Arcis

Una jornada a Sant Magí
El passat mes d’octubre una colla de gent de l’Empordà i l’Alt Urgell (i encontorns: que ningú s’ofengui!), sota la direcció de l’arqueòleg Josep Tarrús, vam passar-nos un dissabte al Coll de Sant Magí, a poc més de 3 km abans d’arribar al Coll del Cantó, aixecant el menhir de Sant Magí. El menhir, que havia estat cristianitzat amb una creu plantada al cap d’amunt, es troba molt proper a l’església i despoblat medieval de Sant Magí, a tocar l’antic camí -del qual encara en queden rastres- que anava de l’Alt Urgell al Pallars.

Vam passar un gran dia, coronat amb un arrós, unes botifarres i un boníssim vi escumós de Vilajuïga.

La primera foto és del juny de 2002, quan el menhir era a punt de desaparèixer totalment. La resta de les fotos corresponen a diveros moments del seu redreçament.

Si algú s’engresca a visitar-lo el trobarà a les següents coordenades UTM:

x=357920 y=4691473 z=1670

A principis d’aquest any (2007) els treballs del canal Segarra-Garrigues, a la vora de la C-14, prop de Seró (La Noguera), van treure a la llum un insòlit sepulcre megalític. Dissortadament la retro se’n va endur la meitat per davant, abans que algú s’adonés de què anava la cosa. El què va quedar mostrava un dolmen de lloses decorades en totes les seves cares, amb reticulats i altres motius geomètrics. Un exemplar únic a Catalunya.

Tot i que s’ha suggerit que la decoració de les cares ocultes dels megàlits (les que queden tapades pel túmul) podia obeir a ritus associats al fet de l’enterrament, això és poc versemblant. El més probable és que es tracti de la reutilització de grans esteles-menhir ja amortitzades (potser simplement perquè es van trencar per causes naturals). Aquesta reutilització de les pedres és un fet ben conegut al llarg de tota la història (antigues moles usades com a base de pilars, llars de foc, …, cobertes de sepulcres cristians usats com a lloses d’empedrats o bancs, …). Per altra banda, hi ha exemples del reaprofitament d’esteles-menhir com a lloses de dòlmens. El cas més conegut és el de la Table des Marchand, a la Bretanya.

Les autoritats competents han dit que el monument serà reconstruït en algun indret a precisar. Esperem que no passi com és habitual (que les actuacions sobre el patrimoni s’eternitzen o no es fan) i que això sigui aviat una realitat …. i que no acabi al mig d’una rotonda !!!

Agraeixo molt al Jordi Trullols i a l’Associació Cultural la Roureda, d’Artesa de Segre, les seves informacions i les fotos.

Divendres passat, dia 21 de setembre, acompanyat del Ramon Fons i el Lluís Vila -callussencs de pro-, vam anar a veure les “pedres” de la foto. Es tracta de dues lloses clavades que sobresurten gairebé paral·leles en mig d’un petit tarter de pedres. El Lluís Vila va ser qui les va trobar. És o no un sepulcre prehistòric?. Segurament només una excavació podrà determinar-ho.

Aquí en teniu la foto