Arxiu de la categoria 'Curiositats'

El cau de les Feixes

Saturday, 10/10/2009 (14:05)

A vegades es busca una cosa i se’n troba una altra. Aquest matí intentava localitzar les possibles restes d’un mas medieval en el límit dels termes de Mejà i de Coaner (Bages) quan m’he topat amb un cau obert sota un gran bloc prismàtic, situat en un marge. Per la banda de llevant l’espai està tancat amb una gran llosa vertical, mentre que per la banda de ponent es veuen les restes d’una paret de pedra seca. És de molt mal dir a quina època pertany, però en qualsevol cas és bonic.

Cau de les Feixes de Coaner

Episodis megalítics (I)

Tuesday, 18/08/2009 (10:37)

La Pedra del Diable de Santa Pau

El 29 de febrer de 1872, Joaquim Vayreda i Josep Saderra van publicar a la Ilustración de Madrid la notícia del menhir de la Pedra del Diable. L’article anava acompanyat amb un magnífic dibuix del pintor Joaquim Vayreda. Poc més tard, el 1878, tornaven a parlar d’aquesta pedra, en el conegut fulletó Breve Reseña de los Descubrimientos Arqueológicos llevados a cabo por el Centro Artístico de Olot. Allà no hi havia cap dibuix i els autors es remetien a l’article de la Ilustración de Madrid. 

Uns 20 anys més tard, el 1896, per alguna raó, la pedra havia caigut. Potser tota sola, potser per treure noses del mig del camp, potser pels buscadors de tresors …. El cas és que en la reunió de la Junta Directiva de la Asociación Artístico-Arqueológica, presidida per Joaquim de Gispert, que va tenir lloc el 20 de juliol de 1896, es va acordar escriure al Governador Civil de Girona preguntant per la conservació del menhir i sol·licitant la debida reposición del mismo en el sitio que ocupaba. En la següent reunió de la Junta, el 3 d’agost de 1896, es llegia la resposta del Governador Civil, en la qual traslladava una comunicació, de 17 de juliol, de l’Alcalde de Santa Pau, que deia: Pongo en conocimiento de V.S. que ha quedado puesta en el mismo sitio que estaba antes “la pedra del Diable”.

Bé, per una o altra raó, el menhir va anar per terra. El que no es diu enlloc és que de resultes del fet la pedra es va trencar. Si comparem el dibuix de Vayreda amb totes les fotos que es van publicar posteriorment i amb l’aspecte actual de la pedra, és evident que la meitat superior del menhir no és la mateixa. De fet, en la foto que Manuel Cazurro publica en la seva obra Los monumentos megalíticos de la provincia de Gerona, de 1912 (tot i que l’obra va veure la llum més tard), s’aprecia clarament un gran pla de fractura a la part superior de la pedra.

Dibuix de Joaquim Vayreda, 1872Foto de Manuel Cazurro, 19122009

El “dolmen” de Susterris

Thursday, 23/04/2009 (10:05)

L’any 1880, Antoni Mir Casases, a l’obra “Album histórich, pintoresch y monumental de Lleyda y sa provincia”, va publicar un capítol dedicat a la conca de Tremp i a l’anomenada estació troglodita de Susterris. Allà parlava d’un cert megàlit prehistòric que, uns anys més tard, Lluís Marià Vidal es va encarregar de situar en els seus justos termes, en la memòria Más monumentos megalíticos en Cataluña, publicada l’any 1893 per la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Sense explicar ben bé que podria ser aquell suposat megàlit, però tractant-se de dipòsits excavats en la roca, quedava clar que no era, de cap manera, una construcció prehistòrica.

Però l’any 1911, al Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, Frederic Godàs escrivia la crònica d’una excursió de Figuerola d’Orcau a Viella i deia que a Susterris van veure un notable dolmen. Juntament amb l’article hi havia un dibuix fet per Joan Bergós:

Dolmen de Susterris

Què opineu que és?

La Casa Encantada de Pinyana

Wednesday, 22/04/2009 (13:42)

Josep Sierra em fa arribar dues fotografies poc conegudes del dolmen de la Casa Encantada de Pinyana. Van ser publicades al núm. 6 del Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, corresponent al mes de juny de 1908.

L’article, amb el títol “La casa encantada de Pinyana” va ser escrit per mossèn Anton Navarro, que, probablement, és el capellà que apareix en una de les fotos.

Aquest va ser un dels primers dòlmens catalans publicats. Ho va fer, l’any 1872, Joaquin Manuel de Moner y de Siscar en la seva obra -molt difícil de trobar- “Dos monumentos druídicos sitos en el distrito municipal de Senterada”.

La casa encantada La casa encantada

Jaubert de Réart i el Canigó (II)

Thursday, 20/03/2008 (19:24)

L’any 1836, en un article titulat Souvenirs Pyrenéens, Jaubert de Réart escrivia:

Al lloc anomenat “Pla dels Estanyols”, hi ha un grup d’enormes roques. Del centre se n’aixeca una en forma de seient. Com en diversos “cromlecks” semblants, observats a Bretanya i a Anglaterra, i amb la diferència de les proporcions, el cercle dels Estanyols també ha vist agitar-se grans interessos civils i religiosos. Allà encara hi van haver greus consells per la causa de la llibertat.

No gaire lluny s’aixeca un menhir en pedra granitica de dotze peus d’altura.

En una nota a peu de pàgina diu que aquest cercle havia estat destruït gràcies a les excavacions motivades per la recerca d’or i plata.

Bé, el Pla dels Estanyols es troba en el camí d’ascens al Canigó, sortint del refugi dels Cortalets.

Pla dels Estanyols

Nota: La magnífica foto està presa del web: www.mesquecims.tk, a qui agraeixo la seva amabilitat en permetre’m la seva reproducció.