Deixo Bloctum i marxo a antonio.cat

Antonio | General | Dimarts 14 Abril 2009

Fa temps que tenia ganes d’escriure sota un domini propi i al final m’he decidit a fer-ho amb aquest, antonio.cat. De moment deixaré aquest blog actiu durant un curt període de temps i després el donaré de baixa. Així l’espai i l’usuari quedaran disponibles per algú altre. Gràcies al projecte Bloctum per oferir aquest servei de forma gratuïta, amb tot l’esforç que això suposa.

Ens veiem a antonio.cat!

El que més m’agrada dels usuaris de Microsoft

Antonio | Programari lliure, Rampells | Dimecres 25 Març 2009

De bon rotllo: el que més m’agrada dels usuaris de productes Microsoft (Windows, MSOffice, IExplorer i programes per l’estil) és que la majoria no es passen el dia assetjant-me per a que em passi a un altre sistema operatiu.

Més sobre la situació del català a Vila-seca

Antonio | Visca el català | Dijous 19 Març 2009


Una altra prova de la realitat lingüística de Vila-seca. Al primer número de la nova revista de l’associació de comerciants hi han 11 “reportatges”, dels quals només dos estan escrits en català. I amb el suport de totes les institucions: Ajuntament, Diputació, Cambra de Tarragona, bla, bla, bla…

Mentres es destil·la un PDF

Antonio | General | Dilluns 2 Març 2009

Hi han dies que m’atabalen tant que no tinc ganes d’explicar gaires coses. Avui és un d’aquests dies: ni Twitter, ni Yammer, ni respostes al Facebook (bé, al Facebook no responc gairebé mai)… Crec que fins i tot la Piga ho ha notat i ni tant sols ella ha dit res.

I aquí estic, mentres es destil·la un PDF de 8 pàgines. Crec que ja ha acabat.

Nou projecte DAP

Antonio | Rampells | Dissabte 21 Febrer 2009

Avui amb la Bernadette comencem un nou i seriós projecte empresarial relacionat amb la Xarxa i les persones. Ens hem proposat de tenir llesta la versió beta en quatre setmanes, i no pot ser d’una altra manera. És un projecte DAP, que en diem nosaltres (desenvolupament àgil de projectes). Com aquest post.

I ara corre, corre, que hem d’anar a fer el dinar!

Bons propòsits per al 2008 (sí, per al 2008)

Antonio | Folklore, Rampells | Dilluns 17 Novembre 2008

Enlloc de fer una llista de bons propòsits per a l’any que s’apropa, m’estimo més fer-ne una per al Nadal que ja tenim aquí. Trobo que el Nadal és una època molt perillosa i que mereix molta més atenció que un principi d’any. Aquí va la llista:

  • Mirar de no fer ni un sol regal per compromís.
  • No anar a dormir més tard del que una situació es mereixi, és igual la festivitat que sigui.
  • No tornar a fumar.
  • No beure més alcohol del que es pugui gaudir, i menys si no arriba a un mínim de qualitat.
  • No engrapar com un gos famolenc.
  • Mirar de fer alguns dies de vacances.

Se que alguns propòsits són difícils d’assolir, però val la pena intentar-ho. Deixo la llista oberta per si se m’acudeix alguna altra fita que s’ho mereixi.

Samarretes que un dia em faré: no t’esforcis.

Antonio | Samarretes que un dia em faré. | Dijous 24 Juliol 2008

Quan intento mantenir un diàleg amb algú i aquest algú no em deixa ni obrir la boca, poc a poc començo a desconnectar. Vaig allunant-me mentalment del lloc on som i començo a concentrar-me en altres coses.

Al principi m’emprenyo, m’agafa una sensació de trepitjat, de no respectat. Però si la situació dura molt (i no he fugit expulsant un macagondéu o improvisant qualsevol excusa) arriba un moment en que la ment se’m desacobla del cos i s’eleva en astral excursió.

Llavors veig el meu cos allà abaix, aguantant el xàfec de paraules de l’altre i adonant-me dels minuts (o hores) que estic malbaratant. I penso: he de fer una samarreta que intimidi una mica, per aquestes situacions.

Però em sembla que les persones no sempre ens sentim al·ludides en les coses que més ho hauriem de fer.

Les Indestructibles

Antonio | Consumir, malgrat tot | Dimarts 3 Juny 2008

Aquestes sabates son d’aquelles coses que compres i al·lucines amb el que duren, i duren, i duren… Les vaig trobar per uns quaranta euros, fa uns sis anys, i les he calçat insistentment durant totes aquestes temporades, primavera i tardor. Molta gent que he anat coneixent durant aquests anys m’ha vist amb elles, son d’aquelles sabates que, tot i que lletgetes, sembla que tenen sex-appeal.

Crec que aquesta serà la última primavera que les faré servir, molt a contracor. Tot te un final, què hi farem. Quedaran enterrades en aquest blog.  No soc una persona precissament aficionada a la roba, més aviat al contrari, però de tant en tant li agafo apreci a alguna peça que m’ha acompanyat durant temps.

Amb el que detesto anar a comprar-me roba, no podria durar tot el mateix???

Mal favor, la cortesia.

Antonio | No soc d'eixe món | Dimarts 3 Juny 2008

Estic fins el monyo de ser cortès. Crec fermament que la cortesia és un recurs que només s’ha de fer servir amb la gent desconeguda o de poca confiança.

La cortesia és una aptitud diametralment contrària a la sinceritat. Ser cortès és fàcil, ser sincer és més complicat.

Si un company de feina, aquell que no diu ni bon dia al matí, resulta que es casa el mes que ve, tots correm a fer una improvisada col·lecta per comprar-li un regalet. Tu l’enviaries a fregir espàrrecs, però què en trauràs? Res, fas ús de la cortesia i aportes deu euros. Total, no te més importància. No crees mal rotllo i no hi penses més. Per això serveix la cortesia, per contribuir a la tranquil·litat mental de tothom a canvi d’allunyar-te una mica més d’una gent que tampoc no t’importa ni l’importes gaire.

Quan amb un familiar o amic decideixo ser cortès per contra de sincer, pensant que així no el feriré o no li faré sentir una opinió que potser no li agrada gaire, no faig res més que allunyar-me una mica més d’ell. Cada vegada que assenteixo amb el cap encara que no estigui d’acord amb el que em diu, cada vegada que faig un regal per pur compromís, no pensi que no me l’aprecio (a ell o al seu nadó)… no faig res més que ajudar a congelar la relació que tinc amb ell. I una relació congelada és tranquil·la, certament, però també freda i improductiva.

Samarretes que un dia em faré: enfeinat.

Antonio | Samarretes que un dia em faré. | Dissabte 24 Maig 2008

Porto una època que em cansa moltíssim que la gent m’expliqui la feinada que te. Abans m’ho tirava més a l’esquena i adoptava la postura aquella d’”amic que sap escoltar”, però darrerament no ho porto tant bé.

Tinc la sensació de que molta gent creu que els que no ens queixem no en tenim gens, de feina. De vegades, però, un també necessita la seva vàlvula d’escapament.

Jo sóc més teòric que pràctic, aquesta és la realitat. Moltes de les coses que vull fer les tinc pendents de fa anys, i fer-me samarretes “amb missatge” és una d’elles. Aquesta que he dibuixat és una que fa temps que tinc al cap:
samarreta-nomatabalis.png

Mira tu, de moment ja és una mica més real, ha passat del cervell a la gràfica. Em sembla que m’animaré a dibuixar-ne més, mentres em repenso si les porto al mon físic.

Pàgina següent »

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck