Dimarts a la nit. Avui tenia un dia força gos i he decidit probar sort fent una mica de zàping. Res que valgués la pena. A una cadena, un reportatge sobre nosequé de “l’oncle patxi” que dèia aquell (que en són de pesats amb aquest home no?); en un altra, festival del humor: “Escenas de matrimonio” o alguna cosa així (això es mereix un altre post). Estava per anar a dormir o per navegar una estoneta, quan, en una altra cadena, he vist que començava una sèrie que feia dies que portaven anunciant: Quart. M’hi he quedat, a veure que tal.

Valoració? Pse, res de nou.

Per començar, seguint els pasos del Comisario, Hospital Central, i així un llarg etcétera, sèrie espanyola plagada d’actors catalans. Per què no la fa televisió de catalunya directament? És un dels misteris que no he d’entendre mai.

Segon, el que dèia, res de nou. Si algú ha llegit el “Codi Da Vinci” i “Àngels i Dimonis”, doncs ja coneix la trama de la sèrie. Pel que fa als personatges, tres quarts del mateix: amors impossibles. Ell, un capellà que ha de respectar el vot de castetat. Ella, té novio. Res de nou tampoc. Capellans corruptes, organitzacions secretes, relíquies robades i eclesiàstics assassins acaben de completar el repartiment de Quart. Si algú no l’ha vist, suposo que tot això li deu sonar.

Al final però, tot s’ha de dir, me l’he empassada sencera per saber com acabava l’episodi d’avui.

La meva valoració és de: 5

Ja està. Aquesta nit ho he consultat amb el coixí i ja he fixat dia per deixar de fumar: 11 de setembre. Quin dia millor que el de la Diada Nacional de Catalunya per deixar-ho?

A partir d’avui tinc una setmana exacta per acabar de prendre consciència i acabar de planificar-ho tot. He pensat que durant aquesta última setmana, aniré reduïnt el consum de cigarrets. A dia d’avui me’n fumo uns vuit o deu. La meva intenció es rebaixar-ne un cada dia, per tal d’arribar al dia 11 amb un consum zero.

A més a més, amb la tornada a la facultat, tampoc tindré tant temps lliure, i avui m’anire a matricular a un gimnàs a fer airòbic o alguna cosa que m’ajudi a netejar del tot els meus pulmons, i de pas, tot sigui dit, intentar recuperar una mica la figura. Jo em trobo bé, però sempre es pot millorar. De fet, a mi sempre m’ha agradat fer esport: anar a còrrer, anar amb bicicleta, nedar,… però últimament ho tenia una mica abandonat, ja que els meus pulmons no eren els d’abans i em costava una mica ja.

Però ara tot això canviarà, i seré un altre cop, la noia que havia estat abans. Sé que no serà fàcil. La nicotina és una de les drogues més fortes que hi ha i serà dur sortir-se’n. El que crec que serà més dur és deixar de fer els cigarrets que es fan automàticament, sense pensar. M’explico, aquells com, per exemple, els de després de les menjades, el de mitja tarda mentre prens un cafè amb els amics, el de després de fer l’amor… bueno, aquest últim, actualment, fa una temporada que ja no el faig, perquè “la cosa està mu mala, hijo mío”.

En fi, que aniré fent el seguiment a través del bloc, a veure si així em serveix també com a teràpia.