De com vaig perdre una noia
17 02 2010No posarem noms, tampoc m’agradaria personalitzar-ho massa. És més demostrar que tinc present certs moments i records.
Categories : General, de mi
No posarem noms, tampoc m’agradaria personalitzar-ho massa. És més demostrar que tinc present certs moments i records.
Conductors d’autobusos crispats, línies de transport públic agonitzant per falta d’inversions (mentre el govern subvenciona la compra de transport privat), una flamarada ataronjada il·lumina el paisatge nocturn urbà,… Ep, però encara hem de pensar que tenim sort.
No m’he posat mai a parlar de segons què al blog… Però tampoc ho faré del tot.
Intentant buida el grapat d’esborranys que se m’acumulen, i mentre no els trobo què els faci complets per a ser publicats, publico aquest que era el que tenia més avançat de tots.
“Gurús” del que està in, experts en sociabilitat internauta, profetes del 3.0,… Això vaig veient una vegada i una altra, com si de sobte, s’hagués creat una nova disciplina.
M’agrada, frueixo amb la bona música i els bons concerts. Però suposo que he escoltat prou i he vist prou com per començar a tenir manies.
Ja feia temps que anava recopilant enllaços, i demés sobre aquesta crisi que alguns tant anunciaven. Però no, no els utilitzaré pas en aquesta entrada.
També portava ja força temps sense publicar res al blog. Però no em convencen encara algunes entrades que tinc pendents d’acabar, així que em disposo a fer una entrada senzilla i entretinguda poc reflexiva.
Ara mateix la gent estarà celebrant el final de l’any 2008, omplint-se de menjar i beguda. Però no, un servidor es queda a casa, si se’n recorda i té temps de preparar-ho es menjarà els 12 grans de raïm, i se n’anirà a dormir tant aviat com pugui/vulgui.
Recent Comments