- Post dedicat al Javi. Javi no creo que leas esto. Y aunque lo leas, seguro que tampoco lo vas a entender, a menos que tus evoluciones con el catalán hayan sido meteóricas -

“Hoy es el primer dia / que voy a decir esto / que te conocí / te tuve un momento / y té viví / que nos hicimos bien / y luego tuvimos que partir / que nunca supimos como llamar / a esto que nos hizo / el piso se nos movió / y todo quedó distinto”

Avui és també el meu primer dia. El primer dia que obro un bloc. I per començar, he triat aquesta cançoneta de la Venegas, que, tot sigui dit, a mi no m’agrada gens la Venegas, però coi, aquesta canço, nosé, té el seu rotllo. Entre la melodia que et s’apega com una mala cosa, i entre la lletra… aix la lletra… que ve a contar una mica la meva historieta d’amor, aix l’amor! d’aquest estiu. I es que a totes ens ha passat això dels amors d’estiu, que t’enamores tontament d’una altra persona que saps que, segurament, mai més la veuràs, que saps que això només durarà cinc, deu, quinze dies com a molt, però mentre dura… aix, mentre dura…

Doncs res, que avui és el meu primer dia.

P.D. Per cert. si algú sap com penjar al post un video del youtube, que m’ho faci saber. Jo no n’he pogut sortir i li estaria molt agraida.