integradissimes

Anna | General | Wednesday 26 September 2007

flaixos.JPG 

Avui hem passat el dia a Songkhla, una de les ciutats mes importants del sudest tailandes, tocant a Malasia. Al mati, despres dun esmorzar asiatic delicios (mestic posant les botes a cada apat!), hem anat a la platja i hem visitat la sirena, el gat i la rata (estatues super tipiques daquesta ciutat) i petits temples que hem trobat pel cami. Fa molta gracia perque estem generant molta expectacio, som de les uniques persones occidentals del poble i tothom ens mira i ens somriu, ens piten pel carrer, ens segueixen… Fins i tot, mentre passejavem, dues nenes ens han parat pel carrer (dos cops diferents) i ens han fet fotos amb el seu mobil. La situacio ha sigut surreal. Diguem que quan tornem a Catalunya trobarem a faltar els flaixos i tot!

A la tarda hem anat al mercat del poble i hem flipat bastant de la quantitat de gent, motos i coses que venien. Ens hem estressat per moments amb tants estimuls.

Ara lobjectiu es informarnos sobre una ruta que volem fer amb ferry per les illes Ko Tarutao, Ko Lipe durant un parell de dies. El handicap que ens estem trobant es que poca gent aqui parla angles i la pronuncia costa moltissim dentendre. Pero la veritat es que tothom ens tracta super be i semblen gent molt senzilla.

per fi, a puesto

Anna | General | Tuesday 25 September 2007

Un viatge com aquest dona molt per explicar, aixi que intentare fer una actualitzacio diaria (o gairebe). Aixo si, haura de ser sense accents perque aquest teclat es rarissim!

Finalment, hem arribat a Bangkok amb 4 hores de retard, pero tot ha anat rodat perque el vol intern cap el sud (illes) que haviem comprat tambe ens lhan retrassat unes hores. Hem demanat un voucher de 4 euros per menjar com a Munich en compensacio pel retras pero aquest cop no ha colat.

Ara estem a Hadyai i hem sopat totes 3 per 1 euro, increible! El nostre estat de demacracio a hores dara es considerable, pero la Marta no ha parat de maquillarse en tots els duty free que anavem trobant, bonissim. La gent ens mira molt pel carrer i ens diuen que tenim el nas bonic, com que aqui tothom el te xafat!! jajaja A veure si aviat puc penjar fotos perque ens veieu en accio.

maquillantse.JPG

comencem bé…

Anna | General | Monday 24 September 2007

Avui he escarmentat. Sempre tan previsora, qui m´havia de dir que acabaria confiant-me MASSA? Per sort, al final tot ha quedat en una mala estona (que donarà lloc a unes quantes hores de conyes, n´estic segura), però realment hi ha hagut moments en què dubtava si arribaria a Bangkok.

Aquesta no és la primera vegada que rebo un “avís” que em porta a pensar que he de fixar-me més en les coses i gestionar millor el meu temps. Però, què voleu que us digui, dubto que qualsevol dels cursos d´eficiència i gestió del temps que fa mesos que em miro em facin gaire menys despistada del que sóc… Tot serà provar-ho.

By the way, ara estic a Munic i el vol cap a Bangkok s´ha retrassat 3 hores. Crec que la Maria i la Marta ja deuen haver gastat la meitat de fulls de la seva llibreteta omplint-los amb ”L´Anna és tonta. L´Anna és tonta. L´Anna és tonta…”. 

retrobament.JPG

a la mama

Anna | General | Wednesday 19 September 2007

El consell més sensat,
una trucada discreta
preocupant-te, d’amagat,
pel papa, el Marc i la nena.

Tants favors no demanats,
fent veure que no et molesta.
L’exemple que tu m’has donat
m’ha fet sensible, però valenta.

Algun dia voldria arribar a ser com la meva mare.

papes1.JPG

descol·locada

Anna | General | Monday 17 September 2007

Últimament t’estàs passant, eh…
Potser sóc jo, que reclamo massa atencions.
Potser és que estàs altre cop de vacances i tornes a relaxar-te (massa).
Potser veig que marxo d’aquí no-res i m’adono que t’enyoraré tot i que no ho vulgui.
Potser com menys cas em fas, més desitjat et tornes.
Precisament, ahir vaig passar a fer-te un petonet abans de marxar cap a Bcn i… estaves
per menjar-se’t.

fotos antigues

Anna | General | Saturday 15 September 2007

dsc01623.JPG

Aquesta nit he estat mirant fotos. He topat amb aquesta i se m’ha posat la pell de gallina. Un divendres al vespre vam pujar als Masos de Tamúrcia una colla poc habitual i sense massa expectatives. Aquell cap de setmana de ja fa més d’un any, van acabar passant mil coses que probablement cap de nosaltres ens haguéssim esperat: Vam ballar en una acampada hippie on no hi havia ni electricitat; vam dormir apretadíssims a la tenda… Recordo una trucada des de Brasil; i l’acollida de la Mercè i l’Isaac a casa seva. L’excursió nocturna camp a través fins a Vilallers i el petit accident de la Sílvia. 

He pensat en com han canviat les coses amb ell i també en com era abans amb ella.

Que maco que ha estat acostar-nos més… I a tu, Sílvia, quin greu que em sap anar-te perdent la pista.

Plora Sabadell

Anna | General | Monday 10 September 2007

http://www.myspace.com/plorasabadell

Aquesta cançó s’ha convertit en l’himne de la festa major de Sabadell enguany. L’amic Lluís Oliva hi fa un retrat burlesc de l’impresentable que tenim com a alcalde, en Manuel Bustos, un personatge capaç de reprimir qualsevol manifestació de cultura popular i que malda any rere any amb el seu peculiar “estil Bustos” per mantenir-se al poder.

Escolteu-la, no té pèrdua!

mala ratxa

Anna | General | Wednesday 5 September 2007

Fa dos dies em van obrir el cotxe. Però m’és igual. M’ho he passat tan bé aquest cap de setmana que l’incident només ha suposat una petita anècdota.

Al capdavall, en els últims 6 mesos m’han petat el retrovisor, robat la ràdio, fotut un bony a la part del darrera i ara altre cop m’han intentat robar la ràdio. Intentat perquè el capçal el tenia al pis, així que no sé què volien endur-se. Potser el coixí de patchwork que em van regalar la Marta, la Sílvia, la Mercè, la Bio i la Roser pels meus 20 anys… és xulíssim!

El fet és que no entenc perquè un cotxe tan senzillet (fins i tot entranyable) com el meu Punto pot despertar tantes agressions en tant poc temps. Potser mala ratxa, pobret.

punto.JPG

L’abraçada

Anna | General | Monday 3 September 2007

Ha estat aquest matí, tot anant cap a la feina amb el 59. A l’Avinguda de Sarrià, en un portal just al costat de la Filmoteca, un noi i una noia es fonien en una abraçada i es petonejaven com si el món s’acabés aquest matí.

L’abraçada ha durat el temps del semàfor, però ha sigut tan sentida que pels dos amants segur que serà eterna.

A les 7:52h del matí, m’he sentit part d’aquella abraçada. De les carícies, els petons enllaçats amb sospirs, les mirades tendres, dels frecs dels dos cossos.

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck