Fabrice.
Posted by arual on October 8th, 2007
Avui ens hem conegut personalment. Ja feia dies que sabiem que avui seria la nostra trobada però, de tot, només en sabiem els nostres noms. Debien ser les cinc de la tarda quan m’han trucat de l’oficina d’intercanvi lingüístic recordant-me que avui era la meva primera trobada amb el Fabrice. Jo, des de feia estona estava ja preparada. M’havia posat ben guapa, ben mudada. Volia que s’emportés una bona primera impressió. Venia a ser com una cita a cegues, com si hagués quedat amb algú d’un xat, o alguna cosa així. Al fi i al cap, ens haurem de veure durant moltes setmanes, per a que ell pugui aprendre a parlar bé el català.
L’he trucat, doncs a l’oficina m’havien donat el seu mòbil, quan faltava cinc minuts per les sis de la tarda. Una trucada, dues trucades, tres trucades … Ara l’agafa!
- Allo?
- Fabrice?
- Oui, ce moi.
- Sóc la Laura, la noia de l’intercanvi.
- Ahhhhh oui Laurá!!! Donde estás?
- Estic entrant a la cafeteria. M’hauries de fer una senyal, no sé qui ets …
De cop he vist un noi de color, d’uns trenta anys, alt, cabell afeitat al zero, molt ben bestit, impecable. Que ha repassat l’entrada a la cafeteria. M’ha vist allí plantada i m’ha fet una senyal amb el braç, era ell.
- Siéntate Laurá! Seu, seu, que decís vosotrós.
Ens hem donat dos petons, m’ha convidat a beure. Ell es prenia una cervesa. Jo n’he demanat una també. Hem estat xerrant, primer en castellà, perquè oficialment, les trobades d’intercanvi comencen demà, per passar després a parlar-hi en català, per a que s’anés fent la idea. M’ha explicat que té trenta-dos anys (ja he vist jo que rondava els trenta…), que és de París i que ha vingut aquí a treballar de metge, perquè es veu que en falta molts de metges a Catalunya. Que coneixia l’espanyol perquè n’havia estudiat a la universitat en unes assignatures que venien a ser com els crèdits de lliure elecció que tenim aquí. També m’ha dit que estava molt interessat a aprendre a parlar català amb fluïdesa, ja que si havia de treballar aquí a Catalunya doncs havia de parlar com la gent que hi viu.
En fi, m’ha agradat. És veu bona persona i, sobretot, molt intel·ligent. Crec que ens portarem bé. Crec que no només ell aprendrà alguna cosa en aquestes trobades. No ho sé, tinc bones vibracions. A més a més, físicament t’alegra la vista. Uns braços molt treballats, alt, elegant, unes dents d’anunci de pasta dentífrica, en fi, … és perfecte.
October 8th, 2007 at 22:04
No, no són gelos, però deu ser alt, oi? Dons segur que la té petita.
I es tira pets al llit.
I segur que és neonazi o de l’opus.
I potser té halitosi.
I morenes.
Ara de veritat: que et vagi bé, bonica.
October 8th, 2007 at 22:14
betmataro:
bona, bona aquesta. Però no és res més que una parella lingüística. Gràcies de totes maneres, espero poder sortir-me’n. Ah, i avançant-me al comentari del Roc, no practicaré el francès amb ell
October 9th, 2007 at 0:24
Uiii lo del francès je ne comprends pas, pots donar detalls??
Fora broma, està molt bé que aquest estrangerot es vulgui integrar rapidament aprenent el català, encomiable.
October 9th, 2007 at 18:49
hahaha Al final semblarà forçat, però cada cop que et vaig a comentar ric o estic content d’haver llegit un cop més el teu bloc. Definitivament és el millor que conec.
Avui ric perquè estava acabant de llegir que ja pensava dir-te sí, sí, tot molt bonic, però està bo o no? I plas! Arribo a l’últim paràgraf i em trobo la resposta xDDD
I deixant de banda la intel·ligència sexual, també l’he tobat interessant pel que hi explica (també propi de tu).
Jo fa anys, potser cinc o més, també em vaig apuntar en això de les parelles lingüístiques, però no em van fer cas. Un any més tard vaig rebre una carta de l’associació del poble veí, però no em deien res interessant. Doncs finalment no hi he participat. El que m’he dedicat a fer sempre és parlar català a tothom, i així també aprenen. Des de fa sis mesos estic treballant en una empresa que m’ha ofert aquesta oportunitat. Quan hi vaig entrar hi havia un noi senegalès que mostrava interès en parlar català, doncs amb mi ha pogut practicar. Desgraciadament ahir va ser el seu últim dia a l’empresa. Ha plegat. Estava fins els collons d’haver-me d’aguantar. xDD No, cony, ha marxat per altres motius. Vam pactar que jo li ensenyaria català i ell a mi francès… al final haurà après més o menys català però jo de francès només quatre coses que no sé escriure. En qualsevol cas amb mi podia practicar, per tant em sento satisfet. Ara que no el tinc m’he proposat obrir-li els ulls al rus. Duu nou anys a Catalunya i no parla la llengua. Només l’entén. Avui ja l’hi he estat retraient, però de bones maneres, fent veure que m’importa una merda la llengua que utilitzi, perquè forçar algú és el pitjor que podem fer. Em deia, per exemple, que li feia gràcia quan sent parlar el nostre encarregat en català, i jo li deia que a mi no, que a mi m’agrada més que el parli malament que no que no l’utilitzi per a res. Ja sé que serà difícil fer-lo canviar de mentalitat, tant com ho seria voler fer el mateix amb els espanyols, que vénen i es pensen que són a casa seva i no tenen necessitat d’esforçar-se en res, però coi, m’he quedat sense el negre… si no faig res em trobaré inútil xD
I és curiós que el rus no parli català, perquè és bona persona i molt intel·ligent. Si ha après espanyol per què no parla català? Ja li dic que parlar una llengua pot costar, però ell ja s’hi va exposar un cop. El principi no pot ser diferent…
De tota manera compleix les característiques per ser un estranger que vol aprendre català, com l’Ismail, el senegalès, espavilat i sensible, i és que si algú dóna aquest pas, com en Fabrice, ho ha de ser, perquè està demostrat que n’hi ha molts que passen d’aquest tema i sobreviuen tranquil·lament negligint-lo. Qui s’hi esforça és perquè té cor.
Ai, ara m’he enrotllat massa… semblarà que estigui preparant un post meu xD
October 9th, 2007 at 18:59
hahaha, després de comentar-te l’article m’he llegit els comentaris dels altres i no són pas menys divertits. Ara resulta que tens l’Albert engelosit, encara que ho desmenteixi. I tu apa també quina una, si jo intentava aprendre francès amb el meu (que per cert també era alt i fort, guapo i de 35 anys, amb el cap rapat, i tot ell imponent) a vere per què tu no podràs practicar francès amb el teu (pel que sembla interessant com l’altre)!!! Tan bé que ho deus fer! Mal negoci farà amb tu, doncs. Pensa que tot és qüestió de llengües.
PD: Què vol dir post? xD Ës que mai utilitzo forismes i ara no sé si post vol dir article o comentari :$ Jo volia dir article.
October 9th, 2007 at 21:57
Albert_stk:
Si, està molt bé que qualsevol persona vulgui parlar la llengua del País on viu i treballa. Tant de bo tothom ho entengués així.
Roc Sang:
Hi ha hagut una part del teu comentari, ja que l’altre es podria considerar un article (a veure si hauré de fer una altra categoria titulada “Com els qui em volen deixar un comentari fan un article”), que m’ha ofés profundament. Què vol dir això de “Tan bé que ho deus fer -referin-te a practicar el francès-”… QUE SÓC UNA SENYORETA JO EH? QUE HE ANAT A UN COL·LEGI DE MONGES EH? QUE SÓC MOLT XAPADA A L’ANTIGA JO EH?
Un petonet Sr.Roc.
October 9th, 2007 at 22:17
oh! No he dit res dolent. Les senyoretes xapades a l’antiga que anaven a les monges estudiaven francès. Quan el practiques (així no l’oblides) deu ser gloriós (i ara fico la cara d’angel del messenger).És ara que es porta l’anglès ^^
PD: el petonet on? (ostres feia temps que no em feien un petó, m’has donat una idea per actualitzar avui el meu fotobloc)
October 10th, 2007 at 0:33
Roc Sang:
MmMmMm la teva ment malalta i bruta no et deixa veure les coses tal i com són realment, eh?