Ahir a la nit vaig veure l’enèssima re-estrena del Buenafuente. Tal com va dir en l’habitual monòleg de presentació, després de la TV3 i Antena 3, cansat de tresos, dobla l’aposta i es passa a la Sexta.

El programa d’ahir va ser com un regal de Nadal per obir. Ja saps el que hi ha, esperes impacient a veure si hi ha alguna cosa nova i acabes comprovant que és el mateix de sempre.

El monòleg del principi em va recordar al que va fer quan es va estrenar a l’antena 3. Va estar bé “rajar” del seu cap (alhora que soci) Emilio Aragón, titllant-lo de pallasso. “Tengo una ventaja respecto a los demás trabajadores: desde el primer día se que mi jefe es un pallasso” va dir l’Andreu. També va “pillar” la cadena en general, retreient-los (suposo) que només es dedica a fer humor i esports.

Al monòleg van seguir un informatiu, entrevista, un gag, el follonero, per acabar amb actuació musical. El que dèia abans, vaja. Com sempre. Bé el Berto Romero com a nou col·laborador, excel·lent el follonero, que es supera cada cop que agafa un micròfon i una càmera i surt al carrer. Em va decebre i molt l’actuació musical dels Nacha Pop. Van cantar i malament la mateixa cançó de sempre, la “Chica de Ayer”, que sembla que no en tinguin d’altra, i per si ho llegeix algun fan seu, em guardaré el que penso de l’estat de l’Antonio Vega.

Doncs res, avui segona entrega. A veure si el que hi ha dins el regal canvia o és el mateix que el de l’any passat.