Volar de peus a terra

Anna | General | Monday 27 August 2007

Últimament tinc la sensació que tot és molt volàtil. Que les coses van passant i no tinc gaire control sobre elles. Que en qualsevol moment puc guanyar o perdre-ho tot.

Fa pocs dies vaig fer 25 anys i suposo que això hi influeix, perquè ja se sap que en dates així assenyalades tots ens posem com més transcendents, oi?

Sigui com sigui, crec que això és positiu, perquè les inquietuds, els dubtes, les il·lusions ens fan moure. L’experiència ensenya que acomodar-se és dolent. Ara bé, també és cert que qui no s’arrisca, no pisca, i per això de tant en tant és bo tocar de peus a terra.

Una queixa és un regal

Anna | General | Wednesday 22 August 2007

Tots els qui em coneixeu coincidiu en una cosa que, per tant, deu ser veritat: no paro de queixar-me. Per mi, expressar el que penso i fer-ho amb esperit crític és un vici, un gust, una necessitat.  

Sé que algú que sempre es queixa s’acaba fent molt pesat: és negatiu, poc flexible i repetitiu. Vaja, que cansa.  Però, per què no ho mirem d’una altra manera?

Com defensa un dels llibres sobre gestió empresarial més alabats últimament, cal veure en cada queixa una oportunitat per millorar contínuament. Quan ens queixem, no estem fent sinó tocs d’atenció sobre ciutats, persones, empreses… que ens interessen, però en què detectem alguna cosa que pot ser millor. Per tant, hi invertim el temps, l’esforç i el compromís d’opinar, i si ho fem és perquè creiem que val la pena corregir allò que no ens acaba de fer el pes i poder seguir disfrutant-ho amb encara més satisfacció. 

Per tot això, us convido enèrgicament a que us queixeu. Això sí, i m’ho dic a mi mateixa: la predisposició a queixar-se ha de ser la mateixa per encaixar les crítiques i saber treure’n profit.

Matí de dilluns a MGS

Anna | General | Monday 20 August 2007

Treballar a l’agost és agradable. Sembla que tinguis tota l’eternitat per fer aquelles coses que durant els mesos més moguts has anat endarrerint a la llista de tasques. Això sí, el ritme també és estrany, perquè la manca de qualsevol tipus de pressió permet treballar amb molt deteniment, però enyorant l’estímul de la pressió. “Lo perfecto es enemigo de lo bueno”, com em va dir el G un dia.  

Avui la M tornava de vacances. Abans ha escridassat un director de sucursal que li havia enviat una factura on faltaven dades. “Mira que la gent treballa malament!”, s’ha queixat abans d’anar a fer el seu quart o cinquè descans del dia a la zona de cafè.  

Ahir vam ser per Gràcia al concert de Trikizio i, tot i que vaig arribar a casa força tard, em noto prou desperta. Però no tant com en JL que, en passar per davant de la meva taula, ha desplegat el seu característic encant madrileny comentant-me que la meva fesomia li recorda la d’una famosa actriu que ha protagonitzat les últimes pel·lícules sobre pirates. “Ya me gustaría parecerme a ella!”, li he respost jo amb un somriure.

No cal

Anna | General | Thursday 16 August 2007

papallona2.jpg

 

Durant les últimes setmanes m’han sorprès sensacions que feia temps que no tenia. I pensaments que ni recordava. Com ara
arribar a preguntar-me com pot ser que algú sigui tan i tan dolç. 

Però sempre hi ha un però. I surten lògiques de cadascú i comportaments que no acabo d’entendre. No vull que les coses s’emboliquin. No cal que em diguis que tens ganes de veure’m si després no ets capaç de moure un dit perquè puguem.

Francament, no cal.

What we find changes who we become

Anna | General | Monday 13 August 2007

Aquests dies tinc més temps lliure de l’habitual i estic aprofitant per mirar cursos que em podrien interessar. Avui m’he il·lusionat, perquè he trobat coses que m’han entusiasmat. M’estic referint principalment a les idees d’en Peter Morville, un personatge considerat el pare de l’arquitectura de la informació.  

Aquest americà parla d’interacció dels humans amb els sistemes informàtics, disseny basat en l’experiència de l’usuari i gestió del coneixement. Ell defensa teories com, per exemple, que allò que trobem (sobretot, parlant d’informació) i la facilitat que tenim per accedir-hi condicionen la nostra forma de ser. De la mateixa manera, el nostre caràcter i experiència també determina de forma clara allò que acabem trobant o prioritzant.

Com ho sabies?

Anna | General | Friday 10 August 2007

Ahir vaig anar a veure la meva nena a Cervera. Ja tenia mono d’ella!

Després, rumiant en la conversa que havíem tingut, vaig caure en un missatge de mòbil que em va enviar fa molt temps. És un dels més antics que tinc guardats a la safata d’entrada del mòbil, i en rellegir-lo em vaig adonar que, casualment, me’l va escriure el 9 d’agost de fa 2 anys.

“Ho superarem: tirarem endavant i viurem coses molt bones!”, em prometia aquell missatge.

un regal

Anna | General | Thursday 9 August 2007

bicing3.jpg

Ho admeto, estic flipadíssima amb això del Bicing. I és que, per moltes queixes que pugui rebre, m’encanta aquest sistema de transport públic alternatiu per què el meu estimadíssim ajuntament de Barcelona ha apostat.

D’acord que de vegades no es troben bicicletes fàcilment, i que de vegades també toca esperar uns minuts per tornar-les. Però que no esperem el metro, el bus o els ferrocarrils?

És natural que alguna vegada la bici que se’ns assigna no funcioni del tot bé i n’haguem d’agafar una altra; ens hem de fer al càrrec que Bicing tampoc pot disposar d’un sistema de posada a punt 24h.

Prevec que com que tenim poc carril bici i en alguns trams no queda més remei que pedalar per la vorera, hi haurà queixes de molts vianants. Però crec que el millor antídot contra els inconvenients que es puguin derivar del Bicing és el sentit comú i, sobretot, el respecte cap a les obligacions de cada rol (conductor, vianant, ciclista, motorista…) quan som al carrer.

Per mi poder anar en bicicleta per Barcelona és un regal: la sensació d’alliberació que aporta pedalar amb el vent de cara, notant la velocitat, no té preu. Un altre factor que em fascina del Bicing és aquest sentiment de propietat compartida, el fet de pensar que si tots som cívics, aquest mitjà de transport tan pràctic i divertit pot funcionar. Les converses informals que he mantingut amb altres usuaris m’esperonen a pensar que, malgrat els entrebancs, serà un èxit.

tranquil·litat

Anna | General | Tuesday 7 August 2007

dscn4279.JPG

Fa molt temps que no sé res de tu… L’altre dia, pensant, pensant, pensava que m’agradaria que sabessis que sóc feliç. I no pas per despit, no, de cap manera. Sinó com a declaració de tranquil·litat emocional i de serenor amb nosaltres mateixos, amb el món, amb la vida, amb el que tenim, amb el que hem tingut.

Sembla una tonteria, però sé que només de saber-ho ja estaries content. Potser una forma de fer-te saber que estic bé és mantenint aquest silenci plàcid.

la història del pardalet

Anna | General | Monday 6 August 2007

Hi havia una vegada un pardalet que, empès pel vent gelat del Nord, va arribar a un prat de gespa verda, lluenta. Però al prat hi havia una vaca i, ves per on, se li va cagar al damunt. L’ocellet, en un principi, va pensar que havia tingut molt mala sort, però llavors, gràcies a l’escalfor dels excrements de la vaca, va entrar en calor i es va recuperar del fred que havia passat.

El pardalet estava tant content d’estar viu i haver-se recuperat que va posar-se a xiular amb alegria. Just en aquell moment va arribar un gat famolenc i va excavar en la tifa de la vaca fins que va trobar el pardalet i se’l va cruspir.

La moralina del conte és que no tothom que et tira la merda a sobre et vol mal i que, en canvi, no tothom que et treu de la merda té intenció d’ajudar-te. I un altre missatge que es desprèn de la història del pardalet és que si estàs content, és millor que no xiulis massa!

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck