No em pot estar passant.
Posted by arual on October 20th, 2007
El que dijous i divendres era una simple preocupació, avui ho estic vivint com un gran problema.
Jo, sempre he estat una dona molt regular, sobretot des de que em prenc les pastilles anticonceptives. Cada dimecres, la regla. En tots aquests anys no ha fallat ni un sol dia … excepte ara. Sé que encara és aviat, molt aviat, massa aviat per a treure conclusions precipitades. Una altra dona no estaria preocupada però jo si. És el primer cop que em passa i no tot això és nou per a mi.
Mai he estat persona de menjar-me el coco, però aquesta vegada la situació m’està superant. Avui hauria de fer dos dies que sagno, però res de res. Ni els sorolls habituals, ni la sensació d’estar aixafada. Res de res. És inevitable, per tant, que pensi en el pitjor. Si, en el pitjor. Ja sé que tenir un fill és la sensació més gran per una dona, només cal preguntar-los-hi a les mares, però jo encara sóc jove, molt jove, massa jove, com per a conèixer el que es sent en aquest cas.
Encara no li he comentat a ningú. Ni a la meva mare, ni a la meva germana, ni a ningú. Només el mig anonimat del bloc fa que escriure-ho aquí i compartir-ho amb qui ho llegeixi, fa que em senti més alleugerida. Esperaré una altra setmana. Avui tot el dia que busco informació. Hi ha casos en que la regla s’ha retrassat fins a un mes. Però jo no puc aguantar tant. Si aquesta setmana que ve no hi ha novetats, aniré al ginecòleg a que em confirmi o em desmenteixi alguna cosa.
Jo, de moment, no vull acabar així.
October 20th, 2007 at 17:23
Tu tries: o te la jugues esperant un mes, o ho agafes amb temps i demanes consulta mèdica. Si agafes la primera oblida’t d’evitar tenir el fill (crec que el límit per avortar són unes setmanes), amb la segona com a mínim ja tens la possibilitat que en cas que la cosa sigui que puguis evitar-ho.
October 20th, 2007 at 18:14
no et conec i no sóc ningú per opinar sobre la teva vida, no sé ni l’edat que tens, ni en quina situació et trobes per tant no t’aconsellaré res sobre el que has de fer o deixar de fer per que això només ho saps tu, però sigui com sigui no t’angoixis tot té solució si es prena temps i si se’n vol posar de solució per tant no et preocupis per que no serveix de gaire.
i bé,res més, insisteixo, no et preocupis :***
October 20th, 2007 at 18:21
És normal que estiguis nerviosa, però alhora això no ajuda (i no hi pots fer res). La meva ex era més o menys regular però un cop feia massa que esperàvem que ens ho temíem i vaig comprar-li un test d’embaràs per estar més tranquils sabent del cert què era. Va sortir que negatiu, però és veritat que va trigar més d’un mes.
Si assobre prens pastilles és poc probable, no? No t’hi amoïnis més del compte, però no t’ho deixis de mirar.
October 21st, 2007 at 12:53
Els fills són una passada, però si els busques. Si no, són un problema. Però no t’atabalis. Tots hem fet patinades vergonyoses. El país ha evolucionat prou i això, si vols, no té perquè ser un problema.
(I ja saps com es posa un bolquer del dret?)
Petó
October 21st, 2007 at 21:12
Aniol, Eva, Roc, Betmataro:
Gràcies pels ànims. Espero que com dieu no sigui res, i si és, doncs hauré de prendre alguna mesura o altra, perquè sense parella i amb 20 anys, crec que no és el moment de ser mare soltera. Però, no em vull avançar als esdeveniments. Faré cas al Roc i demà mateix aniré a comprar un test d’embaràs.
Gràcies a tots un altre cop. Un petó ben fort a tots.