Avui havia de ser la meva primera sortida esportiva amb el Guillem. Després d’un primer dia de retorn a la facultat, on he trobat tots els companys i coneguts que m’hi vaig deixar al juny, haviem decidit anar a córrer per la vora del riu Segre, lloc on es concentra un munt de gent que, com nosaltres, vol fer esport.

Ja ho tenia tot preparat. El xandall nou, la samarreta apretada que em marca els pits i deixa entreveure la meva barrufeta tatuada a l’espatlla, les bambes noves, … tot. Havíem quedat que sortiriem sobre les sis de la tarda, hora que hem considerat ideal, doncs feia ja quatre hores que havíem dinat, la calor ja no és tant asfixiant i al tornar, dutxa i a sopar.

Sé que a ell també li feia especial ilusió, aixó de correr-se, ai, còrrer, vull dir, amb mi, ja que la Marta, havent dinat, m’ho havia comentat, que havia sentit que el Guillem li ho comentava al Xavi. Ell també estava preparat, camiseta apretada, pantalons curts (un pèl massa curts, per al meu gust) i bambes noves.

Estavem a punt de sortir, quan de cop, brrrrrrrrrmmmmmmmmmmm, un tro. Merda! Tot seguit, un altre, Merda! Merda! i aigua, molta aigua. I una mica de calamarsa, també. “Mi gozo en un pozo”. Primer intent de cridar l’atenció del Guillem, fallit. Jo que ja em veia, “cual vigilante de la playa” corrent-nos, ai, corrent per la vora del Segre, fent veure que em feia una torta, i ell socorrent-me ,… aix… :_( que hi farem, hauré d’esperar una altra ocasió.

Total, que hem acabat a la cafeteria de sota el pis fent un beure, tots quatre, perquè la Marta i el Xavi tampoc no tenien res més que fer. Després hem anat a comprar el sopar al super de dos carrers més avall.

Hhmmmm, ja sento l’olor de la crema de xampinyons… vaig a sopar!