Recordant una estrella

Anna | General | Friday 13 February 2009

carles1.jpg

Aquests dies estic compartint amb molts compatriotes un sentiment que tinc molt latent: l’enyorança a la figura d’en Carles Sabater. Amb la commemoració dels 10 anys de la seva mort s’ha recuperat en la memòria dels catalans la trajectòria i personalitat d’aquest artista polifacètic, considerat fins i tot “artista total” per excompanys seus com el director de teatre Joan Lluís Bozzo.

TV3 estrena aquesta nit un documental del periodista Pep Blay sobre la figura d’en Carles. També la revista Enderrock l’ha volgut recordar oferint amb el seu número de febrer un disc de tribut a Sau. Aquest reconeixement i la constatació que l’enyorança al Carles Sabater és un sentiment compartit per molts fa que la nostàlgia deixi de ser agra i es converteixi en un record entranyable. 

Quan ell va morir jo tenia 16 anys i Sau era un dels meus grups de música preferits. Poemes i promeses, Percentatges, Cercles, Glòria, Cançó de Nadal, Si un dia he de tornar… Les cançons de Sau ens feien vibrar i encara avui ho aconsegueixen. Les lletres deixen entreveure un Carles que, tot i el seu talent i atractiu indiscutibles, sovint se sentia un perdedor —l’exigència que es marcava era massa alta— i vivia preocupat per donar sempre el millor d’ell mateix i fer sentir bé als qui l’envoltaven.  

La nostàlgia i el record, 10 anys després, no s’han apagat. Ja se sap, les estrelles brillen per sempre.

Dubtes sobre el bloc

Anna | General | Tuesday 3 February 2009

 blog_or_not12.jpg

Les últimes setmanes a la feina m’he estat documentant sobre blocs i pàgines personals de representants institucionals. He trobat informació realment interessant sobre aquesta eina de comunicació digital que, ja de per sí, em crida molt l’atenció. Però alhora que m’engrescava, aquesta tasca d’investigació em feia reflexionar sobre les mancances del meu bloc.

M’explico: Consultant articles com ara el Decàleg del blocaire amb èxitescrit Adriana Blanco i Enrique Dans a Expansión, m’he adonat que alguna cosa falla en aquest bloc, que vaig començar a escriure ara ja fa un any i mig (ni tan sols era conscient que feia tant temps!). El decàleg repassava les premisses necessàries per a escriure un bon bloc i, entre totes les que la meva pàgina no compleix, la que més em va trencar els esquemes va ser que un bon bloc ha de generar valor al seu autor, per tal que aquest li doni la prioritat que es mereix. Sospito que aquí rau el principal problema: cat.bloctum.com/annaserrano és una mena de diari personal escrit amb poca regularitat i amb entrades de temàtiques diverses, però sens dubte si vull que evolucioni hi hauria de posar més dedicació i veure clar què m’aporta fer-ho. O potser seria més fàcil admetre, directament, que no tinc vocació de blocaire.

També Genís Roca, en les seves prediccions sobre els mitjans de comunicació social per al 2009, deixava ben clar el que jo ja intuïa. Els usos de les eines del web 2.0 maduraran durant aquest any. Roca preveu que molts usuaris de Facebook deixaran de fer-lo servir, cansats de no entendre què els aporta, i potser obriran perfils a altres plataformes socials més segmentades que sí que els resultaran útils. Els blocaires també patirem els efectes d’aquesta tendència lògica. Molts d’ells, amb paraules de Genís Roca, “descobriran que no tenen res a dir ni audiència que els llegeixi, i quedaran només aquells que escriuen perquè volen i saben el que volen”. Inevitablement, em vaig sentir al·ludida per aquestes prediccions tan encertades.

Així doncs, què faig amb el bloc? Accepto que la meva petita incursió a la blocosfera ha estat una gran experiència i el tanco, o bé el repenso i el rellanço, tenint clar quin valor m’aporta? Què vull explicar-hi? Qui vull que em llegeixi? O, més aviat, vull realment que algú em llegeixi? Hi pensaré. 

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck