força bruta

Anna | General | Wednesday 29 October 2008

Els veig per tots els racons. Ombres, gestos i cares sospitoses. Em trasbalsen. 

Penso que podia haver estat aquell que dorm al caixer del costat de la fruiteria. O l’altre, que passeja tot cofoi pel mercat de Sant Antoni agafant el seu fill de la mà. Fins i tot podria haver-ho fet el que ara mateix seu al meu costat al tren que va cap a Sabadell. 

Estic ben enrabiada, però no vull tenir por d’un acte tan bèstia i miserable.  

Em pregunto quina cara devia fer en engegar l’ordinador i veure de fons de pantalla la cara del Ferran i jo, tan contents a Lles.  

Crec que li van agradar les llumetes de colors que tinc penjades a l’estanteria de sobre l’escriptori. Potser per això també se les volia endur, i vaig trobar-me-les desperdigades per tot el passadís. 

Estic contenta que fos tan barroer i que la meva càmera de fotos li caigués mentre fugia. D’aquesta manera he pogut conservar almenys algunes de les fotos dels últims mesos.  

Però, per sobre de tot, m’alegro que fos hàbil vigilant-nos i no trobés cap de nosaltres dins el pis quan va entrar-hi, rebentant el pany d’una patada.

2 Comments »

  1. quina putada. em sap greu. Fa uns mesos tb ho van intentar al meu pis, estant-hi jo.. Ara visc una mica obsessionat, la veritat. Això és una merda. La impunitat (al cap d’una horeta ja estan al carrer una altra vegada) que hi ha per aquesta mena de coses i/o pels fills de puta que es dediquen a robar pel carrer, que prefereixen això a buscar-se una feina em posa dels nervis..

    Comment by santi — 30 October 2008 @ 10:30

  2. Anna, ja saps que sé com et sents i que em sap molt greu. No és cap consol i fins i tot augmenta la ràbia, però, a la llarga, a banda del problema de l’ensurt i de la injustícia que implica –el dret a la propietat és una cosa bàsica de la convivència en societat–, t’adones, també, de l’oportunitat que conté: el fet et recorda que allò material és circumstancial, secundari, davant d’altres coses molt més importants: la vida, la salut, el benestar i la felicitat dels qui estimem, poder tenir-los a prop i disposar d’allò essencial, bàsic. Un petonet, Anna.

    Comment by Marc Serrano i Òssul — 31 October 2008 @ 14:34

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck