25 dies.
Posted by arual on October 6th, 2007
Avui fa 25 dies que no fumo. Cada cop ho porto millor. Vaig deixant enrera la necessitat de fer alguna cosa després de les menjades,mentre estic prenent un cafè amb algú, en estones perdudes,… en fi, en totes les situacions on abans agafava el paquet de tabac.
Avui li ho he explicat a ma germana. Ella encara no ho sabia. Li he explicat mentre ella se n’ha fumat tres o quatre, aquest matí, quan hem baixat a la cafeteria de prop de casa dels meus pares (i meva) a esmorzar. Li he anat desglossant tots els passos que he anat seguint per desintoxicar-me. Li he parlat del gimnàs, del bé que em sento des de que no fumo. Li he fet comprovar que la meva pell estava millor, que el meu cabell estava més sa i fort, que les meves dents estaven més blanques que mai. Cada cop que li deia que ho deixés, que prengués la decisió que jo he pres, s’encenia una cigarreta.
Avui, me n’he adonat de la trista vida d’un fumador. Ma germana deia que si no ho deixava és perquè no volia, perquè ho tenia controlat, que només fumava quan li venia de gust i que ho deixaria quan voldria. L’August, un ex-amic meu, també ho deia de la cocaïna. Quan jo vaig decidir deixar la mala vida a la que començava a entrar, quan vaig decidir deixar d’emborratxar-me cada cap de setmana, deixar de consumir droga cada nit que sortia, li vaig dir que allò ho podríem fer plegats. Que si tots dos ho deixavem ens resultaria més fàcil. Li vaig oferir la meva ajuda perquè jo només havia començat a consumir feia un parell de setmanes, o tres, és igual. Ell portava mesos. Actualment, l’August està ingressat a un centre de desintoxicació.
Tot i que la comparació pot ser xocant, és la crua realitat. Avui, precisament avui, me n’he adonat que el tabac i la cocaïna no estan tant lluny un de l’altre. Les paraules que m’ha dit la Noe, me les va dir l’August.
Avui, precisament avui, crec que he deixat de ser una fumadora.
October 6th, 2007 at 16:32
Algú que altre he caigut més d’un cop.
També conec gent que ha estat en centres de desintoxicació, d’altra que encara hi estan plenament posats (o “col·locats” per dir-ho clar) i d’altres que fa temps que sóc conscient que no els tornaré a veure en vida.
Ningú em convencerà de deixar de fumar si jo no n’estic convençut, i no ho estic pas. És viu millor sense fumar? També es viu millor sense menjar carn, es viu més sino puges mai a un cotxe (tens menys probabilitats de morir en un accident), es viu més vivint al camp,… I no per això la gent fa totes aquestes coses. Hi ha qui troba que la vida és massa llarga com per negar-se a un mateix assumir certs vicis.
Quan em trobo a algú més jove que jo que em pregunta sobre el tema de les drogues sempre dic el mateix: “Cadascú és lliure de fer el que vulgui. Això sí, sent conscient del que fa.” Actualment no és difícil trobar informació sobre els riscos i els efectes de les drogues, per tant, ja saps al que t’exposes. I si t’hi vols exposar l’únic/a culpable seràs tu mateix/a.
October 6th, 2007 at 16:44
Aniol:
Tens raó en tot el que dius. No vull que entenguis aquest post com un atac a les persones que fumen. De fet, jo mateixa, tot i que avui ho he vist tot més clar, no sé si demà hi tornaré. Tots sabem que és una droga, poder no tant forta i amb uns efectes tant immediats i durs com la cocaïna, per exemple, però el tabac és un droga.
Només he donat el meu punt de vista. Repeteixo, no és la meva intenció atacar els fumadors només pel fet de que fa encara no un mes que ho he deixat, sinó que he trobat oportú fer aquesta comparació havent sentit les mateixes paraules en dues situacions diferents però, a la vegada, tant semblants: el creure tenir una addicció controlada.
October 6th, 2007 at 17:35
No, si respecto qualsevol opinió sobre lo perjudicial que potser el tabac i lo bé que viuen les persones ex-fumadores. No havia entès pas el text com un “atac”, simplement havies constatat que el comportament dels addictes és igual sigui quina sigui la droga (i no t’ho nego que sí).
Jo hi ha moments en que fumo compulsivament (quan se’m mengen els nervis), però al dia següent el meu organisme necessita temps per a assimilar tanta nicotina… i passa temps (hores o fins i tot un dia) abans no torno a encendre un cigarro. Diuen que els efectes de la nicotina són de unes 6 hores, i en més o menys això em baso per a marcar-me un “horari”. Cada persona és un món, com també són una història els seus vicis.
October 6th, 2007 at 22:31
Sí, tens raó una mica i tot allò, però em sembla que te la donaré de veritat quan ho deixi jo.
Per cert, tot i que avui quasi coincidim penjant posts, t’estic passant la mà per la cara. Només avui n’he pènjat tres. (Es nota que m’avorreixo?) És que els ex-cocainòmans van més lent.
(Escrius molt bé, tia. Publiques a algun lloc?)
October 6th, 2007 at 23:56
Sou tots una colla de drogoaddictes.
I això que dius que ja ho has deixat em sembla molt bé i et desitjo molta sort, perquè de sort en necessitaràs. Conec gent que fumava dos paquets diaris i ara ja ni un cigar en tot l’any des de fa temps; és a dir, ho han deixat. Però es deu fet molt dur i temptador. T’ho dic perquè jo mai no he estat fumador (clar que he fumat, però en ocasions comptades) i hi ha temporades que em trobo que olorant el fum dels demés me n’entren ganes. Fins i tot he hagut d’apartar-me de persones que estan fumant perquè em molesta el fum, i em molesta perquè m’agrada i m’incita i jo no vull acabar cedint. Així que una persona que està intentant deixar de fumar (o que sembla que ho ha deixat com tu) ho deu tenir molt més cru que no pas jo. No sé si et passa.
I fer la comparació entre drogues de diferents característiques és prou encertada. Potser no sempre t’hi aficiones per una voluntat clarament pròpia i éssent-ne ben conscient com diu l’Aniol. De segur que hi ha gent que sense adonar-se’n s’hi ha trobat, i crec que pot ser molta. I en tots els casos, uns més que altres, l’afectat se’n pot penedir o, com a mínim, voler rectificar i s’adona que costa massa. Abans d’això sempre ha pensat que es droga el just i necessari per no còrrer perills.
October 7th, 2007 at 19:56
betmataro:
És necessari escriure quan tens ganes d’explicar alguna cosa. Jo fa temps que segueixo el teu bloc i crec que tu tens més necessitat d’escriure que jo. No crec que sigui aborriment. Gràcies per dir-me que escric bé, però és el primer cop que ho faig, i no, no público enlloc. Ànims i gràcies per la visita.
Roc Sang:
Jo, quan vaig començar a fumar sabia on em posava. De la mateixa manera que quan vaig acceptar esnifar per primer cop. Així que si jo n’era concient, tothom en deu ser. El problema és que hi ha gent que vol rectificar però creu que sempre hi és a temps. Sempre s’hi és a temps en el cas del tabac, perquè la nicotina, tot i ser una droga, no és prou forta com per poder soportar la seva dependència. Malauradament no puc dir el mateix de la cocaïna. Ara sembla que jo hagi estat una gran consumidora, però tampoc és això. Durant les dues o tres setmanes que vaig consumir-ne poder vaig prendre deu, quinze ratlles, com a molt. Em va costar dir no i continuar dient-ho, però no estava prou enganxada com per no tirar endavant. El que vull dir és que pots ser concient del que fas quan comences, però no n’ets prou quan hi ets dins.
October 13th, 2007 at 15:10
pots posar-te en contacte amb mi a través d’un mail?em faries un favor.
October 14th, 2007 at 22:18
Marta, m’hi posaria encantada, però no tinc pas el teu e-mail. Si tornes a llegir aquest comentari, posa-t’hi tu a martini.amb.vodka@hotmail.com.