Martini Amb Vodka

Dimarts a la nit. Avui tenia un dia força gos i he decidit probar sort fent una mica de zàping. Res que valgués la pena. A una cadena, un reportatge sobre nosequé de “l’oncle patxi” que dèia aquell (que en són de pesats amb aquest home no?); en un altra, festival del humor: “Escenas de matrimonio” o alguna cosa així (això es mereix un altre post). Estava per anar a dormir o per navegar una estoneta, quan, en una altra cadena, he vist que començava una sèrie que feia dies que portaven anunciant: Quart. M’hi he quedat, a veure que tal.

Valoració? Pse, res de nou.

Per començar, seguint els pasos del Comisario, Hospital Central, i així un llarg etcétera, sèrie espanyola plagada d’actors catalans. Per què no la fa televisió de catalunya directament? És un dels misteris que no he d’entendre mai.

Segon, el que dèia, res de nou. Si algú ha llegit el “Codi Da Vinci” i “Àngels i Dimonis”, doncs ja coneix la trama de la sèrie. Pel que fa als personatges, tres quarts del mateix: amors impossibles. Ell, un capellà que ha de respectar el vot de castetat. Ella, té novio. Res de nou tampoc. Capellans corruptes, organitzacions secretes, relíquies robades i eclesiàstics assassins acaben de completar el repartiment de Quart. Si algú no l’ha vist, suposo que tot això li deu sonar.

Al final però, tot s’ha de dir, me l’he empassada sencera per saber com acabava l’episodi d’avui.

La meva valoració és de: 5