El que dijous i divendres era una simple preocupació, avui ho estic vivint com un gran problema.

Jo, sempre he estat una dona molt regular, sobretot des de que em prenc les pastilles anticonceptives. Cada dimecres, la regla. En tots aquests anys no ha fallat ni un sol dia … excepte ara. Sé que encara és aviat, molt aviat, massa aviat per a treure conclusions precipitades. Una altra dona no estaria preocupada però jo si. És el primer cop que em passa i no tot això és nou per a mi.

Mai he estat persona de menjar-me el coco, però aquesta vegada la situació m’està superant. Avui hauria de fer dos dies que sagno, però res de res. Ni els sorolls habituals, ni la sensació d’estar aixafada. Res de res. És inevitable, per tant, que pensi en el pitjor. Si, en el pitjor. Ja sé que tenir un fill és la sensació més gran per una dona, només cal preguntar-los-hi a les mares, però jo encara sóc jove, molt jove, massa jove, com per a conèixer el que es sent en aquest cas.

Encara no li he comentat a ningú. Ni a la meva mare, ni a la meva germana, ni a ningú. Només el mig anonimat del bloc fa que escriure-ho aquí i compartir-ho amb qui ho llegeixi, fa que em senti més alleugerida. Esperaré una altra setmana. Avui tot el dia que busco informació. Hi ha casos en que la regla s’ha retrassat fins a un mes. Però jo no puc aguantar tant. Si aquesta setmana que ve no hi ha novetats, aniré al ginecòleg a que em confirmi o em desmenteixi alguna cosa.

Jo, de moment, no vull acabar així.

Avui en toca una altra de catalana. Versió dels mítics Aha (coneguts bàsicament per aquest tema Take On Me) feta pels targarins Lexus. A mi, m’agrada.