Canvi d’aires
Avui he trepitjat els carrers de Barcelona amb uns altres peus i he reviscut la forma com sentia aquesta ciutat fa uns anys, quan encara no hi vivia. M’hi he passejat, com sempre, aclaparada per la multitud d’estímuls i d’alternatives d’oci i consum que ofereix. Però avui sóc impassible a l’acceleració que tants cops se m’havia arribat a encomanar.
Ara sé que, quan me’n cansi, tinc un refugi. Perquè ben a prop d’aquesta gran ciutat m’hi espera una llar confortable i una ciutat una mica més amable. Sabadell no és cap arcàdia, ja ho sé, però és la meva ciutat. I tenir-ho tot a 10 minuts (sobretot, la gent que estimes) sovint fa la vida més agradable.
La ciutat comtal ja no se’m fa grossa, perquè ara cada dia puc triar si m’hi vull quedar o si no em ve de gust. En aquest segon cas, només em cal recórrer 40 metres del carrer Balmes i pujar al ferrocarril.
Això és que ja has trobat pis?
Comment by Nat — 26 November 2008 @ 21:53
Sí!!! Estic molt contenta
Això vol dir que necessitaré més consells de com viure sol i no morir en l’intent jejeje Una abraçada, guapo!
Comment by Anna — 28 November 2008 @ 11:22
Anna, ¿què (més) et cal per al pis? Ara et truco, va. Petonets.
Comment by Marc Serrano i Òssul — 28 November 2008 @ 18:11
Ja saps on sóc per al que faci falta
Una abraçada
Comment by Nat — 29 November 2008 @ 1:08
Vull veure aquest pis posh!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! XDDD
Comment by Erin — 13 December 2008 @ 16:52