competència lingüística

Anna | General | Thursday 8 July 2010

Només fa uns dies que he acabat el postgrau sobre assessorament lingüístic en els mitjans audiovisuals que m’ha tingut ben atrafegada tot aquest curs. Tenia moltes ganes de fer aquest postgrau, però, a més, ho creia imprescindible per fer la meva feina com cal. Com m’agrada fer-la.

Escrivint la memòria sobre les pràctiques que he fet al Departament d’Assessorament Lingüístic de Televisió de Catalunya pensava que, si bé ha estat una sort haver-ne pogut aprendre durant aquestes setmanes de l’empenta i la perseverança amb què els assessors lingüístics s’esforcen per difondre una llengua de qualitat a través dels mitjans, també ha estat força trist adonar-me de com n’és de difícil vetllar per la consciència envers la llengua.

M’explico: Per mi és evident que un professional de la comunicació ha de tenir un domini excel·lent de la llengua, però pel que es veu als mitjans sembla que de vegades es prioritzen altres aspectes a l’hora de seleccionar un periodista, un actor, un presentador o un locutor. I així, per molt que s’hi esforcin els serveis lingüístics per assegurar la qualitat de la llengua, per conscienciar i fer pedagogia, no sempre podran corregir la fonètica desastrosa d’un presentador o tornar a escriure un guió que ha estat pensat en castellà i que només funciona plenament en aquesta llengua.

Per posar un exemple molt clar—i dur, també, si ho voleu: la Mònica Monferrer, que col·labora a Divendres. Ho sento molt, però la persona que va fitxar una copresentadora capaç de deixar anar coses com “Caperutxeta vermella” o d’anar repetint “se m’ha caigut” crec que ho va fer sense tenir gens en compte la seva (in)competència lingüística. Estic segura que aquesta actriu té moltes qualitats per fer la feina que fa, però també estic convençuda que s’hauria pogut trobar un professional amb les mateixes qualitats i que parlés bé. Perquè, es miri com es miri, la llengua és una eina fonamental per als professionals de la comunicació.

Al capdavall, (cito lanostratelevisio.cat) “les persones no aprenem la llengua oral ni a les escoles ni amb les gramàtiques, sinó escoltant com parlen altres persones i intentant imitar-les, i si les persones que considerem més solvents (ja que surten a la televisió i la llengua és el seu ofici) parlen malament, la resta del país també ho farà.”

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck