Juan Sánchez em fa arribar el següent gravat:
És el dibuix que figura en l’obra Historia Critica de Cataluña, d’Antonio de Bofarull, de l’any 1876. El dibuix el va copiar de Puiggarí, sense citar-lo.
Podeu llegir el comentari de Juan a tot això en els comentaris associats amb la primera entrada del blog, on hi ha el dibuix de Puiggarí.
Certament el país no es distingeix per la seva sensibilitat.
M’escriu Joaquin Albaladejo i em fa arribar aquestes dues fotos de la Pedra Dreta de can Ferrer (Montmell), que parlen per elles mateixes. Ja que hi som podrien posar una farola al capdamunt del menhir i s’estalviarien el pal. És ben trist que el menhir més alt de Catalunya quedi atrapat entre dues carreteres. Potser els blocs de formigó hi són per protegir-lo (o per protegir els conductors que s’hi estavellin), però em sembla que no seria gaire difícil trobar una solució per dignificar aquest monument. Si això és el que s’està fent, i el què mostren les fotos és provisional, ja està bé … sempre que no passi allò de que, a casa nostra, la forma més segura que una cosa esdevingui permanent és que sigui provisional.
