Doncs si. Viuré, per primer (i espero que per últim) cop “el día de la hispanidad” a les Espanyes, i més concretament a la “Capital del Reino”, a Madrid.

Ha anat tot molt ràpid. Últimament tots els meus viatges els organitzo en un tres i no res, com quan vaig anar a Menorca. A casa meva al·lucinen. Quan he trucat a ma mare aquesta tarda, em pensava que m’ofegava a través del mòbil. Però no m’ha pogut dir que no, no s’hi pot negar. Sap perfectament que si ella m’ho demanés no hi aniria, però ella és la primera que pensa allò de “Que aprofiti ara, que és jove”.

Doncs aquesta tarda m’ha trucat el Javi, i la Maca, però ha estat amb ell amb qui he parlat més estona. A aquesta parella de bessons de Madrid els vaig conèixer aquest estiu, i va sorgir una bona amistat, sobretot amb el Javi, clar. Després de donar-li moltes voltes (suposo que no sabia com fer-me la proposta) m’ha convidat a passar aquest cap de setmana llarg a casa seva, aprofitant que els seus pares marxen a l’apartament que diu que tenen a Benidorm. Sense dubtar-ho he acceptat. Em fa tanta il·lusió tornar a veure la Maca!!! (i el Javi, sobretot el Javi).

Volien que hi anés dijous a la tarda, que així tindríem més nits per sortir, que em van prometre que m’ensenyarien “la noche madrileña”. Però ja els hi he dit que no podrà ser, que dijous a la tarda tinc intercanvi lingüístic (els n’he hagut de fer cinc cèntims perquè els ha sonat força malament això …), però, aprofitant que sóc a Lleida, agafaré el primer AVE que surti divendres al matí.

Així que, estimats Roc, Albert, Aniol, Betmataró i família tota, ja us explicaré a partir de diumenge (o dilluns, no ho sé encara) les aventures de “La Laura va a Madrid” (ja tinc pensat el títol dels posts i tot).