Arxiu del September del 2007

Quin és el dolmen més alt de Catalunya?

Sunday, 30/09/2007 (04:30)

El dolmen que es troba a major alçada de Catalunya és el de la Font dels Cóms, als Rasos de Baiasca (Llavorsí, Pallara Sobirà). És a 1840 m. d’altitud. Fa tres anys que es va excavar i des de llavors sobreviu en un lamentable estat d’abandonament.

Font dels Cóms
Si pugem cap a la Catalunya Nord, els més alts són els dos túmuls del Puig de la Collada Verda, al Canigó. Es troben a 2300 m. d’altitud i un d’ells presenta al seu interior restes de la cambra dirruïda.

És clar que a aquestes altituds no hi ha hagut mai agricultura, així que els seus constructors havien de ser, necessàriament, pastors.

Puig de la Collada Verda

El sepulcre de Seró

Wednesday, 26/09/2007 (01:56)

A principis d’aquest any (2007) els treballs del canal Segarra-Garrigues, a la vora de la C-14, prop de Seró (La Noguera), van treure a la llum un insòlit sepulcre megalític. Dissortadament la retro se’n va endur la meitat per davant, abans que algú s’adonés de què anava la cosa. El què va quedar mostrava un dolmen de lloses decorades en totes les seves cares, amb reticulats i altres motius geomètrics. Un exemplar únic a Catalunya.

dolmen de seró dolmen de seró dolmen de seró

 

Tot i que s’ha suggerit que la decoració de les cares ocultes dels megàlits (les que queden tapades pel túmul) podia obeir a ritus associats al fet de l’enterrament, això és poc versemblant. El més probable és que es tracti de la reutilització de grans esteles-menhir ja amortitzades (potser simplement perquè es van trencar per causes naturals). Aquesta reutilització de les pedres és un fet ben conegut al llarg de tota la història (antigues moles usades com a base de pilars, llars de foc, …, cobertes de sepulcres cristians usats com a lloses d’empedrats o bancs, …). Per altra banda, hi ha exemples del reaprofitament d’esteles-menhir com a lloses de dòlmens. El cas més conegut és el de la Table des Marchand, a la Bretanya.

Les autoritats competents han dit que el monument serà reconstruït en algun indret a precisar. Esperem que no passi com és habitual (que les actuacions sobre el patrimoni s’eternitzen o no es fan) i que això sigui aviat una realitat …. i que no acabi al mig d’una rotonda !!!

Agraeixo molt al Jordi Trullols i a l’Associació Cultural la Roureda, d’Artesa de Segre, les seves informacions i les fotos.

Un nou dolmen a Callús?

Monday, 24/09/2007 (23:42)

Divendres passat, dia 21 de setembre, acompanyat del Ramon Fons i el Lluís Vila -callussencs de pro-, vam anar a veure les “pedres” de la foto. Es tracta de dues lloses clavades que sobresurten gairebé paral·leles en mig d’un petit tarter de pedres. El Lluís Vila va ser qui les va trobar. És o no un sepulcre prehistòric?. Segurament només una excavació podrà determinar-ho.

Aquí en teniu la foto

cortes.jpg

Sobre J. Puiggarí

Sunday, 23/09/2007 (11:13)

puiggari001.jpgJosep Puiggarí i Llobet (Barcelona 1821 – 1903). Dibuixant. Historiador de l’art. Advocat. Sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867, i més tard cap de l’Arxiu. Acadèmic de Bones Lletres i corresponent de San Fernando (1865).

Benvinguda

Sunday, 23/09/2007 (08:49)

Aquest bloc pretén complementar l’espai web arcis.has.it dedicat al megalitisme català. L’actualització del web és molt més costosa i el bloc permetrà molta més flexibilitat i facilitat de contacte entre tots aquells que esteu interessats en aquest tema. També farà molt més fàcil donar a la llum pública totes les novetats que es vagin produïnt al voltant del megalitisme: nous monuments, noves notícies i tot allò relacionat amb els dòlmens i els menhirs…. no necessàriament només de Catalunya. Seran benvingudes totes les aportacions de qualsevol part de l’estat espanyol i del món.

Com a primera notícia, i també com a primícia, us ofereixo un gravat que es va publicar a la revista El Museo Universal, de Madrid, el 20 d’agost de 1865. Es tracta del dolmen de La Grossa, a la carretera de Calders a Moià, al Bages. Aquell any de 1865 ja era destruït i havia desaparegut en fer-se la carretera, però J. Puiggarí, que és qui el publicà, l’havia dibuixat un temps abans.

la grossa de caldersEl comentari que acompanya el dibuix, parlant dels dòlmens, diu: Uno de ellos vimos y copiamos años atrás en el camino de San Pedor a Moyà, media legua al N.O. del llamado Hostal de La Grossa, que constaba de tres grandes pedruscos sosteniendo otro en forma de tabla agujereada hacia el centro para recoger la sangre victimaria en los sacrificios cruentos; desgraciadamente ha sido ya destruido según noticias.
De moment aquesta és la primera notícia publicada sobre un megàlit català. El seu descobriment el devem a Juan Sánchez-Cuenca, des de Madrid, a qui li agraeixo moltíssim que me la fes arribar.

També us recomano que visiteu el bloc del Toni Ibàñez, a http://entrellum.blogspot.com on podreu seguir la fascinant història de la Pedra del Dimoni.