la cançó de la felicitat

Anna | General | Tuesday 20 November 2007

Si estàs trist i et manca l’alegria
corre, fes fora la malencolia.
Vine amb mi, t’ensenyaré
la cançó de la felicitat.

Bat les ales, mou les antenes,
dóna’m les dues potetes.
Vola per aquí, vola per allà,
la cançó de la felicitat.

per la vorera (i amb tot el morro)

Anna | General | Tuesday 13 November 2007

Ahir gairebé m’atropella un conductor bastant inútil, en girar des d’un carril des d’on no podia. Tan contenta com estava jo amb el Bicing , m’he adonat que complir l’ordenança de circulació de vianants i vehicles de l’ajuntament de Barcelona resulta força insegur, especialment de nit, quan la visibilitat d’un vehicle tan fràgil com una bicicleta és perillosament limitada.

Després de l’ensurt d’ahir he decidit que, almenys de nit, aniré per la vorera. Em sap greu perquè, com sempre, s’acaben ressentint de les coses mal fetes els més vulnerables, però crec que el mal que jo puc causar-li a un peató circulant amb precaució per la vorera és molt menor que el que em pot fer a mi un cotxe per la calçada.

més de tu

Anna | General | Monday 12 November 2007

Avui m’he llevat amb un punt de tristesa. És una sensació que tinc de vegades els matins de dilluns, però que normalment es va esvaint a mesura que avança el dia. Es barregen la mandra típica, la nostàlgia del cap de setmana i les ganes de tenir més temps per poder fer tot el que voldria també entre setmana. Esmorzar al llit, sortir a fer el vermut, estar amb la gent que estimo, passejar tranquil·lament, anar a sopar, perdre’m pels bars, fer excursions…

Avui, per això, a aquest popurri de percepcions s’hi suma un sentiment que no m’agrada, però el tinc. Vull que estiguis més per mi, poder fer plans comptant amb tu. Sé que no es pot tenir tot i que jo mateixa sovint prioritzo altres coses. Però què vols, avui sóc com una nena acaparadora, i necessito més de tu.

maquinant

Anna | General | Wednesday 7 November 2007

Després d’uns mesos de certa distenció, ja fa setmanes (o mesos) que vaig tramant. L’important sovint no és pròpiament el que fas, sinó el fet que hi hagi moviment constant. M’explico: el que compta és aprofitar les oportunitats, més enllà de l’opció que triïs, però fer-ho. I no estancar-se mai.  

A la feina hem començat a fer l’horari flexible, i això encara fa que em senti més inquieta pels projectes personals. Diré, amb prudència, que les perspectives són bones. 

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck