Arxiu del July del 2010

Los Millares

Wednesday, 21/07/2010 (12:10)

Les primeres excavacions al jaciment de “Los Millares” les va fer l’enginyer belga Lluís Siret a finals de 1891 o primers de 1892. Des d’aquell moment no s’ha deixat de remarcar, per totes bandes, l’extraordinària importància del que potser és el millor jaciment europeu (i un dels millors del món) del període Calcolític (o Edat del Coure), que a la regió d’Almeria es situa cap al tercer mil·leni abans de Crist.

No descobrirem aquí res de nou. És molt el que s’ha publicat i dit d’aquest jaciment. La seva visita hauria de ser una mena de viatge iniciàtic per a qualsevol interessat en la prehistòria de la humanitat o, en general, en l’evolució de la nostra espècie. Una espècie, per cert, que massa sovint deixa molt que desitjar.

Bona part de la història d’aquest jaciment és un seguit de despropòsits i/o negligències. Després dels treballs de Siret, el jaciment va quedar abandonat i va patir un expoli enorme. Després, els anys 1950, Martín Almagro i Antonio Arribas en van reprendre les excavacions i els treballs. I, darrerament, la Consejeria de Cultura de la Junta de Andalucía n’ha seguit les actuacions.

Avui -i segons ens van dir per culpa de la crisi econòmica- els treballs estan aturats des de fa dos anys. La part excavada del poblat és visitable i en bones condicions. L’extensa i importantíssima necropoli de tholos (cambres funeràries cobertes amb falsa cúpula) està “feta caldo”, per dir-ho de forma suau, i pràcticament abandonada (no es treuen ni les herbes). En el seu gran treball, Almagro i Arribas ja no van poder establir clarament la correspondència entre la numeració dels sepulcres dels Leisner i la que ells van adoptar. Avui és gairebé impossible identificar quins són els tholos dels treballs de Siret, els Leisner i Almagro/Arribas. El que oferim a la foto (un dels relativament ben conservats) hauria de ser el núm. 29 d’Almagro/Arribas. La segona foto correspon a la muralla més exterior del poblat i la tercera és el que es pot veure del fortí núm. 1.

En els anomenats fortins, construccions amb finalitats defensives que envolten el jaciment des dels turons propers, s’hi han fet actuacions, però el més gran, el fortí núm. 1, no es pot visitar.

Finalment ens quedem amb una sensació agredolça. Per una banda ens trobem davant d’un jaciment extraordinari, que ha donat i pot donar informació gairebé única de com vivien algunes poblacions ara fa uns 5000 anys. Per altra banda, no deixa d’envair-nos una gran tristor pels pocs recursos i esforços que es dediquen a la seva excavació, a la seva conservació i a la seva difusió.

Tholos núm. 29 Muralla núm. 1El fort� núm. 1