Martini Amb Vodka

En episodis anteriors …

La Laura va marxar el dia del Pilar cap a Madrid per passar uns dies amb els seus amics, el Javi i la Maca. Allí, però, les coses no anaven com ella s’havia imaginat. Entre el Javi i la Laura s’hi va interposar la Sole, una espanyoleta mal educada que treia de polleguera a la nostra protagonista …

La nit del botellón va acabar de la pitjor manera, bé, segons com es miri. La Sole va agafar un pet increible, com mai havia vist abans. Resulta que, al quedar-se a recollir les coses del sopar i arribar tard a la festa a la plaça, va voler recuperar el temps perdut bebent com una “cossaca” i fent barrejes inverosímils. I clar, a les primeres de canvi, K.O. (hahahahaha). En fi, ambulància, injecció i la Laura amb una rialla d’orella a orella.

El dissabte el vaig passar amb la Maca, de compres per la capital d’Espaaaaaaañia. Que, les coses com siguin, la de botigues (i bones) que arriben de tenir aquests “madrilenyus”. En fi, que dissabte al matí ens vam llevar a les tantes, ja que la nit anterior havia estat mogudeta (hahahahaha) i la tarda la vam passar comprant. A la nit, sopar amb la Maca i de marxa per la capital. Res destacable. Ah, per cert, el Javi mort de vergonya a casa de la seva xicota, donant explicacions als pares de la mierda la Sole, ai, vull dir de la Soledad.

Diumenge, aix diumenge … Diumenge vaig consumar la meva venjança. La nena aquella, lògicament, estava castigada (que resulta que només té divuit anyets -hahahahaha- i clar, doncs està en edat de ser castigada) i, si dissabte el vaig passar amb la bessona, el diumenge li va tocar al bessó. Tarda, cinema. Sopar de categoria en un bon restaurant madrileny. I a la nit … van saltar espurnes.

No ens enganyarem. Jo el vaig provocar. Però ell es va deixar, com diu la cançó: “yo quería que nos pasara, y tu, y tu, lo dejaste pasar”. Crec que ara és una hora raonable per dir-ho: em va fer l’amor (anava  a dir una altra cosa, però després he pensat que això també es pot llegir en horari protegit) “nosequantes” vegades i de “nosedequantesmaneres”. Es notava que el Javi estava tens, resumint vaja, que estava mal follat, ja està, ja ho he dit. Però ja va soltar, diguem-li adrenalina, tota l’adrenalina acumulada ja.

En fi, que em va faltar proves gràfiques del meu acte (o actes) per a poder-los-hi passar per la cara a la alkljklajaslkdjal “castellanufa” aquella, però, de totes maneres, ja em dono per satisfeta (i ben satisfeta).