Em resulta difícil.
Posted by arual on September 12th, 2007
Si, deixar de fumar m’està resultant més complicat del que em pensava. Encara no fa vint-i-quatre hores que vaig apagar l’última cigarreta i ja sembla que trobi a faltar alguna cosa.
He tingut un parell de moments crítics al llarg del dia. Després de dinar i ara, quan he acabat de sopar. Els he passat rentant-me les dents com una posseïda. M’he les he respatllat durant vuit o deu minuts, i després he glopejat fluor durant un parell o tres de minuts, fins que em queien les llàgrimes de tant que em picava la boca.
Durant la resta del dia ho he passat més o menys normal. Al matí m’he llevat tard, pel que no he tingut temps de pensar-hi. Després de dinar m’ha vingut la primera crisi, tal i com he dit abans. Aquesta tarda, entre el gimnàs i el footing, quan he acabat de fer exercici m’he estat ofegant durant un parell d’hores ben bones, així que l’última cosa que volia fer era fumar. Ara és quan pitjor ho passo. El costum de navegar amb el cendrer i el paquet de tabac a la vora fa que vegi la taula com buida, no se. Ho trobo a faltar. Però se’m passarà,ho sé.
Crec que aviat aniré a dormir. Al llit no tindré ganes de fumar. Al menys avui, que no hi tindré cap companyia.
September 12th, 2007 at 23:42
He arribat aquí pel nom del blog perquè m’ha cridat l’atenció això de martini amb vodka. Jo no ho he fet mai i consti que m’agraden els còctels.
La veritat és que en la mateixa proporció que tu ara, desitges fer una cigarreta, jo faria un còctel, per exemple un Gimlet, qués molt fàcil, o un Daiquiri, que dona una mica més de feina, però que quan el bec toco el cel.
El que em sap greu és que fas entendre que si tens companyia al llit, aleshores podria ser que fumessis. Jo et diré una cosa, que de veritat, no he dit a ningú. I tampoc no l’he escrita mai.
Tinc 63 anys i estic casat. Bé. Això no és el secret. El secret és que he tingut una amant que al principi fumava, però quan ens besàvem, la seva boca em feia fàstic pel gust que tenia de tabac. No li vaig dir amb aquestes paraules,però va deixar de fumar. ÉS fantàstic, oi?. Ho va fer per mi? MIra, el que compte és que va deixar de fumar. O sigui, ho va fer per ella.
September 12th, 2007 at 23:52
Albert:
No he provat mai el Daiquiri, però el que si que et puc assegurar, és que si et prens un Martini amb Vodka amb les proporcions adequades, també tocaràs el cel.
Gràcies pel teu comentari. No no havia pensat mai això del gust. De fet, tots els homes amb qui he estat, són fumadors, per tant, no sé quina sensació tan bona és aquesta de fer un petó sense gust a fum, ja que jo també tenia el gust a tabac.
A partir d’ara ho comprovaré i, de ben segur, quan li faci el primer petó a un fumador, pensaré amb les teves paraules. Moltíssimes gràcies.
September 17th, 2007 at 10:51
Com passen els dies i veig que no has fet una entrada nova, em permeto seguir amb el tema.
Com a mi m’agrada tocar el cel, et prego que em diguis quines són les degudes proporcions de Martini amb Vodka. Per si de cas anota que en el perfil del meu blog hi ha el meu email.
Respecte el tema del gust tens una solució ben fàcil. Dona’t o dona’m l’oportunitat de besar-te i així sabràs quin és el sabor de la boca d’un no fumador. Evidentment sempre és millor que tu no hagis fumat les darreres hores, i no ho dic per mi, sinó per a què la prova sigui eficaç. Potser en aquest cas, tu no tocaràs el cel, jo segur que sí, però tu sempre ho pots banyat amb Martini amb Vodka o, per fer-ho més complet, amb Daiquiri.
Al vostre servei