Recaiguda.
Posted by arual on October 21st, 2007
Ho sento. Al final he recaigut. No me n’he pogut estar. Eren massa coses i havia de petar per un lloc o altre. Aquesta tarda hi he tornat. Quan he arribat a Lleida encara no hi havia ningú al pis. He desfet la bossa, m’he preparat alguna cosa per berenar i me n’he anat cap al menjador.
Després d’endrapar com una morta de gana, l’he vist allí sobre la tele. He estat com a vint minuts mirant-me’l, i dintre meu ha esclatat la gran batalla. Crec que he arribat a un punt de bogeria. Inclús em semblava sentir veus, i no eren els veïns, que ahir el Barça va pedre. Per una banda sentia “agafa’l, va dona que no passarà res”, per l’altra “no Laura, no ho facis”.
Com la majoria de les vegades, han guanyat els dolents. Així que m’he alçat, he anat sobre la tele i he agafat el paquet de Marlboro del Xavier. Aquest cop, sense que ell em tentés, he agafat una cigarreta, me l’he posat a la boca i me l’he encés.
Ha estat una sensació extranyíssima. Per una banda, calada darrera calada, anava sentint un sentiment de culpa cada cop més gran, per haver tirat per terra més d’un mes sense fumar. Per l’altra, he notat un gran alleugiment. Havia estat tremolant dels nervis tota la tarda i mentre fumava, anava deixant de fer-ho. He de confessar que mai havia assaborit tant una cigarreta. L’olor que ja em començava a molestar, m’ha tornat a agradar, i inclús, mentre fumava, he notat com em posava “catxonda”. Ha estat recuperar una sensació que ja tenia oblidada.
En fi, que últimament estic de pega. Ara, hauré de tornar a començar de zero, i més si demà, descobreixo que porto alguna cosa dins meu.
October 21st, 2007 at 22:38
Coses tan maques que deies d’haver deixat de fumar…
Espero que sigui una excepció (justificada pels nervis, però que sigui aïllada)
October 22nd, 2007 at 0:05
La teva vida és tan apassionant com el teu blog?
Ja estàvem ara centrats en un tema nou com el de que poguessis estar embarassada i ara reapareix aquell tema amb el qual quasi començaves el blog: fumar (tabac).
A veure si demà aclarim el nou tema (de fet no tinc gaire clar què interpretar com a nou tema), i l’altre ja serà una altra cosa.
La conclusió de tot plegat seria donar-te ànims, tant pel que et poguessin dir demà, com per el desànim que et pot provocar l’haver-te fumat un cigarro de nou.
October 22nd, 2007 at 0:15
Roc:
i les mantinc. I espero que això només hagi estat una pedreta a la sabata. Demà, el contador de dies sense fumar es torna a posar a zero.
Aniol:
La meva vida sempre ha estat apassionant, no sé si és que tot el que em passa em vé o m’ho busco jo, però és així. No sé si el bloc també ho és. Gràcies pels ànims que tu i els demés em doneu, els necessito més que mai. :****