Martini Amb Vodka

Aquest cap de setmana tampoc m’he mogut de la ciutat de Lleida. M’ha costat una emprenyada telefònica amb ma mare, perquè diu que des que vaig tornar a Lleida encara no he anat cap cap de setmana a casa, però ha valgut la pena.

Dissabte vaig anar a donar un tomb per la fira de maquinària agrícola que fan als Camps Elisis. Jo no n’entenc gaire, per no dir gens de tractors, màquines per collir olives, segadores i un llarg etcétera d’eines per al camp. Anava acompanyada del Xavi, la Marta i el Guillem. El Xavi i el Guillem si que n’entenen de tot aquest tipus de maquinària, ja que estudien agrònoms i ho dominen una mica més. La Marta, peix com jo. Així que ells dos ens feien de guies i ens anaven donant explicacions sobre el que anavem veient. Vam passar una tarda distreta.

A la nit vaig anar a sopar amb unes companyes de classe de Lleida i rodalies. Vam anar a una pizzeria. Vaig influenciar-les perquè volia anar a la pizzeria on treballa el Carles, a veure si el veia entrar o sortir. No vam tenir sort. Després de sopar vam haver d’acompanyar la “Yessi” a casa, perquè fa poc que ho ha deixat amb el xicot i es va passar amb la sangria durant el sopar, que no parava de fer “brindis” per a la seva nova solteria. Després vam fer cap a la Rambla Ferran on hi havia la festa de la nit. Pse, una mica fluix per al meu gust, però bé, que hi farem. Total que a les cinc el taxi em deixava davant de la porta de casa.

Avui he dormit fins a les dues passades. He estat la primera de llevar-me i per tant, de preparar alguna cosa per dinar. Els demés han dormit tots fins a les quatre, i perquè els he anat a despertar un per un, que estava cansada d’estar sola. Resulta que havien arribat tots entre les set i les vuit del matí, i tenien son i ressaca. Els ha anat bé el menú que els he fet: sopa i pollastre a la planxa. De postres pomes, peres i prèssecs que ens van donar dissabte a la fira.

Ara ja estem preparant el balcó del pis per a contemplar els focs. No sabem si en fan (l’any passat en van fer) ni a quina hora són, però com que fa una calor increible per a l’època de l’any que estem, al balcó ens toca una mica l’aire.