Dubtes sobre el bloc

Anna | General | Tuesday 3 February 2009

 blog_or_not12.jpg

Les últimes setmanes a la feina m’he estat documentant sobre blocs i pàgines personals de representants institucionals. He trobat informació realment interessant sobre aquesta eina de comunicació digital que, ja de per sí, em crida molt l’atenció. Però alhora que m’engrescava, aquesta tasca d’investigació em feia reflexionar sobre les mancances del meu bloc.

M’explico: Consultant articles com ara el Decàleg del blocaire amb èxitescrit Adriana Blanco i Enrique Dans a Expansión, m’he adonat que alguna cosa falla en aquest bloc, que vaig començar a escriure ara ja fa un any i mig (ni tan sols era conscient que feia tant temps!). El decàleg repassava les premisses necessàries per a escriure un bon bloc i, entre totes les que la meva pàgina no compleix, la que més em va trencar els esquemes va ser que un bon bloc ha de generar valor al seu autor, per tal que aquest li doni la prioritat que es mereix. Sospito que aquí rau el principal problema: cat.bloctum.com/annaserrano és una mena de diari personal escrit amb poca regularitat i amb entrades de temàtiques diverses, però sens dubte si vull que evolucioni hi hauria de posar més dedicació i veure clar què m’aporta fer-ho. O potser seria més fàcil admetre, directament, que no tinc vocació de blocaire.

També Genís Roca, en les seves prediccions sobre els mitjans de comunicació social per al 2009, deixava ben clar el que jo ja intuïa. Els usos de les eines del web 2.0 maduraran durant aquest any. Roca preveu que molts usuaris de Facebook deixaran de fer-lo servir, cansats de no entendre què els aporta, i potser obriran perfils a altres plataformes socials més segmentades que sí que els resultaran útils. Els blocaires també patirem els efectes d’aquesta tendència lògica. Molts d’ells, amb paraules de Genís Roca, “descobriran que no tenen res a dir ni audiència que els llegeixi, i quedaran només aquells que escriuen perquè volen i saben el que volen”. Inevitablement, em vaig sentir al·ludida per aquestes prediccions tan encertades.

Així doncs, què faig amb el bloc? Accepto que la meva petita incursió a la blocosfera ha estat una gran experiència i el tanco, o bé el repenso i el rellanço, tenint clar quin valor m’aporta? Què vull explicar-hi? Qui vull que em llegeixi? O, més aviat, vull realment que algú em llegeixi? Hi pensaré. 

3 Comments »

  1. Em sabria molt greu que del meu comentari et vingués el dubte de si seguir o no amb el teu bloc.

    Intento explicar-me millor: al meu entendre el principal objectiu d’un bloc és ser útil al seu autor, abans que a la seva audiència. Hi ha molts blocs que han nascut pensant que tindrien audiència, i s’emporten un disgust quan no obtenen el ressó que esperàven. Aquests dubtaran.

    En canvi, hi ha aquells altres blocs (els que més m’agraden) que són un viatge personal. Aquells que qui els escriu els escriuria igualment encara que potser ningú els llegeixi. Al menys jo escric amb aquesta mirada, com ho demostra que no tinc cap ritme ni constància.

    Crec que en les preguntes que et fas al final del teu bloc potser hi ha la resposta: quin valor t’aporta. A tu. Més enllà de si hi ha algú llegint-lo o no.

    Ànim i endavant.

    Comment by genis roca — 3 February 2009 @ 21:26

  2. Genís,

    És veritat que no esperar-se grans èxits i fer les coses per un mateix sempre t’assegura un encert en tot allò que fas. Però, de totes maneres, qui ha dit que el dubte sigui negatiu?

    No pateixis, seguiré escrivint, d’una forma o altra, i provant eines per veure quina em va més bé. Ara, reconec que una mica més de constància i dedicació no m’anirien malament!

    Moltes gràcies pel teu comentari reconfortant i per les teves idees!

    Comment by Anna — 4 February 2009 @ 14:41

  3. ¡¡¡No pleguis, germana!!! El fet que facis posts com aquest és prou motiu per convèncer-te’n. M’imagino que també has llegit el que ha escrit el Saül Gordillo sobre el tema, ¿oi? En la mesura de les meves humils possibilitats, ja saps que dono suport al teu bloc enllaçant-lo al meu. I també saps –m’imagino– que en sóc lector assidu. No et rendeixis, rumia-hi tant com calgui i fes via, que tot està per fer i tot és possible. I espero que continuïs ensenyant-me com bloguejar bé, ¿eh? Petons.

    PS.– I no estaria malament que fessis algun comentariet a ÒSSUL.blogspot.com, ¿no?

    Comment by Marc Serrano i Òssul — 4 February 2009 @ 19:17

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck