Arcis

L’any 1880, Antoni Mir Casases, a l’obra “Album histórich, pintoresch y monumental de Lleyda y sa provincia”, va publicar un capítol dedicat a la conca de Tremp i a l’anomenada estació troglodita de Susterris. Allà parlava d’un cert megàlit prehistòric que, uns anys més tard, Lluís Marià Vidal es va encarregar de situar en els seus justos termes, en la memòria Más monumentos megalíticos en Cataluña, publicada l’any 1893 per la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Sense explicar ben bé que podria ser aquell suposat megàlit, però tractant-se de dipòsits excavats en la roca, quedava clar que no era, de cap manera, una construcció prehistòrica.

Però l’any 1911, al Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, Frederic Godàs escrivia la crònica d’una excursió de Figuerola d’Orcau a Viella i deia que a Susterris van veure un notable dolmen. Juntament amb l’article hi havia un dibuix fet per Joan Bergós:

Què opineu que és?

Josep Sierra em fa arribar dues fotografies poc conegudes del dolmen de la Casa Encantada de Pinyana. Van ser publicades al núm. 6 del Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, corresponent al mes de juny de 1908.

L’article, amb el títol “La casa encantada de Pinyana” va ser escrit per mossèn Anton Navarro, que, probablement, és el capellà que apareix en una de les fotos.

Aquest va ser un dels primers dòlmens catalans publicats. Ho va fer, l’any 1872, Joaquin Manuel de Moner y de Siscar en la seva obra -molt difícil de trobar- “Dos monumentos druídicos sitos en el distrito municipal de Senterada”.