Si, deixar de fumar m’està resultant més complicat del que em pensava. Encara no fa vint-i-quatre hores que vaig apagar l’última cigarreta i ja sembla que trobi a faltar alguna cosa.

He tingut un parell de moments crítics al llarg del dia. Després de dinar i ara, quan he acabat de sopar. Els he passat rentant-me les dents com una posseïda. M’he les he respatllat durant vuit o deu minuts, i després he glopejat fluor durant un parell o tres de minuts, fins que em queien les llàgrimes de tant que em picava la boca.

Durant la resta del dia ho he passat més o menys normal. Al matí m’he llevat tard, pel que no he tingut temps de pensar-hi. Després de dinar m’ha vingut la primera crisi, tal i com he dit abans. Aquesta tarda, entre el gimnàs i el footing, quan he acabat de fer exercici m’he estat ofegant durant un parell d’hores ben bones, així que l’última cosa que volia fer era fumar. Ara és quan pitjor ho passo. El costum de navegar amb el cendrer i el paquet de tabac a la vora fa que vegi la taula com buida, no se. Ho trobo a faltar. Però se’m passarà,ho sé.

Crec que aviat aniré a dormir. Al llit no tindré ganes de fumar. Al menys avui, que no hi tindré cap companyia.

Després de no escriure durant la meva estada a l’illa, ara només sento la necessitat de parlar d’aquests dies voltada de natura.

Tal i com havia dit a l’anterior post, Mini-vacances a Menorca, vaig descobrir després de molts anys de conèixer-nos, una nova vessant de la Gemma i la Maria: la seva suposada homosexualitat. De tot el que va passar encara no n’hem parlat perquè crec que ningú no ha sabut com encarar el tema.

Va ser l’última nit a l’illa. Després d’un sopar abundant en vi i d’una sobretaula amb cigarrets del riure, vàrem baixar totes cinc a la platja perquè sentiem uns tambors. Un grup de “hippies” estrangers s’havien muntat una batucada a la mateixa sorra. Ells tocaven els tambors. Elles es banyaven nues al mar.

Quan ens van veure arribar ens van cridar i ens van convidar a seure amb ells i participar de la festa. I així ho vam fer. Vàrem estar fumant herba i bebent cervesa, ballant i rient, entenent-nos com podiem amb el poc anglès que sabem, durant una bona estona. Les noies ens van convidar també a entrar a l’aigua amb elles. La Gemma, la Judith i la Miriam s’hi varen apuntar. Jo i la Maria ens vàrem quedar a la sorra, deixant-nos ensabonar per dos dels “guiris”. Van continuar passant els minuts i continuavem fumant herba i bevent cervesa. Jo, amb una borratxera considerable, vaig caure rendida als peus d’un “hippie” alt, ros i d’ulls blaus. Vaig desaparèixer amb ell cap a la meva habitació de l’aparthotel deixant-me la Maria tota acaramelada amb l’altre “guiri” i les altres tres banyant-se nues amb els demés.

Després d’unes tòrrides escenes a la meva habitació, vaig sortir a buscar un parell de cigarretes per asaborir-les després de tres assalts intensos amb el “hippie” extranger dels ulls blaus. Feia ja estona, que a l’habitació del costat, la de la Gemma, es notava també una marxa considerable. Quan vaig sortir, la porta estava entreoberta. No vaig poder resistir la tentació d’observar quina peça havia capturat. Però la sorpresa va ser majúscula quan vaig observar el trio que s’estaven muntant, la Gemma, la Maria i un dels hippies extrangers de la platja. La cosa no hagués passat d’aquí, si no fos perquè el noi, en aquells moments, era només un espectador de l’escena que les dues noies estaven representant: tocaments, petons, llepades,… en fi, tota una escena lèsbica.

L’endemà vàrem marxar després de la resaca, cap a l’aeroport. Vaig pensar que no era moment de preguntar. Ni se quan arribarà aquest moment. Tampoc sabré com actuar quan vegi la Gemma amb el Ruben i la Maria amb el Miquel. El de menys és les “banyes” que els van posar. Si hagués estat amb dos hippies extrangers, hagués estat una cosa efímera, una nit de borratxera. Però entre elles dues …