Martini Amb Vodka

La Soledad, la Sole, és o era, no sé ja, la nova parella del Javi. Dic nova perquè a l’estiu em va dir que mig sortia, mig tontejava, amb una noia que es deia, es diu, Patricia. Des que ens vam conèixer, des que el Javi ens va presentar, no em va caure bé. I vaig notar que el sentiment va ser mutu.

Divendres a la nit vam sopar a casa del Javi i la Maca. Van convidar la Sole i el Fernando, les parelles del Javi i la Maca, i el Miguel, un amic per a que no fossim imparells i em sentís com un ciri pascual. La vetllada va començar força bé. Vaig ser presentada com “la amiga catalana de la Maca”. Va ser el Javi qui no va voler que fos amiga seva, al menys en aquell moment, ja que va dir que la seva xicota és molt gelosa.  En un primer moment, tot eren floretes per a la nouvinguda: “que guapa que eres, que buena persona se te ve” i un llarg etzètera de compliments.

Però tot es va tòrcer quan la Sole, sopant sopant, va afegir una frase a una de les seves floretes: “… y eso que eres catalana”. Ja està. Algú ho havia de soltar. I va ser ella, no podia ser ningú més. Vaig saltar com una lleona salta a la seva presa en el moment de capturar-la. Segurament hi van contribuïr els dos gots de “sangre de toro” que m’havia begut i el fet que la noia aquella em caigués terriblement gorda. Que hi tenia ella contra els catalans? Ja comencem amb els prejudicis?

Durant la nostra acalorada discussió em va soltar “perles” com que “Y por qué no hablais en español”, “Que por qué no decís que sois españoles”, “Que por qué os quereis separar, que donde vais a ir”, “Que qué aspiraciones teneis con este estatuto”. Ni els intents de la Maca i el Javi per calmar la situació i canviar de tema van servir.

Els ànims només es van calmar quan vam marxar del xalet dels García. El Javi i la Sole es van quedar allí, recollint-ho tot, gràcies a un intent desesperat del meu amic per evitar que allò acabés amb sang. Vam demanar un taxi, ja que cap de nosaltres podia conduïr, doncs entre el vi i els licors, qui agafés el cotxe s’hi jugava tres punts. Vàrem anar a petar al centre de Madrid, a un carrer quilomètric on, porta si, porta també, hi havia una discoteca. Però no va ser dins de cap local on vam acabar, sinó que ho vam fer a una gran plaça on hi havia centenars de persones fent “botellón”.

Dos “cubates” de garrafa van fer que m’oblidés de tot el que havia passat durant el sopar. Vaig conèixer més gent, a qui era presentada com “la catalana”. Ningú va fer cap broma ni es va servir de cap tòpic al parlar amb mi. Bona gent. Vaig notar com poc a poc, el Miguel, s’anava acostant a mi. Vaig deduïr que, el que volia, era lligar amb mi. Sobretot quan em va dir: “Bueno, ya que hemos empezado la noche como pareja, a ver como la terminamos”. Si amb aquesta frase el que pretenia era lligar amb mi …

Però, al cap d’una hora i mitja d’estar de gresca i bon humor … va aparèixer ella, la Sole. La seva frase estelar va ser, dirigint-se als seus amics: “Ya os ha presentado la Maca a la Pantumaca?”. La vena se’m va inflar un altre cop.

Continuarà …