la Caterina

Anna | General | Sunday 28 September 2008

dsc00394.JPG

La meva iaia va néixer fa 87 anys en una masia al camp d’aviació de Sabadell, on ara hi ha l’aeroport. La Guerra Civil Espanyola la va enganxar en plena adolescència, però va passar la misèria gràcies a l’hort i al bestiar que tenien a casa. La Caterina va aprendre l’ofici de cosidora de peces i va casar-se amb l’avi.

Molt sovint la iaia m’explica la història del dit gros de la mà dreta, que li va quedar xato per culpa d’un voltadits que la seva mare va curar-li amb ungüent de serp. Cada cop faig com si estigués sentint l’anècdota per primera vegada.

La iaia es va quedar vídua molt aviat. Però ella anava a plaça cada matí, i els diumenges se’ns enduia al Marc i a mi als encants del mercat.

Ja fa anys que la memòria li fa males passades i s’atabala, per exemple, quan li pregunto què ha menjat per dinar. De vegades em diu que no entén per què les coses li fugen del cap. Potser ara la memòria li falla, però jo en tinc molta per recordar tot el que ella m’ha donat.

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck