Futbol i Sexe.
Posted by arual on September 26th, 2007
I per aquest ordre, no pas per un altre.
I es que des del curs passat, al nostre pis, estem portant a terme un estudi sociològic d’aquests que de tant en tant apareixen publicats a la premsa o a revistes científiques de gran reputació. Ens falta poc per arribar a les conclusions i poder assegurar al 100% el que ara diré: quan guanya el Barça, el pis del costat es converteix en l’escenari d’una pel·lícula pornogràfica.
És el que tenen aquests blocs on hi ha tants pisos, que es sent tot. I tant com es sent! Quan l’àrbitre xiula el final, si tot ha anat com ha d’anar, “caidita de roma” dels veïns. Hem deduït també, que la seva habitació dóna al nostre menjador. És l’única explicació que hi hem trobat. Estàs tant tranquilament mirant la tele al sofà, quan de cop comences a sentir crits, gemecs, i un assortit de frases “carinyoses” força freaks: “oohh si gateta meva”, “no paris semental meu”, “avui vas ben forta puteta meva”, “continua macarronet meu”. Podria continuar, però crec que amb quatre exemples n’hi ha prou.
Al principi al·lucinavem. Inclús, els dies que hi havia futbol posavem la grabadora, perquè quan ho explicaves no et creien. En un Barça - Madrid, hem arribat a estar divuit persones en aquell menjador, esperant a que l’àrbitre xiulés. Després, vam passar per una fase que ens posaven a tots a cent. Acabava el partit i els que estavem allí disimulavem. Feiem com si no sentíssim res. Però al cap d’una estona veies una sortida del Xavi o el Guillem cap al lavabo, on, sospitosament, s’hi passaven cinc o deu minuts tranquilament. O la Marta, que un dia que portava uns pantalons de pijama grisos (i no debia portar calces) quan es va aixecar del sofà, semblava que s’havia pixat. O jo mateixa, que els dies de futbol em dutxava com a dos o tres cops. Ara, després de més d’un any, ja ho portem millor. El que si que està clar és que aquell home és una màquina i jo ja no me’l miro amb els mateixos ulls.
En fi. L’únic que hi ha posat sol·lució és el Xavi, que els dies de partit no es mou de la seva habitació, que diu que ell ja en té prou de fotre’s catxondo i quedar-se a dos veles. La Marta li diu que serà perquè ell vol…
Apa, que a les 10 juga el Barça. A veure si guanya, i per golejada!
September 26th, 2007 at 23:07
“En un Barça - Madrid, hem arribat a estar divuit persones en aquell menjador, esperant a que l’àrbitre xiulés.”
hahahahaha, que bo tot l’article. No tinc ganes d’escriure, només de riure.
September 27th, 2007 at 0:23
Dons avui ja deuen haver començat a la mitja part, per que anaven 4-1 amb un partit esplèndid.
Per cert quant donen el Madrid per la tele i perd també hi ha sarau?
September 27th, 2007 at 0:25
Stk_456: ara m’has agafat en calces (és una frase feta, eh). Doncs nosaltres ho atribuïm tot a les victòries del Barça. Haurem d’ampliar l’estudi cap aquest àmbit. Gràcies per l’apreciació.
October 1st, 2007 at 23:06
“En un Barça - Madrid, hem arribat a estar divuit persones en aquell menjador, esperant a que l’àrbitre xiulés.”
hahahahaha, que bo tot l’article. No tinc ganes d’escriure, només de riure!
October 1st, 2007 at 23:08
“En un Barça - Madrid, hem arribat a estar divuit persones en aquell menjador, esperant a que l’àrbitre xiulés.”
hahahahaha, que bo tot l’article. No tinc ganes d’escriure, només de riure!
:p
October 1st, 2007 at 23:53
fotolog: Si, si, riu el que vulguis, que no guanyaràs a tota la gent que hi havia allí. Sobretot quan uns espontanis van aplaudir al final de l’acte i van demanar un bis.