Arcis

El David Gálvez, en el seu comentari, planteja l’ús de materials “moderns” en la consolidació del menhir de Sant Magí. L’únic material d’aquest tipus que es va usar va ser, efectivament, el ciment portland per afermar la pedra. Aquesta és una pràctica habitual per consolidar les lloses dels dòlmens i les pedres dretes i evitar que tornin a caure. En el cas de Sant Magí, l’altitud és de gairebé 1700 m i per tant gran part de l’hivern -si el canvi climàtic no ho impedeix- se’l passa cobert de neu en un terreny en què la terra és molt tova. Molt probablement la pedra hauria tornat a caure. Per altra banda el ciment no es veu i se’n van usar només dos sacs.

Respecte a l’entorn -que es va netejar de vegetació per fer visible la pedra en el seu context i facilitar-ne l’accés als possibles visitants, en mig de la selva en què avui s’han convertit tots els nostres boscos-, cal dir que es va fer una prospecció sota la direcció de l’arqueòleg Josep Tarrús i es va recollir algun fragment de ceràmica. Per altra banda, és ben conegut el despoblat proper de Sant Magí i les restes de la seva església, jaciment en el qual, algun dia, algú s’hauria de plantejar-hi una actuació.

Aquest matí, a les 11.30, més de 100 persones -tot i el fred que feia- ens hem aplegat en un petit turó del parc del Montnegre i el Corredor per celebrar la inauguració de la restauració del dolmen de ca l’Arenes. El dolmen va ser descobert l’any 1997 i es va excavar i restaurar en dues campanyes, els anys 2006 i 2007. Un magnífic i rigorós treball que ens ofereix un monument que es trobava en un estat lamentable.

Si el voleu visitar el trobareu a: x=455204, y=4608680, z=410

En fi, aquesta és una de les bones notícies que fa que valgui la pena seguir barallant-se perquè el patrimoni del país no se’n vagi en orris.

Abans d’explicar el misteri, una bona notícia que no en té cap, de misteri. Al “blogroll” podeu trobar nous enllaços als blogs d’alguns molt bons amics i col·legues que es preocupen per aquestes coses del patrimoni …. salut i glòria!!!!

El misteri és aquest: l’Enric Carreras m’envia una foto de l’any 1961 amb la cista del serrat Rovira, de Calders (Bages). En principi se suposa que és el mateix monument restaurat no fa massa anys i conegut com a dolmen de Sant Amanç. En l’inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat apareix indistintament com a “Dolmen de Sant Amanç o de la Rovira”.

Ara, les fotos no s’assemblen de res. A més a més, quan es va publicar la cista de serrat Rovira, es va situar en unes coordenades al sudest de la casa de Sant Amanç, molt lluny del dolmen de Sant Amanç.

Són o no són el mateix monument?