Martini Amb Vodka

Ja estic a Lleida. Hi he arribat aquest matí, doncs volia tenir temps per descarregar el cotxe i pujar les capses plenes amb roba, objectes de tot tipus, cd’s, … cap al pis. Encara no havia arribat ningú més. Ni la Marta, ni el Xavi ni el Guillem. Cap dels tres no hi eren. I es que demà començo un altre cop a la facultat.

Quan ho he tingut tot al lloc, els meus pares han marxat cap a casa. Ma mare fins i tot ha plorat. I es que ara ja no ens veurem tant sovint. Molts caps de setmana em fa pal tornar cap a casa, ja que l’oferta lúdica dels divendres i dissabtes a la capital del Segrià, tampoc està tant malament. M’he preparat alguna cosa per menjar, poca cosa, no tenia gana. A més a més, està tot tancat (clar, es diumenge) i lògicament, la nevera està buida. Demà ja ho planificarem tot amb els altres tres i anirem a fer la compra.

Sobre les quatre de la tarda ha arribat el Guillem. Déu meu! Com li ha probat l’estiu!!! Ha passat de ser un noi gras, deixat i pelut, per tornar-se un tio “canyon”!!! I tot en dos mesos! Hem estat xerrant una bona estona, contant-nos la vida durant l’estiu. No m’he pogut estar de dir-li que estava més guapo. Ell també m’ho ha dit, que estava més maca. Suposo que ha estat un complit per part seva. No se. A mi de fet em posa moltíssim. A veure com anirà la convivència durant el curs. M’ha explicat que ha seguit un règim força estricte, que li havien diagnosticat no se quina malaltia (res important) i que havia hagut de deixar de menjar segons que, de beure, de fumar (mira, tindré suport) i havia de fer exercici (perfecte, més temps junts. Ja tinc amb qui anar a còrrer).

La Marta i el Xavi han arribat farà cosa de vint minuts. La Marta primer, i cinc minuts després, el Xavi. Encara no hem tingut temps de parlar. Són a les seves habitacions endreçant-se les coses. Suposo que després de sopar farem una llarga sobretaula per explicar-nos les coses.

Comença un nou curs i ja tornem a ser els quatre de l’any passat al nostre meravellós pis de la ciutat de Lleida. La propietària, per cert, s’ha portat bé amb nosaltres. Ens ho ha deixat tot ben net, ens ha canviat bombetes, ens ha arreglat algunes coses que estaven una mica atrotinades i ens ha deixat una tele nova, amb tdt i tot!! A sobre, ens manté el preu del lloguer fins al gener. Un petó senyora Dolors.