Martini Amb Vodka

Avui no tinc gran cosa a dir. Increiblement ha estat un dia on no ha passat res, llevat que he dormit tot el matí i m’he regalat no anar a classe, perquè m’ho mereixia. La resta del dia l’he dedicat a passajar-me amb pijama pel pis, sense pentinar-me, sense maquillar-me.

Avui ha estat un dia d’allò més avorrit, si no fos perquè el vei de dalt ha tornat a arribar borratxo a les nou del vespre a casa. L’he sentit passar per davant del replà i m’he posat a espiar-lo per la mireta. La d’avui era de les més grosses que li recordo. Pujava les escales a quatre grapes. Per sort, ja fa temps que ningú l’espera a casa. Encara seria al replà si no fos pel seu veí, que he sentit com ha sortit a obrir-li la porta.

Avui no m’hagués llevat, si no fos perquè tenia gana. He endrapat com feia deies que no menjava. He arrassat el meu troç de nevera i part de la dels altres. Gelat, hamburguesa, yogurts, sucs, galetes, de tot excepte menjar com deu mana. Deu haver estat l’ansietat provocada per tot això que he passat i per haver-me fumat abans d’anar a dormir, a l’hora que tothom havia marxat cap a classe, un d’aquells cigarrets que prepara la Marta i jo sé on amaga.

Avui no hagués calgut que existís, si no fos perquè, finalment, la Marta m’ha guanyat i m’ha confessat que aquest cap de setmana es va enrotllar amb el Guillem. Avui hagués estat un dia normal, si no fos perquè ella m’ha explicat fil per randa, les mesures extraordinàries del “trasto” d’en Guillem. Avui hagués passat sense pena ni glòria si no fos perquè he confirmat que el penis d’en Guillem, tal com deia la cançó, “No, no puede caber aquí”.

Avui hauria escrit un post al bloc, però no ho faig perquè no tinc res a contar.