Arxiu de la categoria 'General'

Ens traslladem

Thursday, 19/08/2010 (07:35)

El blog d’ARCIS s’ha traslladat a:http://megalitisme.blogspot.com 

Los Millares

Wednesday, 21/07/2010 (12:10)

Les primeres excavacions al jaciment de “Los Millares” les va fer l’enginyer belga Lluís Siret a finals de 1891 o primers de 1892. Des d’aquell moment no s’ha deixat de remarcar, per totes bandes, l’extraordinària importància del que potser és el millor jaciment europeu (i un dels millors del món) del període Calcolític (o Edat del Coure), que a la regió d’Almeria es situa cap al tercer mil·leni abans de Crist.

No descobrirem aquí res de nou. És molt el que s’ha publicat i dit d’aquest jaciment. La seva visita hauria de ser una mena de viatge iniciàtic per a qualsevol interessat en la prehistòria de la humanitat o, en general, en l’evolució de la nostra espècie. Una espècie, per cert, que massa sovint deixa molt que desitjar.

Bona part de la història d’aquest jaciment és un seguit de despropòsits i/o negligències. Després dels treballs de Siret, el jaciment va quedar abandonat i va patir un expoli enorme. Després, els anys 1950, Martín Almagro i Antonio Arribas en van reprendre les excavacions i els treballs. I, darrerament, la Consejeria de Cultura de la Junta de Andalucía n’ha seguit les actuacions.

Avui -i segons ens van dir per culpa de la crisi econòmica- els treballs estan aturats des de fa dos anys. La part excavada del poblat és visitable i en bones condicions. L’extensa i importantíssima necropoli de tholos (cambres funeràries cobertes amb falsa cúpula) està “feta caldo”, per dir-ho de forma suau, i pràcticament abandonada (no es treuen ni les herbes). En el seu gran treball, Almagro i Arribas ja no van poder establir clarament la correspondència entre la numeració dels sepulcres dels Leisner i la que ells van adoptar. Avui és gairebé impossible identificar quins són els tholos dels treballs de Siret, els Leisner i Almagro/Arribas. El que oferim a la foto (un dels relativament ben conservats) hauria de ser el núm. 29 d’Almagro/Arribas. La segona foto correspon a la muralla més exterior del poblat i la tercera és el que es pot veure del fortí núm. 1.

En els anomenats fortins, construccions amb finalitats defensives que envolten el jaciment des dels turons propers, s’hi han fet actuacions, però el més gran, el fortí núm. 1, no es pot visitar.

Finalment ens quedem amb una sensació agredolça. Per una banda ens trobem davant d’un jaciment extraordinari, que ha donat i pot donar informació gairebé única de com vivien algunes poblacions ara fa uns 5000 anys. Per altra banda, no deixa d’envair-nos una gran tristor pels pocs recursos i esforços que es dediquen a la seva excavació, a la seva conservació i a la seva difusió.

Tholos núm. 29 Muralla núm. 1El fort� núm. 1

El sepulcre de Povia

Sunday, 27/06/2010 (11:29)

Sempre he trobat boníssima la foto de l’excavació de la cista de Povia que Serra Vilaró publicà en la seva obra sobre la civilització megalítica de Catalunya.

Aquest sepulcre està desaparegut, destruït o enterrat. Serra Vilaró diu que era situat sota el gran mas de Povia, en l’hort de la Caseta de Lluch, a la dreta de la ribera. El situa en una altitud de 560 m.

En la seva tesi, Josep Castany diu que es troba a uns 3 m a la dreta de la riera de Lloberola al seu pas pel costat de l’antic hort de la Caseta del Lluc, mas abandonat que es troba sobre mateix del sepulcre, dalt d’un penyal. Al migdia i a uns 500 m hi ha el gran mas de Povia. El posa a 615 m d’altitud, no en dóna les coordenades UTM, ni cap foto actual.

Serra Vilaró diu  que en tornar-lo a tapar nosaltres, ens caigué la tapa a dintre, feta trossos. I, sorprenentment, Josep Castany, parlant del seu estat de conservació diu: Desaparegut. Només hi resta la gran llosa de coberta. No en queda més senyal degut, possiblement, a les riuades i crecudes de la riera.

Avui he pujat a les ruïnes de la Caseta del Lluc. He recorregut l’hort del Lluc tres vegades de dalt a baix. Tot el què hi he trobat és el tros de llosa que es veu en la quarta foto i un monticle de terra prop seu, que podrien ser les restes de l’excavació de Serra Vilaró. Aquest fragment de llosa és a 15 metres de la riera.

La primera foto és la de Serra Vilaró. La segona és la Caseta del Lluc, la tercera, on es veuen els pollancres, és l’hort del lluc, vist des de la Caseta. La quarta és l’únic tros de llosa que jo he trobat. (Per cert, segons el GPS l’altitud de l’hort és de 589 m i segons el mapa de l’ICC l’altitud és de 590 m).

Cista de PoviaCaseta del LlucHort de la Caseta del LlucCista de Povia

Cova Gran i Cova Freda de Collbató

Sunday, 16/05/2010 (14:28)

L’any 1922 Josep Colomines va explorar totes les coves i balmes de la muntanya de Montserrat. Al terme de Collbató va dur a terme les excavacions de la Cova Gran i la Cova Freda on va recollir-hi una gran quantitat de materials arqueològics de tota mena, però singularment d’època prehistòrica. La ceràmica decorada amb impressions fetes amb petxines de cardium edule donaria lloc a un tipus de ceràmica prehistòrica coneguda des de llavors com a ceràmica cardial o de Montserrat. El resultat de les seves recerques va ser publicat l’any 1925 en una obra clau: Prehistòria de Montserrat. Tot i que es van explorar moltes coves (entre altres la de la Codolosa, coneguda avui per Cova de les Arnes) el treball esmentat se centra exclusivament en la Cova Gran i la Cova Freda. De la primera és d’on van sorgir els materials més abundants i interessants.

Avui, acompanyat per l’Ivan Fernández, de Collbató, que m’ha fet de guia i que amb l’Assumpta Muset i molta altra gent duen a terme una gran tasca de recuperació del patrimoni de la muntanya de Montserrat (cosa que molts altres pobles podrien copiar, en lloc d’imitar costums de poca o nul·la utilitat social), he visitat la Cova de les Arnes, la Cova Gran i la Cova Freda. Mentre les multituds s’esforçaven per trobar un lloc d’aparcament per visitar la cova del Salnitre, nosaltres corriem com cabres, uns metres més amunt, per aquelles coves de difícil accés però de gran valor per a la historiografia de la prehistòria catalana.

La primera, la tercera i la cinquena fotos, en blanc i negre, són de l’obra de 1925 de Colomines. Les altres dues, segona i quarta, són fetes avui mateix.

Cova GranCova GranCova GranCova Granceràmica

Paradolmen de les Pixarelles (Tavertet)

Friday, 02/04/2010 (13:10)

Aquest matí, amb el Josep Agustí, hem anat a visitar el paradolmen de les Pixarelles, situat uns 25 m a llevant de la segona de les coves de les Pixarelles.

Al cap d’una estona de seguir vanament alguns corriols que voregen els cingles, després d’una forta baixada per sota el morro de l’Abella, hem arribat a les coves i a l’estructura megalítica que buscavem. La primera impressió ha estat molt agradable, hi ha muntada una cambra sencera amb bones lloses. La segona impressió ha estat lamentable: el pas dels humans no perdona. En primer lloc, algú ha usat la cambra megalítica com a dipòsit de deixalles vàries, i pels seus encontorns hi havia fins i tot ampolles de cava trencades. En segon lloc, la darrera part del corriol que porta a les coves està marcat amb pintura groga i deu formar part d’algun itinerari pel terme de Tavertet. Doncs bé, com que allà no hi ha pedra suficient, van haver de marcar el senyal groc damunt una de les lloses del monument. Monument que a partir d’ara podria dedicar-se a la virtut de la sensibilitat.

Després de veure la cambra hem pujat a la cova que va ser excavada fa uns anys. L’abandonament és total i al seu interior encara queden un parell d’escales de fusta mig podrides i restes de plàstics. Tot una mostra del tarannà del país.

Si tot i amb això us venen ganes d’anar-hi, les coves, el paradolmen i el paisatge valen la pena.

Paradolmen de les PixarellesAbocador de les Pixarelles