Juan Sánchez em fa arribar el següent gravat:
És el dibuix que figura en l’obra Historia Critica de Cataluña, d’Antonio de Bofarull, de l’any 1876. El dibuix el va copiar de Puiggarí, sense citar-lo.
Podeu llegir el comentari de Juan a tot això en els comentaris associats amb la primera entrada del blog, on hi ha el dibuix de Puiggarí.
Josep Puiggarí i Llobet (Barcelona 1821 - 1903). Dibuixant. Historiador de l’art. Advocat. Sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867, i més tard cap de l’Arxiu. Acadèmic de Bones Lletres i corresponent de San Fernando (1865).
Aquest bloc pretén complementar l’espai web arcis.has.it dedicat al megalitisme català. L’actualització del web és molt més costosa i el bloc permetrà molta més flexibilitat i facilitat de contacte entre tots aquells que esteu interessats en aquest tema. També farà molt més fàcil donar a la llum pública totes les novetats que es vagin produïnt al voltant del megalitisme: nous monuments, noves notícies i tot allò relacionat amb els dòlmens i els menhirs…. no necessàriament només de Catalunya. Seran benvingudes totes les aportacions de qualsevol part de l’estat espanyol i del món.
Com a primera notícia, i també com a primícia, us ofereixo un gravat que es va publicar a la revista El Museo Universal, de Madrid, el 20 d’agost de 1865. Es tracta del dolmen de La Grossa, a la carretera de Calders a Moià, al Bages. Aquell any de 1865 ja era destruït i havia desaparegut en fer-se la carretera, però J. Puiggarí, que és qui el publicà, l’havia dibuixat un temps abans.
El comentari que acompanya el dibuix, parlant dels dòlmens, diu: Uno de ellos vimos y copiamos años atrás en el camino de San Pedor a Moyà, media legua al N.O. del llamado Hostal de La Grossa, que constaba de tres grandes pedruscos sosteniendo otro en forma de tabla agujereada hacia el centro para recoger la sangre victimaria en los sacrificios cruentos; desgraciadamente ha sido ya destruido según noticias.
De moment aquesta és la primera notícia publicada sobre un megàlit català. El seu descobriment el devem a Juan Sánchez-Cuenca, des de Madrid, a qui li agraeixo moltíssim que me la fes arribar.
També us recomano que visiteu el bloc del Toni Ibàñez, a http://entrellum.blogspot.com on podreu seguir la fascinant història de la Pedra del Dimoni.