Recordant una estrella

Anna | General | Friday 13 February 2009

carles1.jpg

Aquests dies estic compartint amb molts compatriotes un sentiment que tinc molt latent: l’enyorança a la figura d’en Carles Sabater. Amb la commemoració dels 10 anys de la seva mort s’ha recuperat en la memòria dels catalans la trajectòria i personalitat d’aquest artista polifacètic, considerat fins i tot “artista total” per excompanys seus com el director de teatre Joan Lluís Bozzo.

TV3 estrena aquesta nit un documental del periodista Pep Blay sobre la figura d’en Carles. També la revista Enderrock l’ha volgut recordar oferint amb el seu número de febrer un disc de tribut a Sau. Aquest reconeixement i la constatació que l’enyorança al Carles Sabater és un sentiment compartit per molts fa que la nostàlgia deixi de ser agra i es converteixi en un record entranyable. 

Quan ell va morir jo tenia 16 anys i Sau era un dels meus grups de música preferits. Poemes i promeses, Percentatges, Cercles, Glòria, Cançó de Nadal, Si un dia he de tornar… Les cançons de Sau ens feien vibrar i encara avui ho aconsegueixen. Les lletres deixen entreveure un Carles que, tot i el seu talent i atractiu indiscutibles, sovint se sentia un perdedor —l’exigència que es marcava era massa alta— i vivia preocupat per donar sempre el millor d’ell mateix i fer sentir bé als qui l’envoltaven.  

La nostàlgia i el record, 10 anys després, no s’han apagat. Ja se sap, les estrelles brillen per sempre.

2 Comments »

  1. Ja me’n recordo, ja, de quan escoltaves Sau. (Tu en deus recordar que et feia la vida impossible.) Avui, per cert, Anna, deu anys després, se n’ha mort una altra, d’estrella.

    Comment by Marc Serrano i Òssul — 13 February 2009 @ 18:18

  2. Aquest sentiment el tindrem dintre per sempre, es la forma amb la que ell s’ha quedat amb tots els que l’estimem. El seu cos va caure fulminat i amb ell van marxar els seus ulls blaus, els seus cavells, les seves pases pero…. aquell dia la seva anima es va quedar aqui per fer-nos companyia a tots els que ens hem sentit com ell, sols.

    Jo li vaig demanar un ángel, i em va portar al meu marit i al meu fill despres, son els angels del Carles, segur que de tant en tant els envia ell.

    Un petò molt fort per recordar-te d’en Carles

    Comment by Lola — 30 March 2009 @ 23:59

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck