Martini Amb Vodka

Un cop, un amic (?) meu, mig seriosament, mig en broma, deia que no es podia refiar de les dones, ja que era l’únic animal que sagnava durant tres dies i no moria. Precisament això és el que m’ha passat avui a mi a les sis de la matinada. He començat a sagnar i m’he tret un pes de sobre.

Després de passar la nit del lloro (no sé si he dormit gens) quan als veïns els començaven a sonar els despertadors a mi m’ha vingut la regla. Ja no caldrà capficar-me més, ni anar a la farmàcia a comprar cap test d’embaràs i passar el tràngol d’esperar a veure de quin color surt i de si és positiu o no.

He passat uns dies que no desitjo per a ningú, si ve, m’ho he buscat jo. És veritat que faig servir les pastilles anticonceptives, amb una fiabilitat altíssima alhora d’impedir que el soldadet masculí conquereixi el castell de la femella, però aquest percentatge tampoc és del 100%. Les escenes pròpies d’una pel·lícula del canal plus de divendres a la nit que vaig mantenir amb el Javi a Madrid em van fer posar la por al cos. Ara que, “por la cuenta que me trae” crec que tardaré temps a tornar a jugar a aquesta ruleta. Si torno a tenir un retard com aquest cop, tindré l’absoluta seguretat que només es tracta d’això, d’una alteració de la regla subjecta a qualsevol altre factor que no sigui el de que una abella hagi xuclat pol·len de la meva flor.

En fi, el que més greu em sap de tot això és que vaig tornar a fumar. Ara que, ben mirat, no sé si canviar la meva estratègia i passar a ser una fumadora ocasional, i no patir tant. No sé si val la pena. D’acord que en el post 25 dies vaig dir fàstics dels fumadors, considerant-me a mi mateixa, precipitadament, una ex-fumadora, però tot això m’ha fet veure, que hi ha coses més importants que el ser una ex-fumadora.

Avui, penso agafar-me el dia lliure per dormir. I ara mateix vaig a celebrar-ho amb un bon esmorzar i un cigarret d’aquests que fa la Marta de tant en tant i sé on té guardats per a relaxar-me.