresa dels primers petons i els primers versos…

    …més val no ser conversos de converses treves…

    …teva i meva, meva i teva, ones i onades…

    …onatges…

    .:.:.:.:.:.:.:.

    :::::::::::::::

    blanquinoses parets i ennegrits drets tombats

    asterix | General | Monday 23 July 2007

     

    5521_11352.jpg

    blancs ulls i ennegrits crits de grills grillats,
    preses personals per la presa última esclava,
    de la llum i de l’ombra, a la penombra rius,
    disparen bales d’aigua molla les puces tristes,
    a l’objectiu de la cambra i la càmera hi ets tu,
    només tu que segueixes fent les cròniques,
    tu que ets la negre esclava i la presa fàcil,
    tu que et distreus a qualsevol preu inútil,
    tu que fas fum i te’n en rius, sense plorar,
    tu que passes pàgina ràpidament cercant faltes,
    errates errades per errar raons que no ens valen,
    fàcils preses com som de les persianes de gats perses,
    de cordills umbilicals de la germanor dels gèrmens,
    germans de gens i de casc antic, de vers concís endins,
    de proves científiques i pífies cremant oxigen i plàncton,
    palíndroms arrossegats pels felins feliços i felicitat nova,
    no anaven massa bé i exhaurien els diners en promoció,
    ara que tornen a girar la truita són paelles d’un sol mot,
    tomàquets rogents de closques trencades i lligaments,
    els residus a les cases són tresors a esguardar, canyes,
    canyeries plenes per no rebentar si totes no es tallen,
    tallanassos a pantans que ensumen política de fracció,
    de ficció, cosins llunyans que cusen curses corses,
    cor a cor els rocs es corden els cordills als cabdills,
    lligats i relligats com fures mil•lenàries i mil•lèsimes…
    …amb un mateix, amb ells mateixos, lluny de la gent…
    serem el ser i l’ésser oblidat, serem els gats i les gates,
    serem un sol reducte per la condemna mai engendrada,
    serem el cau de la sirena per veure-la sense escames,
    el botí del vell pirata amb el nou diari cremant a mar,
    amb la caducitat de les empremtes espanyolitzadores,
    dels seus símbols de passat proper, de les senyeres…
    …com llacets de conversió i unió ficció… sense cor…
    resistents l’estrella guia i l’estel mai tindrà un preu,
    les caixes són com barques que ballen mortes arreu,
    des dels estrets als amples mars, teniu les àncores,
    fondegeu i claveu-hi el peu molt més endins, fins…
    universos inabastables, estables de estadística fregida,
    de catalanoparlants alliberats en un món internacional,
    intermitències de drets i deures, d’esquer i d’esquerres,
    amunt i cap al final del passadís, ni plantant cara,
    ni de debò, ni per sistema, ni roig, ni verd, fatal,
    us cridarem fins que no sigui necessària la veu,
    donarem ofrenes com fulls mecanografiats, ara,
    ara que naixem entre les branques i voleu ulls,
    ulls cablejats que no podem allunyar més enllà,
    persecució a tot arreu i a tota hora, enllaç llaçat,
    cadàvers exquisits i dadaisme per començar-te,
    al trobar-te les blanquinoses formes són fanals,
    i les pintades són parets ennegrides i llum frontal

    urpes i dents, llibertat animal

    `    ´

    adormint l’amor vora el jaç

    asterix | General | Monday 23 July 2007


    estelada_roja.jpg

    i veient la trampa dins la rampa, rumiant,

    el pensament és senyera encesa d’ulls nus,

    saliva de tendresa i vol de colomí feréstec,

    festa de ferums i olors destenyides de roig,

    roents llavis i ball d’encanteris fets senyals,

    ullals als ulls de les ulleres i les intermitències,

    serem l’ésser després del sospir infructuós,

    infeccionar les infraccions familiars del vent,

    derrapant i ensucrant la costa de sucre i ivori,

    remenant les cendres i les aus impunes i goig,

    saber-nos lliures d’estiu a hivern, símbols fets,

    tendresa de llum i miralls eterns a les galtes fetes,

    a les terres terrestres i els planetes blaus mariner,

    íntim vitrall de salvatges ones i cels púrpures,

    de saviesa oblidada al alçar e vol a límits fets,

    la darrera crònics fosca és bruna per la negror,

    la nit du llums salvatges a les selves d’onatge,

    els crits són sinònims i anònims de les flames,

    dels ciris desbocats on els advocats són diables,

    mites erràtics de fogueres estèrils i estàtiques,

    estàtues estatutàries de tenebroses mirades,

    perdudes, guanyades, justícia filla cega de mare,

    de pare, de jutges i jutjats núvols negres ben endins,

    ensorrament i enderroc de rocs i fileres filantròpiques,

    on els tròpics són tòpics i topònims de nòmines llises,

    quan, d’alguna manera les cadenes són càntirs als peus,

    són peses pesades que em de dur arreu a totes hores,

    minut rere minut, segon rere segon, canvis de lloc,

    canvis d’hores per les estrelles i les contaminacions,

    lluminoses esferes esfèriques escenifiquen els bords,

    les planes a banda i banda de les manades sagnants,

    de les preses fàcils i les presses dels préstecs donats,

    mort dins els cotxes de cotxeres fumables i fileres de fum,

    fum a les cases en sèrie per assassins a guerres mai fetes,

    per criminals de gerres a bars del darrer comentari refet,

    multiplicació i lament de personalitats i glòries assolides,

    victòries malgrat tot, derrotistes tristes amb ales grises,

    alegries i al·lèrgies als ulls vermellosos i ennegrits, plor,

    aconseguirem el blat amb el sac mal lligat, vessa cervesa,

    la tradició del desdoblament de mirades dolces ets tu,

    tu que ets ella, ella que ets tu, que és ell l’estel, què dir…

    simbiosi i sistema dual amb estereofonia lliure de mans,

    malalties congènites que congreguen crancs i mol·luscs,

    discs de diàmetre infinit duen músiques relaxants als llits,

    les ràdios sorgeixen de les venes i les ratllades i m’ho dons,

    dóna la dona i ve el vi i el vi agre, el vi dolç, la tarda maga,

    et dones a les línies que acaben al nucli antic de làsers,

    les rodones formes dels compactes entonen esferes de nit,

    de foscor dins les tecnològiques mirades, bola de llum,

    mulles el cristal·lí verí de la rauxa dins totes les xarxes,

    xerres i cantes pels silencis assolits i mires endins, tota,

    tota a tota alta i baixa simfonia, sintonia de carones cares,

    les esquerpes esquerres són estudis estàndards de la dreta,

    atretes per l’olor a mans i bitllets arrugats, cerquen llisos,

    allistament i militarització de cargols que compten cases,

    serem el serrell per la serra de la marina mercant catalana,

    l’atac anal de la llana carda abans no menjar-se el ramat,

    els pastors busquen copes per brindar ben amunt amb el cabró,

    les cabres fan estrelles invertides i divideixen l’esperit al límit,

    llinatge i paratge de perses gates i siameses felines, afelinant,

    afiliant feminisme sense cataclismes ni espanyolismes escanyant,

    ascons i escons a les estanqueres àguiles que pinten albatros,

    sort de l’alba i no del cirerer florit, massa tard anuncien ferits,

    finances de tres al quart, financers del derrocament feixista,

    partits populistes de llistes alienades i massa ben pagades,

    transmutació de ferides passades amb noves generacions d’odi,

    racistes encolomats a les columnes columnistes i militars,

    polítics policies i milícies a companyies de fills i néts, de filles,

    filials d’assajos personals a persones físiques i potser jurídiques,

    patrulles entre els ulls dels estels i les estrelles, judici dels vents,

    presa de consciència de les galàxies trobadores de platges i llums,

    serem les tempestes que copsaran el canvi climàtic i els països nus,

    els països lliures de partits que divideixen els pobles un cop més,

    sempre fidels als finals i al fi de l’era del salvatgisme nuclear,

    banyant-nos les banyes a estanys i rius confluents, amunt la pendent,

    despenjats de penjadors i penja robes, despenjats dels ulls i les selles,

    segellant les nostres manies sense amants ni manillars on accelerar,

    bellesa de la senyera roja, l’estel roent, la durada i blava ensenya…

    tu i l’altre, els senyors mai més, sempre mar endins, sense postular,

    sense epígraf ni xarxes per taurons amb corones de rubí i sang,

    de mines etèries, de dèries d’ètiques i de etiquetes violentes,

    serem res, ni u, ni tres, ni ara, ni després, serem el que som ara,

    …ara, i doncs, el segon just de l’hora del després, d’aquesta mateixa…

    ara i per sempre i demà una miqueta més de tot i per tot arreu, anem,

    aneu, pas a pas, lloc a lloc, coll a coll, la naturalesa de la natura llesta

    …i això sí, no posar mai un fi, cap fi, infinitat de fidelitats infidels…

    …amor a l’amor, sense enganys, mai més els panys, molts anys i guanys…

    entre les naus l’encant de saber-nos companys entre panys i anys

    asterix | General | Sunday 22 July 2007

    Al casà casernes i caceres

    library.jpg

    Al casà casernes els carcellers i els pallissers,

    duien pallisses en forma de caixa atmosfèrica,

    sense aire es quedaren els qui la llengua gelaven,

    l’història i la història s’ho manegaven a sorts,

    rumiaven els rumors i els motors enormes,

    ritmes i pujades, ritmes i baixades sense por,

    la marca registrada del motor dels àngels posava,

    s’hi posaven les flors de quatre barres sagnaven,

    els qui per aquesta terra i posaven lletres i imatges,

    els qui ho donaren tot, les dones de la revolució,

    la màgia dels mags i les magues, maques, tendres,

    el vent voleiava l’andana, amunt i a baix passejava,

    víctima de les meves víctimes, capitalisme obsolet,

    socialisme i comunisme a toc de pitada i clàxon,

    no xerràvem per por que la llibertat d’expressió morís,

    no només no moria sinó que, a més, ens feia més grans,

    si cap, però de petiteses totes n’estàvem plenes, lluentes,

    dièresi de diafragmes correguts i escorreguts a les plaques,

    palíndroms que feien canviar al més savi i al més llest…

    sí, per veure’ns roigs i purs, madurs i vells sense podriments,

    cap ment podrida podria ser de nou nen jove i ingenu,

    el nou naixement esperava d’aquest cop gelat i candent,

    els convencionals i les convencions no tenien collons ni raons,

    com si fóssim un poble i parc temàtic sotmès al comerç viari,

    al comerç dels comerços cars i catalans, porta una vegada més,

    als comerços de primera línia de nacionals, passatges dels mars,

    rambla amunt i rambla avall les sabates nuclears per anar volats,

    volant al volant les naus termodinàmiques tenen dinamisme de…

    vist i no vist, no m’aturis si et plau, i si plou urani, aràbic visat,

    canoes de canons canten a les canteres dels cantons i cantonades,

    els drets de reproducció repartits fins el codi de estrelles i llunes,

    quan escanejar l’escamot és la feina més complicada per l’onatge,

    salparem sense veles ni xarxes, cercant la joventut i l’adolescència,

    que es rigui després dels insectes humans i volàtils la ciència,

    el museu dels calés morts i les escales de cargols cargolats,

    el cel estrellat de nins i nines volant, l’història morta,

    el jardí de bitàcola i la coca per tots els astres,

    santifiqueu els productes per anar matant,

    sacrifiqueu els sacrificis per anar fent,

    tornarem al torn i a la tornada tendre,

    del casà a les casernes, dolça vivència,

    instants durs i toves meuques,

    les gates i els gats,

    el gos i el soc,

    l’os i l’ossada,

    tu i la música,

    vent de ponent,

    poema cremant,

    vivesa,

    tendresa,

    flameja,

    fas suc,

    tot cosint,

    sense

    etiquetes

    puc

    .

    .

    .

    asterix | General | Sunday 22 July 2007

    va com va si ha d’anar

    espiral.gif

     

    va com va i ara hi ha plors,
    hi ha flors al fossar i al cirerer,
    hi ha flors de mort oculta,
    hi ha signes d’opressió,
    amb passió envoltem el dia,
    amb la passió del navegant diürn,
    amb les mateixes ganes de menjar-ho,
    amb les mateixes ganes de tenir el món,
    només així el tarannà esdevé rutinari,
    sinó que no hi ha punts al mercat alemany,
    dianes de princeses i prínceps principals,
    lladres de la necessitat encoberta de ser,
    espai i raser, res comparable a la radiodifusió,
    tot pendents de la fusió absoluta i sincera de l’ent,
    l’ent públic és un ull enorme i arma de doble fil,
    inflem la infàmia i plorem la dona de l’elegància,
    guants transparents i fidels per les marques d’ahir,
    el migdia i la tarda van entonar el vespre de dunes,
    el meu cos fugisser va ser fugitiu i captiu del torró,
    torres i marbres entonaven la tonada, millor el kharma.
    Entre els contactes sense preguntes ni comentaris, elles,
    ells, els altres que érem nosaltres, que serem ells, un moment,
    dos moments, tres moments, paraules i veus de l’allà i l’aquí,
    entre els carrers esperàvem animals i ànimes de circular verí,
    vet ho aquí, els minvares eren segell de plàstic i cartró, tot és,
    és ser-ho tot, les ànimes de tabac mercantil són tubs escapant,
    serà tot com tos volem o no només no serà sinó que no és ell,
    qualsevol amb els mínims serem els màxims accionistes de mel,
    la dolçor no només és a l’alça sinó que mai enlairarem copa suau,
    ni dureses a les mans de la noia amada, ni amadeus, ni déus, res,
    ser el tot tindrà tantes terres tortes com tristes terminals anals.
    Una vegada surt no només torna a entrar i sortir que no hi ha portes,
    ser sort i tros de camí és pols per les sabates i cendra d’ésser ràpid,
    la velocitat dels rajos solars i les ments de les places volem allí,
    l’illa és eriçó durat, duren les duracions i les gravacions, hi ha lloc,
    el coll de la tendresa és un personatge estranger de mena i de món,
    només els més senzills són els pobles lliures i humils, sempre enllà,
    muntanyes de postures de presos polítics maltractats en guerres i carrer,
    rere la darrera trampa i el trampolí el nostre somni mai ha acabat allí,
    i les roques son rocs per les coses i els cossos tenyits de roig i vermell,
    per tot el personatge nascut arreu, animal de banyes enormes i diable,
    rojos per les places de sorra aquí o molt més enllà, a les altres bandes,
    instints criminals de guerres on les finestres donen a les selves dels camps,
    el ferum és pèls romans i apostòlics una víctima dels meus terrabastalls,
    de les batalles a les guarides, dels guardes de les guàrdies denotades,
    il•lusió de les il•luses formes de l’escepticisme i la opinió com opi,
    i la unió el nexe de sexes i els nius de les nines i els ninots, mar enllà,
    sempre serem capriciosos i els capricis es convertiran en conversions,
    anirem sempre molt més lluny de la matinada, mirarem més enllà,
    allà on les mirades tot ho diuen sense llenguatge ni llengua, sense final,
    exhaurint tots els miralls antics, condemnant-me a l’oblit, sempre així,
    i naixeran les il•lusions si no hi ha més ritmes que els ritmes lents i les veus,
    la teva, qualsevol posa el cap al cap i captura instantànies dels somnis ferms,
    la força és la lluita i els encants són armes i senyals d’aigua i programes,
    fotos bomba per la edició dels diaris de la gran guerra mundial consumista,
    els olis i les olives són sinònims de psiologies del jo simbiòtic i d’allò durador,
    serem per sempre lliures, ara i sempre, un cop més, sempre amb tu i amb mi,
    darrere dels meus passos i dormo l’encant de les coses senzilles i humides,
    sé que el saber és el mar que romandrà tranquil, entre les flors dels jardins,
    sempre amb tu, àngel de les tempestes de diables humit, aigua solitària i lluna,
    anell de saturn i neptú, plutó de diàmetre zero, sense màquina roja al damunt,
    tornarem a posar el tum, tum, tum, a les galeries d’amors visionaris, oli i tall,
    mel de meló i melmelada pastelossa de pactes ensucrats amb gomes humides,
    dolces i senzilles, i les illes tornen el cop a les taules, són elles les menys culpables,
    encara que només sortir dels ous venen amb la millor metralla per assegurar,
    per guarir el món de feixismes capitalistes, recollir béns i vens al vendre,
    deslliurar les grans superfícies per fer naus del creixement especial i nu,
    una per una les nues brunes de la tendresa oblidada donaran tendres til•les,
    els cels s’alimentaran dels ànims i les estrelles podran saber-ne més de tu,
    tu que toques el tambor amb el tum, tum de les portes arlequinades, ens dus,
    sudoroses i cauteloses les suors suen els óssos i les calaves, clavarem el clau,
    serem les claus de les idees ensucrades i dolces, i mudes i tontes i boges, ni una,
    totes i cadascuna de les causes i les llunes, cerimònies sense espelmes i foc,
    cofois de saber-nos complaure amb el cafè i la llet, tallant els talls amb tiralínies,
    inhòspit pit d’hospitalari antic, la franquesa és un mirall on veure la més bella,
    és fer l’amor amb els reflexes del mirall sinuós amb mi mateix, amb tu mateixa,
    creixem només de néixer i encara ara ens volen rebentar el planeta i satèl•lits,
    si estem on estem és per la necessitat encoberta de combatre els corbs i prou,
    per tapar-ne les conseqüències de les feines brutes, brutals i dures, cegant pel sec,
    sabem on son tots els pactes, els fills d’aquesta terra la volem lliure de maltractes,
    tractaments mèdics queden sempre lluny i curts, massa cas a les farmacèutiques,
    masses fàrmacs fantasiosos de carrers eterns duen la fragància de les nostres ales,
    després de dir això i no dir això a la gent, entenem que som del mateix govern,
    serem sempre lliures diu un dels senyors presidents, els altres riuen, ho som molt,
    un vagabund content porta una vida plena de riqueses i riu a les quatre a l’ajuntament,
    passa pèls carrers llibreries on compra llibretes liles i escriu el nom d’una de les flors,
    trenca set-centes mil vegades els seus papers i crema la tarda amb 4 monedes brillants,
    les històries mai van ser inconfessables quan cap concessionari va tenir el més mínim,
    plaques, ferros, pneumàtics, fusió, defunció, funció a la platja major i la platja menor,
    ara que miro les hores de les busques de la gran excitació considero que ho som molts,
    que junts tindrem el gran grup que agruparà els grupuscles de les ancores laminades.

    __________________________________________________________

    asterix | General | Sunday 22 July 2007

    estats de consciència

    retrovisor-copia.jpg

     

    alterats i ensumats, sumes de les restes,
    rastrejant els rastres de les enciclopèdies,
    fumats i perfumats pel perfum i el fum,
    ferum de morts a guerrilles quotidianes,
    a guerres provocades pel consum de masses,
    amb cinc-centes estrelles abans no diguem res,
    serem les serres que serren esteles i estels,
    els canons retallats pels retalls amenaçadors,
    per no dir no diré ni el nom del porc o la porca,
    del garrí i la garrina, les terrines són de vainilla,
    si l’estiu que ve no tenim la llengua als cartrons,
    als embolats de diagonals eternes espanyolistes,
    potser serà que encara tenen la placa generalista,
    una llengua tant parlada i comercialitzada arreu…
    potser no entén el demanar les notes o les cartes,
    les de peu de carrer, el camell de la cama…
    estima com és germana amb llengua suau,
    desfà tots els pols i les polaroids, fa i desfà,
    al ritme frenètic dels frens de ma i de cuixa,
    el tarannà del ter i les desembocadures,
    els afluents i les muntanyes subterrànies,
    terra roent i cremat pels usurpadors d’ibèrics,
    les àrees que guisen emmudeixen davant l’estel,
    el de negre intens, el de roig crepuscular,
    per no necessitar homes i dones, esclavitzen,
    fins que no passi qui passi sense preu a donar
    seguiré donant pistes d’aterratge per qui aterri,
    seguiré donant pistes per helicòpters xarrupadors,
    ara que és més fresca la nit vindré a tu al llit,
    la calor de les suors faran samarretes mullades,
    l’aspersor du aigua gelada als pits de la lluna,
    la seva breu cintura escull el ball frenètic,
    es despulla davant els ulls dels presidents,
    sense una felicitat, i doncs, és un ham més,
    per fer caure i desfer tot el gel, una miradeta,
    només una i de reüll, ull amb ull, cos a cos,
    la imaginació només té un nom, el teu, dolça,
    sucarem el tomàquet amb les escales més altes,
    les parelles seran hores per les nostres trampes,
    trampejarem sense mànigues per veure més asos,
    guarirem les roses amb les flors més belles,
    acabarà com el rosari de les aurores, lliures,
    deslliurats de bogeria si encara ens volen sans,
    sorgint del membre i el sexe, excitant la tempesta,
    plugim de gotes salades i dolces, dona donada,
    fada als ulls de les floretes, flor enorme i oberta,
    centre crepuscular de tonalitats eternes i roents,
    estat present, vol volàtil de bales enceses,
    tendresa dins les finestres de les teves albades,
    fills i filles dels fils prims que premien premisses,
    mar i terra, foc i electricitat de cossos molls i negres,
    escenificació d’escenes obscenes i obstacles inútils,
    resistència de abstinència i delinqüència, ben amunt,
    estrelles durades per les madrilenyes dolces fades,
    comunitats autònomes i autòctones, aturant la llum,
    foscor i negror del destí que cadascú escull i vol,
    aquestes peuades només poden ser de les teves,
    segueix el teu camí que tu em fas aturar aquí
    ………… sempre uns punts i seguit …………..
    ………………… mai perseguits……………………
    ……………..visquin les vivències ………………
    ………………….morin les morts………………….
    …….morin els vius i visquin els morts………
    estats de consciència alterat i dolç embruix
    —————————————————
    —————————————————
    —————————————————
    —————————————————

    Next Page »

    Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck