Ces’t magnifique!
Posted by arual on October 9th, 2007
Quan han tocat les sis de la tarda, he vist una silueta que s’anava apropant cap a mi. Jo l’esperava davant d’una coneguda cafeteria de l’eix comercial de la capital del Segrià, des de feia força estona, com si del meu xicot es tractés. Estava nerviosa, força nerviosa. Si encara fumés, durant els quinze minuts que l’he esperat, m’hauria fumat cinc o sis cigarretes. Mentre esperava, s’han apropat a mi dos senyors, no sé quin dels dos més “freak” que amb l’excusa de si tenia foc i de quina hora era, l’únic que volien era saber si estava interessada en ells, perquè ells, en mi, si que n’estaven. O al menys m’ho ha semblat perquè quan em parlaven no em miraven a la cara. M’he hagut de mirar bé, que no fos que semblés que busqués “plan” o el que és pitjor, que no semblés una senyoreta d’aquelles que fumen i parlen de tu als homes. Però no, anava correctament vestida.
Doncs a les sis, a l’hora que haviem quedat, ha aparegut el Fabrice. L’entrada a la cafeteria ha estat com de pel·lícula. M’ha obert la porta, m’ha retirat una mica la cadira per a que segués, ell no ha segut fins que no he segut jo, …, en fi, tot un senyor. Això ha fet posar-me encara més nerviosa. Mentre, anava pensant que de què coi parles amb una persona que tot just fa un dia que coneixes, que hauria de vigilar amb el que li explicava sobre mi, que hauria de mesurar les meves preguntes, no fos que s’ofengués, … en fi, que no m’havia preparat res i que no sabia per on començar.
- I bé, “Laugá” comencem? - Ha dit amb un català molt, molt, molt afrancesat.
- Es que no sé per on, Fabrice! De que vols parlar? Al fi i al cap ets tu qui ha de parlar en català! Jo només t’he d’ajudar, corregir-te, …
Ha fet una mitja riatlla i m’ha dit que estigués tranquil·la, que avui només era el primer dia i ens faltava pràctica. Després, tot ha anat millor. M’ha preguntat si coneixia París i si m’agradaria anar-hi. Hem fet una visita imaginària per París, i m’anava explicant cadascun dels racons de la ciutat que no em puc perdre si mai la visito, … en fi, que ens hem anat soltant. Jo l’anava corregint, li explicava paraules que no entenia, … i tot això s’ho anava apuntant a una llibreta. D’interés no n’hi falta no.
Ja hem quedat un altre cop per dijous, a la mateixa hora i al mateix lloc. Aquest cop, però, si tinc temps, m’ho prepararé millor.
October 9th, 2007 at 23:04
Sí, clar, deu dir que viu a París. Tots els francesos diuen que viuen a París. Després, quan els vas a visitar, resulta que “c’est pas Paris exactement”, i acabes a Chanteloup-les-vignes o algun cutrerio semblant.
Ohlàlà
(Però al final qui va pagar, eh?)
October 9th, 2007 at 23:42
Ep, m’has fet pensar: he estat dos cops a París i no sé com és xD El primer va ser fa massa anys, i el segon només vaig estar-m’hi un dia.
Suposo que cada parella lingüística és diferent, i si et prepares les trobades pot ser millor i tot, però el més important deu ser, com dius, que parli ell. Que practiqui com pugui, que s’expressi per agafar pràctica. La Marta no s’hi ha apuntat, oi? xDDD Com que dius que és xerraire de mena…
T’he de demanar perdó per una cosa. Espero que encara que no m’entenguis em perdonis. Per un moment us he imaginat als dos, tu i en Fabrice, al cafè, i en un dels cops que s’obre la porta apareix en Carles, el pizzer.
October 10th, 2007 at 0:37
Betmataro:
Una de les coses que m’ha explicat és que París té no se quants quilometres i que hi ha una àrea metropolitana enorme, i clar, tot és París. Ja li preguntaré si és París centre o París àrea metropolitana, allí on viu.
Roc Sang:
Estàs obsessionat pel pizzer eh? Crec que no és el primer cop que l’introdueixes en un comentari ja! Tranquil, que quan hi hagi novetats en l’operació Pizza (així hem batejat amb la Marta tot aquest afer d’en Carles) seràs el primer de saber-ho.
October 10th, 2007 at 20:54
Aquest Fabrice sembla perfecta. Aquest paio em comença a fer mal rotllo.
October 10th, 2007 at 22:42
Albert_stk:
no peteixis Albert, no pateixis. Que el Fabrice es veu molt bona persona. I a més a més és metge. Així que segur que estaré en bones mans.