Benvinguda

Aquest bloc pretén complementar l’espai web arcis.has.it dedicat al megalitisme català. L’actualització del web és molt més costosa i el bloc permetrà molta més flexibilitat i facilitat de contacte entre tots aquells que esteu interessats en aquest tema. També farà molt més fàcil donar a la llum pública totes les novetats que es vagin produïnt al voltant del megalitisme: nous monuments, noves notícies i tot allò relacionat amb els dòlmens i els menhirs…. no necessàriament només de Catalunya. Seran benvingudes totes les aportacions de qualsevol part de l’estat espanyol i del món.

Com a primera notícia, i també com a primícia, us ofereixo un gravat que es va publicar a la revista El Museo Universal, de Madrid, el 20 d’agost de 1865. Es tracta del dolmen de La Grossa, a la carretera de Calders a Moià, al Bages. Aquell any de 1865 ja era destruït i havia desaparegut en fer-se la carretera, però J. Puiggarí, que és qui el publicà, l’havia dibuixat un temps abans.

la grossa de caldersEl comentari que acompanya el dibuix, parlant dels dòlmens, diu: Uno de ellos vimos y copiamos años atrás en el camino de San Pedor a Moyà, media legua al N.O. del llamado Hostal de La Grossa, que constaba de tres grandes pedruscos sosteniendo otro en forma de tabla agujereada hacia el centro para recoger la sangre victimaria en los sacrificios cruentos; desgraciadamente ha sido ya destruido según noticias.
De moment aquesta és la primera notícia publicada sobre un megàlit català. El seu descobriment el devem a Juan Sánchez-Cuenca, des de Madrid, a qui li agraeixo moltíssim que me la fes arribar.

També us recomano que visiteu el bloc del Toni Ibàñez, a http://entrellum.blogspot.com on podreu seguir la fascinant història de la Pedra del Dimoni.

1 comentari a l'entrada “Benvinguda”

  1. juan sánchez-cuenca ha dit:

    Estoy sorprendido. Nada menos que Antoni Bofarull (Historia Crítica de Cataluña - Barcelona 1876) plagia a Josep Puiggarí. En la página 143 del volumen I de la Historia Crítica de Cataluña aparece lo que Miquel Cura i Morera (*) considera el segundo testimonio histórico sobre el megalitismo catalán, después del de Joaquín Moner en 1872. Se trata de un grabado del dolmen de L’Hostal de la Grossa (copiado del de Puiggarí) con el siguiente comentario: “… consistente en tres grandes pedruscos que sostenían otro en forma de tabla agujereado hacia el centro para recoger la sangre de la víctima en los sacrificios cruentos”.

    ¿Verdad que queda raro que el término ‘agujereado’ esté en masculino y no en femenino como en la transcripción de Albert Fábrega? Pues esto ocurre porque efectivamente es raro y Albert transformó el ‘agujereado’ masculino del original de Puiggarí en su correspondiente femenino inconscientemente. Es decir, hasta en esa rareza coinciden ambas descipciones.

    Vayamos ahora con el grabado. Si observamos los dos grabados, el de Puiggarí y el de Bofarull, veremos que el dibujo de base es exactamente el mismo. La única diferencia es que Bofarull eliminó la figura humana y malcopió el resto para que pudiera parecer doiferente, aunque no hay duda posible de que uno fue copia del otro.

    ¿Por qué obró así Bofarull? Si hubiera citado a Puiggarí igual que Sanpere dio a conocer a Moner, hubiéramos tenido desde un principio la secuencia correcta de los primeros testimonios sobre el megalitismo en Cataluña.

    * M Cura i Morera: “Megalitismo en Cataluña” en EL Misterio de las Grandes Piedras, Zaragoza 1988 (pp182-251)

Pots deixar un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image