La temptació viu a casa.
Posted by arual on September 27th, 2007
Va passar ahir la nit. Després de tres quarts d’hora intensos de luxuria al pis del costat, em vaig quedar sola al menjador, estirada al sofà mirant la tele. Debia ser ja dos quarts d’una passats quan em disposava a anar-me’n a dormir, que va aparèixer el Xavi, que havia estat tancat a la seva habitació des que s’havia assabentat que el Barça estava guanyant. Es va fer un lloc al sofà i va seure, sense més paraules que l”hola” que va soltar a l’entrar.
Jo, vaig pensar que era el moment de deixar-li el sofà lliure i vaig dir-li que anava a dormir.
- Espera’t - va dir. - Durant tota aquesta estona que he estat a l’habitació he estat pensant i t’he d’ensenyar una cosa. - va continuar amb un to misteriós.
- Ja me l’ensenyaràs demà Xavier - fa temps que li dic Xavier jo, per assumptes que ara no venen al cas i que en algun post segur que sortiran.
- No!!! Ha de ser ara!
Tant misteri em va fer picar el cuquet i vaig accedir. Em va dir que no em mogués del sofà i que observés. Es va posar dret, se’m va plantar davant, va fer una mitja rialla d’aquelles que només sap fer ell, em va picar l’ullet, i se la va treure. Allí mateix, dret davant meu. Vaig tenir una gran sorpresa. No sabia que fer, si cridar, marxar corrents o esperar a veure que passava. Vaig triar l’última. Tenia massa curiositat per saber que volia de mi, el Xavi.
- Toca-la - em va dir.
- Si home! Au va, que es tard i vull anar a dormir! - li vaig dir amb to d’ofesa.
- Que la toquis! Que se que te’n morts de ganes. - No li faltava raó. Feia temps que no en veia cap, i la veritat, si que en tenia ganes de tocar-la. Així que ho vaig fer. La vaig tocar. Vaig notar aquella barreja de tacte suau i dur a la vegada, però també tant sensible, que sembla que fent “crec” s’hagi de trencar en dos.
- Ara agafa-la. Pren-la amb la teva mà.
Això ja passava de mare. Una cosa és tocar-la i l’altra, ben diferent, és agafar-la amb la mà. Però, en tenia tantes ganes, feia tant de temps que no en tenia cap d’agafada per la mà, que vaig accedir. Va ser una sensació indescriptible. Tant fina, tant recta, tant … aix!
- I ara posa-te-la a la boca!
No, no, no. Això si que no. I si entrava algú? I si em veia el Guillem, o la Marta, amb allò a la boca? Això no ho podia permetre. Però … ben mirat … feia tant de temps que no me’n posava una a la boca … que vaig fer el que el Xavi em va dir. Me la vaig posar a la boca.
- I ara, té encente-la! Fes-ho Laura, encén la cigarreta!
- No Xavier, prou! Saps de sobra que estic deixant de fumar! Has estat a punt de fer-m’ho fer, però al final he sigut prou forta per seguir un dia més sense fumar. I ja en van 16! Penso aguantar, sé que puc fer-ho.
I allí el vaig deixar. Amb la seva cigarreta. Vaig tancar la porta i vaig anar a dormir.
Per cert, mireu-vos aquest enllaç. És un video en clau d’humor, sobre que ens passa als que ho estem deixant. Hi ha alguna cosa una mica exagerada, però és la realitat.
http://frenillomonet.blogspot.com/2007/09/9-das-sin-fumar.html
P.D. Gràcies aniol per enllaçar-me aquest vídeo. És que és genial. No em canso de veure’l. 
September 29th, 2007 at 15:22
Veient com el text començava ja amb la paraula luxúria, no m’imaginava que el que t’oferien era una cigarreta, ja veig que l’inconscient m’ha traït. A més, jo sempre en dic piti, cigarro,… Però cigarreta em sona massa cursi.
September 29th, 2007 at 18:33
Aniol: així la teva ment corrupta i malalta t’ha traït? jajaj és broma això de ment malalta, eh
Home, en principi, es tractava d’això, d’intentar confondre una mica. Jo tampoc no ho he dit mai cigarreta, però era l’única manera de parlar amb femení per aguantar el post fins al final
September 30th, 2007 at 21:33
Aquest xavi és molt però que molt dolent.
Jo no se si tinc una ment malalta, m’havia imaginat una cosa molt diferent a un cigarret
October 1st, 2007 at 23:22
hehehe, quan jo vaig llegir aquest article també anava pensant “guaita la senyoreta, ha tingut festa grossa”. Però al final va i em frustres amb una maleïda cigarreta hahaha. Això sí, jo no tinc una ment corrupta, ets tu la pervertida que intentaves aflorar libidos jugant amb el relat. Ets dolenta com el dimoni :p
I jo pobre de mi, que em compadia d’en Guillem a qui ficaves les banyes i de la Marta que també era traïda per l’adúlter company de pis Xavier…
Roc Sang (el del fotolog a bloc.cat xD)
October 1st, 2007 at 23:24
Ah, i m’he oblidat de dir-te que el vídeo és genial. Em vaig fer un tip de riure, també. No sé com t’ho fas tot el que em trobo en aquest bloc és d’alta qualitat. Et regalaré la Q aquella alimentària.
October 2nd, 2007 at 0:00
fotolog: un altre cop gràcies per les teves paraules. Ja veus quina vida que tinc!!! Ara que també els personatges que tinc pel pis ajuden a que tot sigui més divertit, eh? Ah, i l’aniol i l’Albert, i altres que han deixat comentaris, com tu, també col·laboren a que hi hagi comentaris de nivell, eh?
October 3rd, 2007 at 12:19
Jejeje… Jo he col·laborat en recomanar el vídeo.
M’ha molat això de que hagis aguantat el suspens sobre el què t’oferien, sinó segurament m’hagués llegit amb menys interès el text, perquè negar-ho.
October 4th, 2007 at 23:23
Crec que els psicòlegs en diuen noséquè condicionat, i deu ser aplicable al teu peculiar mètode per deixar el tabac. Jo també intento deixar-ho però és que… és que… no m’hi arribo,
Gràcies per enllaçar-me. Un honor.
Petó
Viure