Martini Amb Vodka

Avui ho he vist clar. He de deixar de fumar. Aquest mes de setembre farà cinc anys que fumo. Encara recordo perfectament el primer cop que vaig fumar. Ho vaig fer per allò de ser algú en el grup d’amics que en aquell moment em movia. I sobre tot, per deixar de ser la “noia perfecta” que en aquell moment tothom creia que era: treia bones notes, era responsable, bona nena …, una “santa”, vaja. I aquest tipus de nena, doncs com a que als nens no els hi anava gaire. I sobretot, al nen que m’interessava a mi. Així que vaig decidir que havia de fer alguna cosa per cridar l’atenció, per a transgredir aquelles normes que sempre havia estat cuidant. Però, què havia de fer? Volia continuar treient bones notes, volia contiuar sent responsable i sent bona nena, així que vaig analitzar la situació i l’única cosa que podia fer per ser “enrotllada” era fumar.

En aquell moment va donar l’efecte que havia calculat! Vaig passar de ser l’empollona a ser l’objecte de desitg a nivell social. Els nens (i els més grans) m’anaven al darrera, vaig entrar en un nou grup d’amics, el grup dels “guapos” i dels “enrotllats”. Reconec que el fet de començar a fumar em va canviar la vida. Ara, a més a més de ser tot allò que era (bona nena, estudiosa, …) era “del rotllo”.

Però últimament he canviat d’opinió. Sobretot perquè en aquest últim any, per continuar sent “enrotllada”, havia hagut d’afegir nous “hàbits” a la meva vida. Vaig tolerar l’agafar una petita borratxera de tant en tant, perquè, al fi i al cap, tothom sabem que veure una copa de més, això si, responsablement, no té cap efecte catastròfic. Vaig aprendre a liar i vaig fumar “maria” puntualment, perquè vaig pensar, que fumar cigarrets del riure de tant en tant, tampoc és tant greu. El que ja no vaig tolerar, va ser que, per continuar sent algú en el grup d’amics on em movia, per continuar sent la noia enrotllada que era, per continuar sent la noia que tant lligava, m’hagués de col·locar a base de “ratlles” i de “coca” cada cap de setmana. Per aquí ja no hi vaig passar i vaig dir NO, amb totes les conseqüències que això va suposar.

Fa sis mesos que vaig haver de canviar de grup d’amics. Vaig passar a ser la “rajada”, la “cagada”, vaig tornar a ser la “santa” que era quan tenia catorze anys. Ja no volia ser “enrotllada”, així, no.

Ara, en el grup d’amics on em moc, sóc l’única que fumo, ja que els altres no ho han fet mai. Vaig poder conseguir deixar de fumar cigarrets del riure, i d’emborratxar-me setmana si, setmana també. No és que ara passi els dissabtes a la nit a base de refrescos, però tampoc no faig un ús abusiu de l’alcohol. És clar que m’agrada una bona cervesa fresca, un bon vi en un sopar, o un cubata, però sense abusar-ne.

Així doncs, he de deixar de fumar. Ho necessito. Ho he de fer per trencar definitivament amb aquest passat “tant enrotllat” que he tingut.

Així que, si ha de servir-li a algú, NO FUMEU. Sense tabac sereu vosaltres els “enrotllats”.

P.D. Encara espero la vostra ajuda. Algú sap com “penjar” al post un vídeo del youtube?