Ahir, 23 d’octubre, amb el Josep Peramiquel estavem mirant les obres de l’ampliació del cementiri de Súria, quan, al mig del que podria ser l’antic camí que anava a Sant Salvador, vam veure la pedra que mostren les fotografies i que podria ser un menhir. Es troba a la partida de Cabanasses, a Súria (Bages), prop del cementiri i dels pous d’Iberpotash.
Aquest matí, amb el Josep Agustí, hem anat a visitar uns nous gravats que no fa massa dies van trobar-se a Vilajuïga, a pocs metres de la carretera que porta a Sant Pere de Rodes. Tot i que el METEOCAT anunciava per a avui un vent que al nord de l’Alt Empordà serà fort amb cops molt forts durant tota la jornada, el dia ha estat esplèndid i, pel que sol ser la tramuntana per aquells verals, el vent no ha passat d’un lleuger oratjol. Bé, el cas és que els gravats tenen un gran interès (és fàcil imaginar-se el shaman fent invocacions al peu de les lloses). No gaire lluny d’allà hem vist un parell de lloses dretes que bé podrien ser les restes d’un dolmen (s’accepten comentaris al respecte).
A vegades es busca una cosa i se’n troba una altra. Aquest matí intentava localitzar les possibles restes d’un mas medieval en el límit dels termes de Mejà i de Coaner (Bages) quan m’he topat amb un cau obert sota un gran bloc prismàtic, situat en un marge. Per la banda de llevant l’espai està tancat amb una gran llosa vertical, mentre que per la banda de ponent es veuen les restes d’una paret de pedra seca. És de molt mal dir a quina època pertany, però en qualsevol cas és bonic.
