Arxiu de la categoria 'Documents sobre megàlits'

La primera notícia de la Creu d’en Cobertella

Thursday, 18/09/2008 (14:09)

Sempre s’ha dit que qui va publicar per primera vegada el dolmen de la Creu d’en Cobertella va ser Manuel Cazurro en la seva obra Los monumentos megalíticos de la provincia de Gerona, que porta data d’edició de l’any 1912. Cazurro obre la seva llista de dòlmens justament amb aquest, del qual diu que és el més gran i que per això mereix figurar com a primer de la llista. Poc després, afirma que hasta ahora no había sido publicado. Donant per bona aquesta afirmació, Francesc Riuró, l’any 1958, escrivia que va ser Cazurro qui va donar a conèixer per primera vegada aquest dolmen.

Bé, la cosa és que tot i que el llibre de Cazurro du data de 1912, no va sortir al públic fins l’any 1914, probablement entre el 25 d’abril i el 23 de maig d’aquell any. Efectivament, en la reunió de la secció de Barcelona de la Real Sociedad Española de Historia Natural, el 23 de maig de 1914, de la cual llavors n’era president Lluís Marià Vidal i Cazurro n’era el vicepresident, el Sr. Cazurro hace donativo a la Biblioteca de la Sección de un libro suyo recién publicado y que se titula: “Los monumentos megalíticos de la provincia de Gerona”. En la reunió anterior, que havia tingut lloc el 25 d’abril, no s’esmenta per a res el llibre.  L’any 1915, Cazurro era el president de la secció de Barcelona de la societat.

Hi ha dos fets que confirmen que el llibre de Cazurro no va sortir abans de l’abril de 1914. Per una banda l’Ateneo Científico, Literario y Artístico de Madrid, no ingresa a la seva biblioteca dos exemplars de l’obra de Cazurro fins el període entre abril i octubre de 1914. Un dels exemplars és una donació (potser del propi autor) i l’altre és una compra.

Per la seva banda, la Real Academia de la Historia, que al llarg del primer semestre de 1912 havia adquirit tres obres de Cazurro, cap de les quals era el llibre al qual ens referim, no ingresa cap altra obra de Cazurro entre aquell moment i el final de l’any 1913. Tampoc no dóna cap notícia, abans de 1914, de la publicació del llibre dels megàlits de Girona.

Ara, per altra banda, resulta que el 27 de març de 1912, la revista Alrededor del Mundo editada a Madrid, donava la notícia del dolmen de la Creu d’en Cobertella, que, deia, havia estat descobert l’estiu de 1911 per Josep Sabaté. La notícia la signava S. B., de Camprodon.

Així, que hem d’acceptar que aquesta és la primera notícia pública del dolmen de la Creu d’en Cobertella.

La Creu d’en Cobertella

Segueix la història de la Grossa

Sunday, 28/10/2007 (19:56)

Juan Sánchez em fa arribar el següent gravat:

La Grossa-Bofarull

És el dibuix que figura en l’obra Historia Critica de Cataluña, d’Antonio de Bofarull, de l’any 1876. El dibuix el va copiar de Puiggarí, sense citar-lo.

Podeu llegir el comentari de Juan a tot això en els comentaris associats amb la primera entrada del blog, on hi ha el dibuix de Puiggarí.

Sobre J. Puiggarí

Sunday, 23/09/2007 (11:13)

puiggari001.jpgJosep Puiggarí i Llobet (Barcelona 1821 – 1903). Dibuixant. Historiador de l’art. Advocat. Sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867, i més tard cap de l’Arxiu. Acadèmic de Bones Lletres i corresponent de San Fernando (1865).

Benvinguda

Sunday, 23/09/2007 (08:49)

Aquest bloc pretén complementar l’espai web arcis.has.it dedicat al megalitisme català. L’actualització del web és molt més costosa i el bloc permetrà molta més flexibilitat i facilitat de contacte entre tots aquells que esteu interessats en aquest tema. També farà molt més fàcil donar a la llum pública totes les novetats que es vagin produïnt al voltant del megalitisme: nous monuments, noves notícies i tot allò relacionat amb els dòlmens i els menhirs…. no necessàriament només de Catalunya. Seran benvingudes totes les aportacions de qualsevol part de l’estat espanyol i del món.

Com a primera notícia, i també com a primícia, us ofereixo un gravat que es va publicar a la revista El Museo Universal, de Madrid, el 20 d’agost de 1865. Es tracta del dolmen de La Grossa, a la carretera de Calders a Moià, al Bages. Aquell any de 1865 ja era destruït i havia desaparegut en fer-se la carretera, però J. Puiggarí, que és qui el publicà, l’havia dibuixat un temps abans.

la grossa de caldersEl comentari que acompanya el dibuix, parlant dels dòlmens, diu: Uno de ellos vimos y copiamos años atrás en el camino de San Pedor a Moyà, media legua al N.O. del llamado Hostal de La Grossa, que constaba de tres grandes pedruscos sosteniendo otro en forma de tabla agujereada hacia el centro para recoger la sangre victimaria en los sacrificios cruentos; desgraciadamente ha sido ya destruido según noticias.
De moment aquesta és la primera notícia publicada sobre un megàlit català. El seu descobriment el devem a Juan Sánchez-Cuenca, des de Madrid, a qui li agraeixo moltíssim que me la fes arribar.

També us recomano que visiteu el bloc del Toni Ibàñez, a http://entrellum.blogspot.com on podreu seguir la fascinant història de la Pedra del Dimoni.